Decrets llei per una constitució del segle XXI.
Decret Llei 54. Supressió instrumental de tots els crims, delictes i faltes per diner.
Exposició de motius (1r. esborrany):
La finalitat normal d'una societat realment
auto-moralitzant és d'anar posant constantment les «coses»
tan clares que les mentides, la hipocresia, l'ocultació,
etc. siguin instrumentalment impossibles.
Aquesta finalitat, no negada fins ara, no ha pogut ésser
portada a la pràctica, ja que la moneda ANÒNIMA, SENSE
LLIGAM PRECÍS I AUT0PR0CLAMAT AMB LES PERSONES RESPONSABLES
de cada moviment de diner, permetia tots els moviments en buit tantes
vegades i en tanta quantia com convenia als poderosos, als criminals
i als delinqüents.
En el sistema monetari vigent segons Decret Llei 05,
el diner comptable («factura-xec») no pot circular en
buit: tot moviment elemental de diner abstracte és, a més
a més d'AUTO-PERSONALITZANT I AUTO-RESPONSABILITZANT, exactament
paral·lel i en sentit contrari DEL MOVIMENT CONCRET DE CONCRETES
MERCADERIES LEGALS (és a dir: exclusivament les que seran
inscrites i s'aniran inscrivint en l'aranzel mercantil de la comunitat
geopolítica i de cada tractat inter-estatal de comerç).
No hi ha doncs possibilitat de CAP CRIM,
CAP DELICTE O CAP FALTA TRADICIONALS per mitjà de diner ANÒNIM,
IMPERSONAL, AUTO-IRRESPONSABILITZANT.
Malgrat tot, ni legislador ni jutges, poden
ésser tan ingenus de creure que el problema ja està
definitivament resolt.
El canvi radical en el sentit moral de la
nostra multi-mil·lenària civilització no pot
implicar, -per definició de la mateixa intel·ligència
i llibertat més pregones de l'home-, una tal solució
definitiva: la malícia és inherent a la naturalesa
humana i en una visió conjunta i lúcida de la global
evolució de la nostra espècie, no es pot negar que,
potser en la mateixa proporció que la bondat, aquesta malícia
és un camí de progrés per la comunitat, ja
que imposa a l'autoritat legitima unes reaccions d'autodefensa què,
si no cau en excessos tan arbitraris i irresponsables com els mateixos
crims i delictes perseguits, augmenten la intel·ligència
i la llibertat profundes i acumulades de tots els homes.
Exposició de motius (2n. esborrany):
Tots els crims, delictes i faltes antisocials
per raó de diner, exhaustivament descrits en tota la literatura
mundial des de fa milers d'anys seran tecnològicament, és
a dir instrumentalment impossibles en el nou sistema monetari AUTO-PERSONALITZANT
I AUTO-RESPONSABILITZADOR, SENSE CAP POSSIBILITAT REAL de circulació
monetària en el buit.
No cal creure, ingènuament, que la
present constitució, amb la seva nova reglamentació
monetària, doni una solució definitiva a la criminalitat
i la delinqüència, més o menys connatural i inherent
a tota la societat humana. Simplement s'ofereix, ara i aquí,
la possibilitat tecnològica de passar d'una vella anti-civilització
d'escassesa, crims, delictes i faltes anti-socials ben coneguts,
a una nova auto-civilització d'abundància, llibertats
concretes, harmonia i convivència auto-socials, fins ara
desconeguda, en la qual caldrà que la sempre i arreu renaixent
malícia humana trobi el temps i els mitjans per a inventar
nous tipus de crims, delictes i faltes anti-socials.
No es pot dubtar que la malícia humana ho sabrà fer,
tard o d'hora, però cal dir que, en una última consideració,
aquesta capacitat humana d'inventar nous desigs i temptacions de
mal contra el proïsme, és finalment un bé per
a tota la humanitat, car qualsevol regressió en la moral
d'una minoria comporta, sempre, arreu i en tot, un progrés
ètic, un afinament de la consciència en la majoria
de les persones.
(Aquí es veu l'esperit de l'Agustí.
En un Estat de benestar la malícia seria minoritària).
§ Article 1. Totes les penes, sentenciades
segons els anteriors Decrets Llei, podran ésser complertes pel condemnat,
segons lliure decisió i eventual decisió del jutge
sentenciador: (el condemnat podrà triar).
1. o bé en les forces armades de l'Estat
(casos de violència armada)
2. o bé en exili interior (casos de delicte per raó
de diner) (no és el mateix un delicte de violència
que un delicte d'estafa)
3. o bé en exili exterior, si el condemnat és estranger;
4. o bé en presó tradicional, segons el règim
que mereixi la seva conducta.
§ Article 2. Jutges i militars, de comú acord, faran els possibles
perquè el màxim de sentenciats per delictes o crims,
sobretot en cas de no reincidència, puguin ésser recuperats
socialment, gràcies a l'organització interna de la
Justícia i de l'Exèrcit, sense cap atenuació
de llur rígida i necessària disciplina.
