Decrets llei per una constitució del segle XXI.
Decret Llei 22. Caps de compres en qualsevol associació o institució «liberal».
(L'exposició de motius
és més llarga que el decret).
Exposició de motius:
1. L'economia és d'homes i per a homes.
Una vegada assegurada, pels decrets-lleis anteriors UNA MÀXIMA
I ÒPTIMA PRODUCCIÓ DE BÉNS UTILITARIS DE CONSUM,
cal retornar els beneficis D'AQUESTA PRODUCCIÓ ALS SEUS PRODUCTORS
DIRECTES, d'una manera COMUNITÀRIAMENT SOLVENT, A TRAVÉS
D'UN PODER de compra:
1.1. atorgat ALS SIMPLES CONSUMIDORS (TOTA PERSONA NECESSITADA d'un
sssf i TOTA PERSONA DE VOCACIÓ LIBERAL);
(se'ls dóna diners perquè gastin si hi ha producció
sobrera).
1.2. equivalent a LA SOBREPRODUCCIÓ REAL PER SOBRE DEL PODER
salarial-mercantil PRIVAT. (això
és bé comú què s'ha de repartir).
2. És evident que d'aquesta manera, - per
simple joc de l'interès comptable, ANCESTRALMENT ANCORAT
EN L'ESPERIT DE L'HOME CIVILITZAT,- LA PRODUCCIÓ DE BÉNS
UTILITARIS SERÀ CONSTANTMENT CREIXENT en quantitat i EN QUALITAT.
(Amb les regles de joc transparents).
3. La centralització comptable de totes
les activitats mercantils mostrarà, per ràpida confirmació
experimental, que l'interès ben entès dels ciutadans
i les ciutadanies de qualsevol Estat actual, consisteix en crear
unes noves comunitats geo-polítiques, tan grans:
3.1. com sigui possible:
3.1.1. cultural-històricament, és a dir evolutivament.
3.1.2. «psicològicament», és a dir etno-educacionalment.
3.2. com necessari estratègicament, és
a dir segons progrés tecno-dromològic.
(la tècnica aplicada al transport:
rens, avions, ... permet arribar als llocs amb menys hores)
4. En el nostre cas, ja s'ha dit que és tracta de:
4.1. Espanya;
4.2. Iberia: Espanya i Portugal;
4.3. Europa;
4.4. Ibero-amèrica;
4.5. Euràfrica;
4.6. Mediterràneo-Índica
...
entera humanitat
5. Com s'ha vist, la centralització omnicomptable del mercat
d'una entera comunitat tan gran com històricament-«psicològicament»
possible, i tecno-estratègicament necessària permet:
5.1. Que la invenció o/i exvenció de diner creditici-financer,
neixi de la diferència
entre els grans números:
5.1.1. d'una part «DEL TOTAL PODER COMUNITARI de venda precio-mercantil»
(tot el que hi ha a la venda amb preus fixats,
en cada moment considerat) i,
5.1.2. de l'altra part, «DEL TOTAL PODER de compra salario-mercantil
PRIVAT, ACTUAL I ACUMULAT-CAPITALITZAT, POTENCIALMENT DISPONIBLE
PER A IMMEDIATES INVERSIONS FORÍSTIQUES I DESPESES DE CONSUM»
(d'una part tot el que, en un moment determinat,
hi ha a la venda, el què el país ha produït,
de l'altra part tot el que es cobra i es pot gastar. El que podem
gastar és menys del què hi ha al mercat. Aquesta diferència
és el què l'Agustí en diu riquesa comunitària
i s'ha de repartir).
5.2. Conseqüentment:
5.2.1. crèdit i finances poden ésser, amb rapidesa
i perfecció telemàtica, no sols globalitzats, sinó
«sectoritzats» i «territorialitzats», «territorialitzats-sectoritzats»,
«inter-sectoritzats» i «inter-territorialitzats»,
«inter-sectoritzats-territorialitzats».
(tot això són numeros, i la
telemàtica permetrà conèixer-los amb exactitud)
5.2.2. de manera que la solidaritat omnicomunitària entre
tots els territoris i inter-territoris autònoms de l'Estat
i entre tots els sectors i inter-sectors autònoms del mercat
no sigui una vana paraula.
5.3. Doncs, - entre moltes altres singularitats d'alta ordenació
auto-econòmica, a comparar amb l'estat de baix desordre anti-econòmic
actual,-: tots els sssf (compresos els pressupostos ordinaris de
les lliures associacions i institucions liberals) seran:
5.3.1. iguals per a tots els membres d'igual categoria social-llibertària
de l'entera comunitat geo-política,
5.3.2. pagats pel Tresor Comunitari, a través de la xarxa
«telemàtica» de les Caixes d'Estalvi locals;
5.4. Tots els pressupostos extraordinaris de totes les lliures associacions
institucions liberals seran estudiats a nivell elemental i local,
per ésser elevats a nivell de l'entera comunitat geopolítica
i pagats pel Tresor Comunitari, en funció de les disponibilitats
financeres, alliberades per una sobreproducció del mercat
comunitari.
6. És doncs evident que cal suprimir radicalment
tots els reglaments de la «burro- cràcia», nascuda
en un ambient de «corrupteles» i «suspicàcies»
que ens han deixat, com a trista herència, els segles de
les Edats Moderna i Contemporània, tant per part:
6.1. dels poders establerts, prostituïts i prostituïdors
com
6.2. del poble prostituït, atemorit, sofert i malgrat tot, esperançat
en (una) democràcia (real).
(Articles del Decret Llei).
§ Article 1. Tots els serveis prestats al cos social per cada i totes
les lliures associacions i institucions «liberals» són
completament gratuïts:
1.1. no solament perquè ho diu la present Constitució,
1.2. sinó sobretot perquè ho permetrà tota l'anterior
organització financera, en i per la qual:
1.2.1. tots els sssf (salaris) a llurs col·laboradors individuals
seran pagats directament pel Tresor Comunitari, com s'ha dit, a
través de la confederació i xarxa «telemàtica»
de les Caixes d'Estalvi locals
1.2.2. idènticament els seran abonats tots els pressupostos:
1.2.2.1. pressupostos ordinaris:
1.2.2.1.1. calculats, pel sistema de punts, en funció del nombre
d'inscrits
1.2.2.1.2. referents a tot el que necessita cada lliure associació-institució
«liberal» per a la seva vida ordinària, interna
i externa
1.2.2.2. pressupostos extraordinaris:
1.2.2.2.1. basats, com s'ha dit, en una sobreproducció constant
del mercat comunitari;
1.2.2.2.2. i referents a inversions conformes a la finalitat estatutària
de cada lliure associació-institució «liberal»
i necessitats per llur
mateixa bona marxa social.
§ Article 2. Per a resoldre totalment el problema pràctic plantejat
per la bona marxa del lliure associacionisme i institucionalisme
«liberal» de l'entera comunitat geo-política, només
són necessaris:
2.1. un cap de compres en cada lliure associació-institució
«liberal», personalment responsable;
2.2. i una Justícia especialitzada als mateixos nivells que
cada categoria de lliures associacions-institucions «liberals».
§ Article 3. Fora de les institucions liberals constitucionalitzades
per llei (Estat, Justícia, Exèrcits, Policies, Autonomies
ètniques locals), és d'entera lliure iniciativa ciutadana
qualsevol associació-institució «liberal»
§ Article 4. L'única gestió a fer
pels lliures iniciadors i creadors de qualsevol lliure associació-institució
«liberal» és d'inscriure-la, segons llei, en el
sempre i arreu lliure i canviant registre comunitari, al nivell
que correspongui: vocacional, local,..,. ètnic, interètnic,..., comunitari,...
