Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 16. Protecció a l'invent i previsions anticipades.

Revolució Autopolítica - Protecció a l'inventor - Concreta protecció constitucional

Aquests apunts estan trets de les classes que donava l'Agustí, l'any 1983. No són estrictament els texts de l'Agustí, jo les he re-elaborat, per a facilitar-ne l'introducció.

Avui dia, qualsevol problema plantejat a l'home contemporani, en l'àmbit exclusivament fenomenic, és, en si mateix secundari, car pot rebre a molt curt termini:

1. un inici de solució teòrica quan una qualsevol persona individual hi aplica estudi seriós i competent, segons sistema general:

1.1. d'anàlisi de conceptes «continguts»

1.2. i de logística de conceptes continents (teoria de la coherència lògica o càlcul omni-deductiu). Això ho fa magistralment bé la química, l'Agustí tenia estudis superiors de química.

2. un inici de solució pràctica quan una persona comunitària hi aplica, a més dels estudis individuals o en equip, ferma voluntat auto-llibertària i suficient diner comunitari-solvent. L'Agustí ho deia sovint: les bones idees han d'anar acompanyades de diners suficients.

Per conseqüent, el problema primordial dels nostres dies resideix en les opcions polítiques fonamentals referents a la invenció o no invenció d'un diner comunitari-solvent en quantitat suficient per a una solució tecnològica-pràctica dels problemes fenomènics estudiats.
L'Agustí tocava de peus a terra. Ell sabia d'on podien sortir els diners, ell sabia la manera de fer diners comunitaris-solvents.
Ens refusem a posar la còmoda etiqueta de «ciència» al sistema general, amb el qual us volem entretenir durant aquest curset.

Les raons en que ell es recolzava són òbvies:
1. El mot «ciencia», desprès de tants segles de manipulació racionalista-intel·lectualista-unidimensional dels idiomes civilitzats, al servei incondicional dels poders establerts, s'ha anat tornant:

1.1. cínicament confusionista en boca dels iniciats que fan professió, ben pagada, d'enganya-pobles; aquí era super contundent, la gent que passa per la Universitat creu que al acabar els seus estudis ha de cobrar més diners que un obrer.
1.2. inconscientment confusionària en la ment dels no-iniciats.

2. A més a més, el que se'n diu rutinàriament «ciència»:

2.1. si bé gaudeix d'una fama popular, dignament merescuda per l'esforç durant segles, d'uns gegants de l'altruisme estudiós, generalment, molt mal recompensats.

2.2. també es beneficia fraudulentament d'un fals prestigi, adquirit gràcies a una constant classista i cínica prostitució de les tan mal anomenades «instrucció i educació pública i privada». Les nostres «élites», que confonen, amb fruïció «saber» i «poder», han creat .el mite de «l'intel·ligència literària brillant» i de «l'intel·ligència lògica-matemàtica-científica eficaç»; així han nascut dues pseudo-classes socials-cultes: els «brillants» i els «eficaços», igualment «distingits», dominades per la gent de diner i igualment allunyades de la gent del poble mantingut permanentment i despòticament «baix, ignorant, brut i salvatge». És lúcid, impecable i implacable l'anàlisi de l'Agustí, és noble i alliberador.

Molt al contrari del que s'ha perseguit fins ara, amb esoterisme i cinisme sota l'etiqueta de «ciència», el sistema general d'estudi lògic dels fenòmens anhela que els principis de la seva operativa, a la vista de tothom tan eficaç en FÍSICA INERTA I BIOFÍSICA, siguin comprensibles a tothom, almenys a nivell intuïtiu. L'Agustí deia que els grans progressos de la ciència i la tecnologia, màquines, transports, anar a la lluna, etc. no s'apliquen per a que la gent del poble visqui millor, només uns privilegiats en gaudeixen.

Evidentment, els «brillants» i els «eficaços» de la nostra tan trista i miserable anti-civilització es faran els desmenjats, car, per a ells, un cert esoteri.sme, infranquejable i impenetrable al «vulgus», es condició primera i garantia insubstituïble de qualitat «artística» o «científica», només admeten «un art i una ciència pel poble» sota la fèrria censura d'una «burrocràcia» estatista, omniscient i omnipotent, totalment arbitrària i totalment policíaca, del més esquizofrènic estil kafkià, sense cor ni ànima, freda com la mort «dels altres», exclusivament apassionada quan es tracta de la defensa i promoció fanàtica dels seus escandalosos privilegis. Als banquers se'ls hi pot aplicar això. Això ho explicava brillantment l'Agustí.

El lema de tota aquesta gent es cínicament sarcàstic dintre la línia super-ortodoxa de llurs més ridícules idolatries i anti-idolatries: «GUANYARAS EL TEU PA, TU SERÀS SAVI O ARTISTA IMMORTAL, AMB LA SUOR I EL DOLOR DELS ALTRES, POBRES INÚTILS MORTALS». Filosofia de la «família Rockefeller i dels grans especuladors financers».

Per començar; hom prefereix no parlar-vos de la conjunta i detallada operativa del sistema general, perquè és tema molt dens i àrid, doncs avorrit, si les persones, a les quals se'n vol ensenyar els principis, no estan, per endavant, submergides en un entusiasme capaç de vèncer totes les dificultats inherents a un estudi seriós, prolongat i competent. L'Agustí va fer un estudis seriós, prolongat i competent.

Amb l'intenció de contagiar-vos aquest entusiasme, tractarem, en primer lloc de les conseqüències previsibles de l'aplicació pràctica del sistema general a la política i a la justícia de qualsevol comunitat geo-estratègica.
Aquest entusiasme primer, és la sola energia íntima que eleva les persones per sobre de totes llurs limitacions naturals o imposades; és l'única força intima capaç de transcendir la pròpia i curta «vida individual».

El present curs vol mostrar, de manera concreta i palpable, les conseqüències previsibles, ara i aquí, d'una ferma voluntat auto-política i auto-justicial capaç de crear, i inventar, àdhuc a partir d'un país tan pobre com ho es l'actual

Estat Espanyol,- un diner comunitari-solvent bastant o suficient per a començar a resoldre, un per un, un darrera l'altre segons ordre fenomènic-conseqüent, tots els problemes d'índole feno-mènica plantejats a l'es cultures ibèriques, mediterrànies i europees.

Entre aquestes cultures, la nostra cultura catalana, no la cultureta, a la qual ens volen restringir, pot ésser capdavantera en la consecució pràctica i ràpida de las concretes llibertats fenomèniques. de cada ciutadà, de cada ciutadania, de cada ètnia i inter-ètnia, de cada comunitat geo-política, en funció de l'enorme progrés productiu dels nostres dies. Aquí es veu l'optimisme incombustible de l'Agustí.

A tall d'exemple i amb anticipació suficient perquè no és pugui dir, quan els fets, profetitzats segons sistema general, es produeixin, que són simple fruit del mer atzar històric,- anunciem les conseqüències previsibles de l'aplicació tecnològica-pràctica dels principis als fenòmens més angoixants de la nostra anti-societat, tan ineficaç, tan insolidària i tan anti-llibertaria.

Aquesta ineficàcia es posa ben clarament de manifest quan hom compara l'esplendorós i públic progrés aconseguit en els àmbits fenomènics de la física inerta i de la bio-física, amb l'estancament, al menys a nivell dels no-iniciats, de l'antropo-bio-física o sigui dels estudis sobre la vida de l'home fenomènic, sobre el fenomen humà. Tots els participants d'aquest curs son força pobres i impotents, però justament es tracta de sortir-se rapidíssimament d'aquesta impotència i calibrar bé les etapes del ressorgiment imparable del nostre poble, tan esclavitzat durant tants segles. Aquí es veu l'energia i l'esperança que tenia l'Agustí.

Nosaltres, doncs, en aquest curs, volem mostrar quan fàcil és, tecnològicament parlant que el mateix progrés que hom registra, per simple observació superficial, en el domini dels fenòmens físics-inerts i bio-físics, sigui rapidissimament assequible , en totes les comunitats geo-politiques, en tots els àmbits de la fenomenològica antropobiofísica.

Revolució Autopolítica.

L'Agustí deia que el
Camí escollit: el de la Noviolència intel·ligent i activa.
Finalitat: presa del poder estatista pera destruir-lo i, amb ell, tots els altres poders més o menys oficialitzats, oficiosos, ocults, mafiosos, corromputs, corruptors, etc.
L'Agustí odiava el poder sobre les persones, no el suportava, és intolerant, il·legítim, deia.

Mitjans:

1. eleccions a tots els graus des de les municipals a les estatals. Ell era partidari de participar-hi, s'hi ha d'entrar a les eleccions
2. vaga general, a preparar amb temps, paciència i eficàcia, pel cas que els manipuladors professionals de l'anti-política prostitueixin els resultats de les eleccions durant massa temps, enganyant cínicament al poble confiat en ells. S'ha d'anar mentalitzant per famílies, barris, veïns, assemblees locals.

Constitució provisional i introductòria a la revolució auto-llibertària que proposem:

Primers decrets-lleis per a estructures fonamentals:

• Estat monàrquicament fort, breu, eficaç i responsable;
  No confondre monarquia amb reialesa, deia l'Agustí, mon-arca (una persona que mana) és la única manera que es poden exigir responsabilitats. L'Agustí aquí fa un elogi de la dictadura, recupera el dictador que ha d'assumir el poder executiu i legislatiu però no el judicial.
• Justícia positiva, radicalment independent de l'Estat; igual per a totes les persones, inclòs l'Estat; i, per això mateix, lentament nacionalitzadora, per la seva jurisprudència auto-llibertària, de l'entera comunitat geo-política. És impressionant com l'Agustí explica com s'arriba a ser jutge i com s'hauria d'administrar la justícia.
• Definició constituent de l'estratègia del nostre Estat que entenem per Estat. Europa com a uni-exo-federació de cara enfora i una confederació de nacions lliures a l'interior.
• Nacionalització de la telemàtica, suprimir l'anonimat.
• Reforma pro-telemàtica de l'instrument monetari
• Simplificació fiscal. Suprimir tots els impostos menys el del consum, inicialment i per prudència.
• Estatut dels funcionaris automàticament cessants per les simples reformes anteriors i següents
• Supressió radical de tota misèria i marginació anti-social per raó de diner. L'Agustí garantia un sou pel fet de haver nascut, i garanties d'educació, sanitat etc. tot gratuït.
• Diferenciacions telemàtiques-cibernètiques primeres dels establiments comptables i dels comptes corrents per a una autopolítica i autoeconomia de lliure mercat clar i lliure societat transparent. Aquí diferencia Bancs de negoci (que fan negoci) i Caixes d'Estalvis (que fan un servei no lucratiu a tothom).
• Nacionalització de tots els excedents (±) de mercat. El que no es pot vendre s'ha d'utilitzar per crear diner, deia l'Agustí.
• Congelació parcial i selectiva de cc/cc, quan, excepcionalment, es presentin excedents negatius de certa gravetat comunitària.
• Invenció o exvenció de diner comunitari-solvent. En funció del que es produeix és pot inventar diner.
• Instauració d'un mercat clar radicalment i totalment lliure.
• Distribució i concessió dels crèdits nacionals-comunitaris a les més eficaces empreses utilitàries.
• Protecció a l'empresa utilitària.
• Protecció a l'invent utilitari.
• Protecció a l'estalvi-capital utilitari.
• Protecció al treball utilitari.
• Comerç exterior i reforma duanera
• Sobre salaris socials financers.
  L'Agustí distingia la diferència entre crèdit i finances. Crèdit: diner que es dona esperant que es retorni. Finances: diner que es dona a una persona sense esperar que el retorni sinó que els gasti en allò finançat. Les finances no es tornen ja que proporcionen riquesa comunitària, alimenten l'economia real.

Protecció a l'inventor.

Exposició de motius: els invents utilitaris, el conjunt dels quals forma un sistema comunitari-geopolític anomenat inventisme, és el factor forístic (factors que ajuden a que hi hagi una producció útil, és a dir: riquesa. Són: Treball, Empresa, Invent i Capital) de més gran i millor potència acumulativa de bens produïbles.

En aquest sentit, l'invent utilitari és presenta com una empresa especial, que no pot tenir rendiments beneficiaris fins el dia en que cada invent especialitzat passa de l'esfera de l'idea a realitzar a l'esfera de l'idea més o menys ben realitzada, però amb rendiment objectiu en el mercat precio-mercantil. És una cosa útil i valorada.

§ Article 1. Es crea, en el ministeri d'economia, l'Agustí preveia sis Ministeris, un departament especialitzat en l'estudi i registre dels invents, objectes de futures patents o marques.

§ Article 2. Es crea igualment en la Justícia de l'entera comunitat geopolítica, tota una paral·lela organització justicial a l'organització política- econòmica anterior.

§ Article 3. Tant l'organització econòmica d'invents, patents i marques com l'organitzacïó justicial corresponent en l'entera comunitat geo- politica, crearan, lo més ràpidament possible les seves respectives sub-organitzacions locals (municipals, comarcals, regionals, dialectals) ètniques i interètniques.

§ Article 4. Les dites suborganitzacions economiques-locals tindran com a finalitat primera el registre i l'estudi competents, ràpids i gratuïts de tota demanda d'invent, patent o marca.

§ Article 5. En cada cas, l'estudi comportarà la concessió o denegació de l'ajuda, sigui crediticia, sigui financera que hagi demanat l'aspirant a l'invent, patent o marca propis.
Tot litigi referent al present article serà portat automàticament a instrucció i sentència del tribunal corresponent.

§ Article 6. Quan l'invent, patent o marca hagin estat concedits sobre proves experimentals tècnicament indiscutibles, l'organització econòmica-comunitària d'invents, patents o marques podrà;

6.1. proposar a la lliure decisió de l'inventor o propietari d'una nova patent o marca la compra a benefici de totes les empreses de cada subgremi o gremi interessat;

6.2. demanar l'automatisme justicial de la proposició anterior, quan l'inventor o propietari de nova(es) patent(s) o marca(ques) hagi fracassat per tercera vegada en el seu intent, degudament creditat o financiat segons demanda(es) pròpia(es)

Concreta protecció constitucional als col·laboradors individuals de les empreses utilitàries.

Exposició de motius: El legítim, ancestral i fecund dret a l'inïciativa i propietat personal, sigui comunitària, sigui privada, no consisteix en privar totes les altres persones de llurs propis drets d'iniciativa i propietat.
Cal doncs, harmonitzar, en la societat i mercat actuals els respectius drets de la comunitat, de les empreses utilitàries-privades i dels col·laboradors individuals d'aquestes últimes.

Aquesta omni-harmonització no pot ésser condensada en un sol text legal, sinó que ha de resultar de la totalitat dels Decrets lleis anteriors i següents.

§ Article 1. El salari mínim ha de ser el doble dels sobre salari d'atur forçós.

§ Article 2. Tot multi-assalariat, no podrà percebre cap sobre salari social financer (sssf) d'atur forçós...

§ Article 3. Tot detentor de c/c «d'ESTALVI DE PRODUCCIÓ uni-ASSALARIADA» cobrarà automàticament sense límit de temps prefixat, el sssf d'atur forçós, a partir del mateix moment en que deixa de col·laborar en una empresa, fins el moment en que torni a col·laborar en una altra.

Primes:

§ Article 4. A més a més del salari individual, establert per lliure contracte entre l'empresa i cada col·laborador, serà de conveni col·lectiu entre l'empresa i la totalitat del seu personal, la fixació de les primes individuals a la qualitat (Q) i quantitat (q) de la producció o primes similars.

§ Article 5. Les primes col·lectives següents seran repartides anualment, a cada col·laborador de l'empresa en la part que li correspongui per votació secreta de tot el personal, segons un senzill sistema de puntuació.

Anar a l'índex