3.8.2. Marginació de la dona.
Si els Drets Humans i la Constitució proclamen la igualtat jurídica
entre home i dona, la realitat encara és plena de fets que demostren
la dominació a la que la majoria de dones es veuen sotmeses per
estructures antisocials i anticulturals, pel comportament de molts homes
i per la mateixa interiorització de la dependència en moltes
dones. Els canvis, en aquest tipus de realitats, no poden ser solament
jurídics, sinó que cal obrir una real via d'igualtat d'oportunitats
entre els dos sexes. Aquesta via de nou es fonamenta, no només en
la revisió de totes les lleis discriminatòries, sinó
en la possibilitat econòmica de les dones per a ser independents
dels homes que fins ara les han mantingut, a canvi, de llur submissió.
El diner no resol els problemes complexos que ofeguen moltes dones en aquesta
societat, però pot ajudar que puguin emprendre decisions fins ara
condicionades a la impossibilitat de mantenir-se independents.
La proposta pot consistir, inicialment, que totes les dones majors de
16 anys que no treballin rebran un salari vital de solidaritat social superior
al dels homes, mentre la realitat social no demostri que la mil·lenària
discriminació ha desaparegut. A més d'aquest salari mensual
i de la gratuïtat dels serveis culturals generals, s'oferiran a les
dones, també gratuïtament, tots els serveis - i assignacions
monetàries específiques - que necessiten en relació
a la seva condició femenina (planificació, gestació,
part, primera infantesa...).
Una altra mesura per afavorir la incorporació pràctica,
i no solament jurídica, de la dona en la presa de decisions socials,
és la de prendre mesures per equilibrar el nombre de candidats dels
dos sexes en l'elaboració de llistes electorals a tots els nivells
d'institucions cíviques, polítiques i culturals amb l'objectiu
d'aconseguir aquest equilibri en els respectius òrgans de comandament.
Aquestes mesures poden, en el marc de l'estatut liberal, per exemple, adjudicar
més punta (amb valor monetari) per soci o elector a les entitats
que aconsegueixin un equilibri entre homes i dones en els òrgans
de decisió, equilibri proporcional al nombre d'afiliats de cada
sexe.
Versió 1987.
