Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.3.9. Recerca científica i tècnica. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.11. Esglèsies i comunitats de fe. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.3.10. Arts.

El camp de les arts (literàries, plàstiques, escèniques, musicals, cinematogràfiques, arquitectòniques...) és, dins les professions i institucions liberals, dels mes difícils de sotmetre a procediments determinats. Això no obsta, però, perquè també l'art hagi d'acceptar la no mercantilització de les seves produccions, com la resta de professions liberals.

Pel component simbòlic i emotiu que el món de les arts genera -com també en el cas dels esports- ha estat molt fàcil la mercantilització, quasi sempre escandalosa, dels mites i herois promoguts pels mitjans de massa segons interessos comercials de les cases productores, dels managers o dels poders oficials de torn.

Essent les activitats artístiques, com totes les activitats liberals, inicialment sense afany de lucre, han esdevingut, paradoxalment, de les més cotitzades, amb recompenses monetàries que no sempre corresponen a la qualitat artística, sinó també a molts altres factors. Els valors dominants d'èxit artístic -o esportiu- han esdevingut un opi del poble que aspira a esdevenir una «estrella». El canvi de valors que suposaria el que, per exemple, la feina ben feta d'un mestre, fos tan admirada com la d'un cantant, no es farà en un dia. Resituar, però, el món de l'art -i de l'esport- a les regles de joc de la resta de professions liberals pot ser un pas important per a la desalienació col·lectiva actualment tan potenciada en els espectacles de massa de grans personatges.

Versió 1987.

3.3.9. Recerca científica i tècnica. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.11. Esglèsies i comunitats de fe. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte