3.3.10. Arts.

El camp de les arts (literàries, plàstiques, escèniques, musicals, cinematogràfiques, arquitectòniques...) és, dins les professions i institucions liberals, dels mes difícils de sotmetre a procediments determinats. Això no obsta, però, perquè també l'art hagi d'acceptar la no mercantilització de les seves produccions, com la resta de professions liberals.

Pel component simbòlic i emotiu que el món de les arts genera -com també en el cas dels esports- ha estat molt fàcil la mercantilització, quasi sempre escandalosa, dels mites i herois promoguts pels mitjans de massa segons interessos comercials de les cases productores, dels managers o dels poders oficials de torn.

Essent les activitats artístiques, com totes les activitats liberals, inicialment sense afany de lucre, han esdevingut, paradoxalment, de les més cotitzades, amb recompenses monetàries que no sempre corresponen a la qualitat artística, sinó també a molts altres factors. Els valors dominants d'èxit artístic -o esportiu- han esdevingut un opi del poble que aspira a esdevenir una «estrella». El canvi de valors que suposaria el que, per exemple, la feina ben feta d'un mestre, fos tan admirada com la d'un cantant, no es farà en un dia. Resituar, però, el món de l'art -i de l'esport- a les regles de joc de la resta de professions liberals pot ser un pas important per a la desalienació col·lectiva actualment tan potenciada en els espectacles de massa de grans personatges.

Versió 1987.