3.3.8. Mitjans de comunicació.
El tractament i difusió de la informació és avui
un dels elements claus d'una societat llibertària o d'una societat
dominada. El lliure ús gratuït dels nombrosos mitjans i sistemes
de comunicació (telemàtica, agència, edició,
premsa, ràdio, TV, publicitat...) es una condició fonamental
per a una democratització de la societat i una participació
lúcida dels ciutadans.
La mercantilització i l'estatització de la informació
esdevenen dues formes de poder que atempten gravíssimament contra
la llibertat d'expressió i el pensament lliure: la manipulació
informativa a favor d'interessos dels poders oficials o a favor del sensacionalisme
mercantilista qüestiona la tradicional estructura democràtica
perquè perverteix subtilment la informació, base d'una correcta
presa de decisions.
La crisi de la premsa escrita, la manca de llibertat per a la instal·lació
de ràdios i televisions, la dependència de la publicitat,
el caríssim accés a les bases de dades informàtiques,
són entrebancs que cal superar per a fomentar una participació
democràtica i pluralista ben fonamentada i no manipulada.
La socialització de la informació mercantil-econòmica,
és a dir, la informació posada a l'abast comprensible i quotidià
del conjunt de la població (tenint en compte els diferents nivells
culturals), pot permetre una actuació lliure, però fonamentada,
en el camp de la producció, del consum i del finançament
de solidaritat social. Aquesta claredat dels números evita suspicàcies
i permet assumir solidàriament les realitats econòmiques
(favorables o difícils) pel conjunt de la població.
La informació de noticies és una funció, sobretot,
de les agències informatives que descriuen, sota la seva responsabilitat
legal, els diversos fets que configuren l'actualitat. La publicació
del recull de notícies de les diferents agències en un sol
diari gratuït per a tothom pot permetre al públic avaluar els
fets confrontant l'exactitud de les diferents informacions.
L'avaluació de les notícies de les agències o l'expressió
de diferents parers sobre qualsevol fet es funció de mitjans d'informació
especialitzats en articles d'opinió, realitzats per professionals
o pel públic interessat en col·laborar-hi, sota la responsabilitat
davant de la Justícia del director de cada òrgan informatiu
i de cada autor. La quantitat de mitjans d'informació d'aquesta
mena només estarà limitada per la capacitat de finançament
comunitari disponible.
Els diferents òrgans i els diferents mitjans informatius (premsa,
ràdio, TV, telemàtica...) poden organitzar-se dins l'estatut
liberal, com els professionals i les entitats educatives.
Cada professional, un cop acabats els estudis especialitzats, ha de
demostrar en la pràctica la seva capacitat, com a passant d'un professional
lliurement triat per ell. Aleshores pot constituir (sol o amb un col·lectiu)
un òrgan informatiu amb el mitjà en que s'ha especialitzat
i en la zona que prefereixi. És evident que, per a la constitució
de qualsevol iniciativa informativa, - com per la de qualsevol professional
liberal -, s'hauran de tenir en compte els diferents factors que condicionen
la seva viabilitat (possibilitats dels pressupostos per equipament en cada
sector liberal, necessitats de zones de població amb pocs serveis...).
Aquests i d'altres factors establiran un ordre de prioritats per endegar
noves iniciatives. El sistema de finançament però, inicialment,
serà igual per a totes les iniciatives i, posteriorment, també
dependrà del públic, gratuïtament subscrit, o habitual
afeccionat que segueixi els programes. Els sistemes per a determinar el
nivell d'acceptació o d'audiència de qualsevol mitjà
d'informació són avui relativament fàcils d'establir.
La posta en marxa de qualsevol mitjà de comunicació (TV,
ràdio, diari...) serà iniciativa d'un col·lectiu professional,
sectorial o territorial. Presentada aquesta iniciativa a la comissió
encarregada corresponent aquesta els indicarà els especialistes
que poden fer un estudi correcte del projecte. Aquestes especialistes acollits
a l'Estatut Liberal faran un estudi gratuït segons les dades que se'ls
doni i el número d'abonats possibles. Si la comissió encarregada
d'aprovar projectes comunitaris el creu correcte, es durà a terme
amb igualtat de condicions financeres que tots els altres de semblant envergadura.
Per evitar escàndols, calúmnies i perjudicis contra les
persones, qualsevol referència (informació escrita, gràfica,
visual...) a la vida privada de qualsevol ciutadà solament podrà
ser publicada amb l'acceptació expressa de l'interessat. L'editor
és responsable davant la Justícia.
La publicitat s'ha de replantejar radicalment. No essent necessària
per al manteniment de cap òrgan ni mitjà d'informació
finançat comunitàriament. no tindrà cap raó
d'ésser en la seva forma actual, promotora de consumisme, intrínsecament
parcial a favor de cada empresa anunciant i subtilment provocadora i evocadora
dels més delicats mecanismes psicològics de les persones
(la dona, el sexe, el poder, l'evasió...). La publicitat ha d'esdevenir
una informació al màxim d'objectiva, elaborada per professionals
liberals i encarregada pel conjunt de tots els productors o venedors d'una
determinada mercaderia, explicitant, de manera comprensible i suggerent
les qualitats i els preus dels productes. Les sofisticades tècniques
publicitàries encareixen els preus de cost, afavoreixen la creació
de monopolis, no informen raonablement el consumidor, i el sotmeten a pressió
psicològica intolerable. Quan aquestes tècniques són
emprades en el camp de la política, de les eleccions o de les campanyes
d'Estat esdevenen perversament antidemocràtiques.
La xarxa telemàtica és essencial per a desenvolupar les
regles de joc bàsiques d'una alternativa cívica, ja que del
seu bon funcionament depèn la claredat informativa mercantil i,
per tant, les possibilitats de millorar la producció i el consum,
així com de fer funcionar la repartidora de solidaritat social financera
i creditícia. Les inversions en xarxa telemàtica seran prioritàries.
Els tècnics han d'ésser, inicialment, molt ben retribuïts
per tal que surtin del mercat: cal una eficaç i ràpida actuació
per interconnectar els «parc informàtic» existent i
per a millorar-lo. En pocs anys, la xarxa telemàtica, i els tècnics
corresponents, han de passar a aprendre de la Justícia i, per tant,
estaran acollits a l'Estatut Liberal. Una vegada aconseguida una xarxa
eficient Judicial, l'Estat haurà de muntar-ne una de nova, per a
millorar la fiabilitat del sistema, i amb els tècnics també
d'Estatut Liberal, molt ben retribuïts.
Versió 1987.