Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.3.7. Seguretat social i medicina. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.9. Recerca cientifica i tècnica. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.3.8. Mitjans de comunicació.

El tractament i difusió de la informació és avui un dels elements claus d'una societat llibertària o d'una societat dominada. El lliure ús gratuït dels nombrosos mitjans i sistemes de comunicació (telemàtica, agència, edició, premsa, ràdio, TV, publicitat...) es una condició fonamental per a una democratització de la societat i una participació lúcida dels ciutadans.

La mercantilització i l'estatització de la informació esdevenen dues formes de poder que atempten gravíssimament contra la llibertat d'expressió i el pensament lliure: la manipulació informativa a favor d'interessos dels poders oficials o a favor del sensacionalisme mercantilista qüestiona la tradicional estructura democràtica perquè perverteix subtilment la informació, base d'una correcta presa de decisions.

La crisi de la premsa escrita, la manca de llibertat per a la instal·lació de ràdios i televisions, la dependència de la publicitat, el caríssim accés a les bases de dades informàtiques, són entrebancs que cal superar per a fomentar una participació democràtica i pluralista ben fonamentada i no manipulada.

La socialització de la informació mercantil-econòmica, és a dir, la informació posada a l'abast comprensible i quotidià del conjunt de la població (tenint en compte els diferents nivells culturals), pot permetre una actuació lliure, però fonamentada, en el camp de la producció, del consum i del finançament de solidaritat social. Aquesta claredat dels números evita suspicàcies i permet assumir solidàriament les realitats econòmiques (favorables o difícils) pel conjunt de la població.

La informació de noticies és una funció, sobretot, de les agències informatives que descriuen, sota la seva responsabilitat legal, els diversos fets que configuren l'actualitat. La publicació del recull de notícies de les diferents agències en un sol diari gratuït per a tothom pot permetre al públic avaluar els fets confrontant l'exactitud de les diferents informacions.

L'avaluació de les notícies de les agències o l'expressió de diferents parers sobre qualsevol fet es funció de mitjans d'informació especialitzats en articles d'opinió, realitzats per professionals o pel públic interessat en col·laborar-hi, sota la responsabilitat davant de la Justícia del director de cada òrgan informatiu i de cada autor. La quantitat de mitjans d'informació d'aquesta mena només estarà limitada per la capacitat de finançament comunitari disponible.

Els diferents òrgans i els diferents mitjans informatius (premsa, ràdio, TV, telemàtica...) poden organitzar-se dins l'estatut liberal, com els professionals i les entitats educatives.

Cada professional, un cop acabats els estudis especialitzats, ha de demostrar en la pràctica la seva capacitat, com a passant d'un professional lliurement triat per ell. Aleshores pot constituir (sol o amb un col·lectiu) un òrgan informatiu amb el mitjà en que s'ha especialitzat i en la zona que prefereixi. És evident que, per a la constitució de qualsevol iniciativa informativa, - com per la de qualsevol professional liberal -, s'hauran de tenir en compte els diferents factors que condicionen la seva viabilitat (possibilitats dels pressupostos per equipament en cada sector liberal, necessitats de zones de població amb pocs serveis...). Aquests i d'altres factors establiran un ordre de prioritats per endegar noves iniciatives. El sistema de finançament però, inicialment, serà igual per a totes les iniciatives i, posteriorment, també dependrà del públic, gratuïtament subscrit, o habitual afeccionat que segueixi els programes. Els sistemes per a determinar el nivell d'acceptació o d'audiència de qualsevol mitjà d'informació són avui relativament fàcils d'establir.

La posta en marxa de qualsevol mitjà de comunicació (TV, ràdio, diari...) serà iniciativa d'un col·lectiu professional, sectorial o territorial. Presentada aquesta iniciativa a la comissió encarregada corresponent aquesta els indicarà els especialistes que poden fer un estudi correcte del projecte. Aquestes especialistes acollits a l'Estatut Liberal faran un estudi gratuït segons les dades que se'ls doni i el número d'abonats possibles. Si la comissió encarregada d'aprovar projectes comunitaris el creu correcte, es durà a terme amb igualtat de condicions financeres que tots els altres de semblant envergadura.

Per evitar escàndols, calúmnies i perjudicis contra les persones, qualsevol referència (informació escrita, gràfica, visual...) a la vida privada de qualsevol ciutadà solament podrà ser publicada amb l'acceptació expressa de l'interessat. L'editor és responsable davant la Justícia.

La publicitat s'ha de replantejar radicalment. No essent necessària per al manteniment de cap òrgan ni mitjà d'informació finançat comunitàriament. no tindrà cap raó d'ésser en la seva forma actual, promotora de consumisme, intrínsecament parcial a favor de cada empresa anunciant i subtilment provocadora i evocadora dels més delicats mecanismes psicològics de les persones (la dona, el sexe, el poder, l'evasió...). La publicitat ha d'esdevenir una informació al màxim d'objectiva, elaborada per professionals liberals i encarregada pel conjunt de tots els productors o venedors d'una determinada mercaderia, explicitant, de manera comprensible i suggerent les qualitats i els preus dels productes. Les sofisticades tècniques publicitàries encareixen els preus de cost, afavoreixen la creació de monopolis, no informen raonablement el consumidor, i el sotmeten a pressió psicològica intolerable. Quan aquestes tècniques són emprades en el camp de la política, de les eleccions o de les campanyes d'Estat esdevenen perversament antidemocràtiques.

La xarxa telemàtica és essencial per a desenvolupar les regles de joc bàsiques d'una alternativa cívica, ja que del seu bon funcionament depèn la claredat informativa mercantil i, per tant, les possibilitats de millorar la producció i el consum, així com de fer funcionar la repartidora de solidaritat social financera i creditícia. Les inversions en xarxa telemàtica seran prioritàries. Els tècnics han d'ésser, inicialment, molt ben retribuïts per tal que surtin del mercat: cal una eficaç i ràpida actuació per interconnectar els «parc informàtic» existent i per a millorar-lo. En pocs anys, la xarxa telemàtica, i els tècnics corresponents, han de passar a aprendre de la Justícia i, per tant, estaran acollits a l'Estatut Liberal. Una vegada aconseguida una xarxa eficient Judicial, l'Estat haurà de muntar-ne una de nova, per a millorar la fiabilitat del sistema, i amb els tècnics també d'Estatut Liberal, molt ben retribuïts.

Versió 1987.

3.3.7. Seguretat social i medicina. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.9. Recerca cientifica i tècnica. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte