3.2. Àrea de les institucions cíviques, polítiques i justicials. Disseny de civisme.

En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.

• Publicacions de l'Agustí Chalaux. Vida, obra i pensament.
• Publicacions de Lluís Maria Xirinacs.
• Publicacions de col·laboradors i amics del Centre d'Estudis Joan Bardina.

• Documents multimèdia de l'obra de l'Agustí Chalaux i Lluís Maria Xirinacs.
• Altres documents multimèdia.

• Escrits d'opinió.
• Entrevistes.
• «Abordant això gris, que sembla la teoria», escrits de Jorge Aniceto Molinari.
• Endolingüística.
• El Balcó.

• Biblioteca històrica Agustí Chalaux.
• Homenatges i biografies.

• Altres propostes polítiques i econòmiques.

• Conferències, cursos i seminaris.

• Acord amb l'Associació Diner Comunitari.

• Mapa de la web.

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.2. Àrea de les institucions cíviques, polítiques i justicials.

Una de les principals possibilitats de l'Estatut Liberal és la de clarificar i responsabilitzar el complex món de les institucions cíviques (des de l'Ajuntament de barri fins a les Autoritats Inter-Ètniques), de les institucions polítiques (Estat a nivell federal) i de les justicials (a tots els nivells territorials i sectorials).

La tradicional distinció entre els diferents comandaments socials es pot millorar i, sobretot, fer-la viable pràcticament. Cal una radical separació entre els comandaments executius i legislatius, i entre aquests dos i el comandament judicial. A nivell de la societat geopolítica aquesta distinció és entre Estat (Legislatiu, Executiu. Consultius) i Justícia. A nivell de la societat civil, la distinció és entre Autoritats i Governs Cívics-Territorials, i Justícia, Col·legis Professionals i Justícia; associacions no lucratives i Justícia; empreses i organitzacions utilitàries i Justícia...

Versió 1987.