3.1.5. Accés a les professions lliberals: estudi
i passantia en lloc d'oposicions.
Els complicats concursos-oposicions per accedir a places liberals, que
obliguen a un treball memorístic i complicat, són totalment
inútils i inadequats per avaluar la capacitat professional pràctica
de l'aspirant.
Una alternativa a aquest absurd sistema, és el de la passantia
de l'aspirant prop d'un titular amb experiència. És a dir,
tot estudiant que, un cop acabats satisfactòriament els seus estudis
professionals o universitaris, vulgui ser sotmès a titularitat liberal,
haurà de superar una passantia (per exemple, de 2 anys) amb un titular
de l'especialitat escollida. Això significa que l'aspirant començarà
l'exercici pràctic de la seva professió liberal sota el guiatge
d'un titular amb experiència, triat per ell, que li farà
de tutor i que decidirà finalment sobre la capacitat de l'aspirant
a ostentar la titularitat. Aquesta passantia facilita al passant l'adquisició
d'un saber profund, similar al del seu mestre l'aquest, pot Jutjar, amb
coneixement de causa, de la capacitat del passant; per afrontar científicament,
tecnològica, deontològica i pràctica les mateixes
responsabilitats que ell. L'aprovació favorable per part del titular
tutor serà la condició indispensable per tal que l'aspirant
sigui reconegut pel Col·legi corresponent com a titular.
El titular tutor comprometrà el seu prestigi davant el Col·legi
i la societat en cada reconeixement de capacitat teòrico-pràctica
d'un passant i, per tant, no podrà cedir fàcilment a qualsevol
tipus de pressions.
Tot estudiant tindrà dret d'una a tres passanties ordinàries,
lliurement escollides per ell, abans d'ésser rebutjat pel Col·legi.
L'estudiant rebutjat tres vegades pels respectius tutors té dret
apel·lar, en primer lloc, al seu col·legi i d'optar a una
quarta passantia excepcional; i d'apel·lar, en segon lloc, al tribunal
corresponent.
Cada vegada que un titular vulgui canviar d'especialitat, haurà
de sometre's els estudis preparatoris i a les passanties-tutories que determini
el col·legi respectiu.
Ningú no podrà dirigir tecnològicament una institució
liberal especialitzada sense haver estat abans dirigit en la mateixa. Cal
considerar la direcció de les institucions liberals com una nova
especialitat. L'aspirant haurà, doncs, de sotmetre's prèviament
a una o unes passanties ordinàries. És el mateix esperit
que inspira el procediment electoral de tots els càrrecs executius.
Els col·legis liberals especialitzats seran els encarregats de
legislar tot el concernent a les passanties-tutories, dintre el marc mínim
d'una llei general.
La realitat s'anirà millorant en funció de les experiències.
El sistema de passanties cerca de protegir la igualtat de condicions de
tots els ciutadans per entrar en funcions liberals i posa l'accent en la
importància d'un bon servei desinteressat al poble mes que en els
drets, per més legítims que siguin, de l'estudiant-professional.
En aquest sistema, possiblement, no hi podran haver injustícies
d'importància en no ser possibles els favoritismes per interès
i diner anònim. en no haver-hi limitació en el nombre total
de titulars liberals de cada especialitat (sense selectivitats a priori
ni «numerus clausus»). La societat contemporània, cada
dia més complexa, necessita un nombre creixent de bons professionals
liberals per alliberar el cicle de la producció de funcions socials
de suplència, alienes a la seva única missió de produir
més i millor.
Versió 1987.