2.11.2. Mesures de protecció efectiva a l'inventisme utilitari.

2.11.2.1. Inventisme.

El conjunt dels invents utilitaris forma un sistema que anomenem inventisme i que és el factor de producció global i de productivitats especialitzades (forístic) de més gran i millor potenció acumulativa de béns poduïbles.

En el sentit de la producció global i de les productivitats especialitzades, l'inventisme utilitari es presenta com una empresa especial, que no pot tenir rendiments beneficiaris fins al dia en que passa de l'esfera de les idees, projectes, assajos, plantes-pilot... a l'esfera de les realitat pràctiques i rendibles objectivament en el mercat.

L'entera societat geopolítica ha d'ajudar que l'invent, assolit individualment o en equip, arribi el més ràpidament possible a la seva màxima i òptima utilització. Això, evidentment, en funció de les capacitats econòmiques reals d'aquesta societat, però comprenent que es tracta del factor privat més important forísticament.

En l'aspecte forístic, l'única primera matèria imprescindible a l'home, és la seva intel·ligència creativa, inventiva i pràctica. És evident que les ciències aplicades -tecnologies d'avantguarda o inventisme pràctic- han d'anar precedides d'investigació fonamental i de recerca especialitzada, anomenades «teòriques» malgrat siguin essencialment pro-experimentals i indefinidament experimentadores en laboratori.

Cal ajudar-ho tot. Però per vies diferents: una cosa són les activitats, per essència liberals de la recerca fonamental i de la recerca especialitzada en qualsevol branca de la física (física inerta, biofísica, antropobiofísica...) i una altra cosa, l'inventisme pràctic, essencialment utilitari (mercantil).

---

Nota:

Forística i forestivitat.

Del grec phorein = produir, la forística es la consideració conjunta de la producció global de qualsevol unitat de producció (empresa, subgremi, gremi, ram, subsector o sector productiu, mercat) i de les corresponents productivitats especialitzades relatives.

La forestivitat és la modulació sintetitzadora de la productivitat bruta i de totes l es «productivitats» relatives a tants factors i unitats de producció com sigui tecnològicament possible. Comprèn les variacions o gradients de la forística.

Forística i forestivitat són molt més amplis i complexos que producció i productivitat i són actualment un dels problemes d'anàlisi matemàtica més importants, tant en microeconomia com en macroeconomia.

Versió 1987.