2.8.5. Preus mínims de cost i de venda.
Es proposa que els Gremis calculin els preus mínims de cost
i de venda com a sistema per a garantir uns mínims beneficis de
les empreses i evitar la formació de monopolis i oligopolis.
El preu de venda mínim legal de cada producte de l'aranzel,
és fàcilment calculable per cada Gremi combinant el
preu
mínim de cost i el marge mínim de benefici empresarial.
La legislació sobre preus de venda mínims, cerca dues
finalitats. La primera és l'obligació que tota empresa té
de fer beneficis, si és eficaç i competent: la funció
de les empreses és crear riquesa mercantil. La segona és
evitar les vendes per sota del preu de venda mínim com a defensa
contra qualsevol intent de formació de monopoli o d'oligopoli:
efectivament, aquests es formen perquè aixafen deslleialment la
competència a base de «rebaixes» per sota el preu de
cost durant tot el temps que calgui, per a després, quan ja els
competidors han estat eliminats, augmentar els preus sense mesura raonable,
fent pagar cares als clients les pèrdues sofertes abans.
Per a realitzar aquesta missió, cada gremi, subgremi i intergremi
decretarà, segons respectives competències estatuàries
i estudis fets, els preus de venda mínims, tecnològicament
possibles i mercantilment necessaris per a cada qualitat i quantitat de
cada tipus de mercaderia ben definit en l'aranzel. Cap empresa del ram
no podrà vendre la seva producció per sota dels preus gremials
de venda mínim, controlables senzillalment per factura-xec,
sense cap odiosa, cara i ineficaç xarxa burocràtica d'inspectors.
En el primer moment, els Gremis poden disposar d'un ampli termini (per
exemple, un any) per a posar-se d'acord en decidir els preus mínims
de cada article. Posteriorment, els Gremis hauran d'anar ampliant contínuament
el catàleg-aranzel de models i preus, tot adaptant-se a les noves
produccions i podran reformar a l'alta o a la baixa els preus mínims
de venda de cada producte (segons s'especifica en la part judicial-econòmica
que segueix).
En el cas de que el Gremis es mostrin incapaços de complir els
terminis legals, portaran el plet a la Justícia Econòmicaespecialitzada
en preus, la qual decidirà ràpidament sobre els preus
legals mínims, vigents durant tot el temps que duri la indecissió
del Gremi corresponent.
En tot moment, qualsevol empresa del Gremi pot presentar a la Justícia
Econòmica, demanda d'elevació o rebaixa de preus de cost
i de venda mínims, tot basant-se en arguments de mercat, de mètode
productiu, d'invents... Es poden presentar dos casos:
-
Si el Tribunal Econòmic li dóna la raó en cas d'elevació
de preus, aquesta elevació haurà d'ésser facultativa
des del moment de la sentència i obligatòria a partir d'un
termini curt fixat (per exemple, 4 mesos?).
-
Si el Tribunal Econòmic competent accepta la rebaixa motivada segons
escandall del nou preu de venda, la sentència haurà de comportar
dues opcions per a l'empresa guanyadora, que haurà de decidir en
un termini curt (per exemple, 3 mesos) entre:
-
o bé, reservar-se totalment la nova metodologia tècnica,
el nou invent productiu o el nou producte que li permet rebaixar costos:
en aquest primer cas, el nou preu de venda mínim no podrà
ésser aplicat legalment per ella fins a un termini fixat (per exemple,
5 anys) per tal que totes les empreses competidores puguin adaptar-se a
la nova situació de mercat lliure per llurs propis i sols mitjans;
-
o bé, fer partícep a tot el Gremi de la nova metodologia
tècnica, el nou invent productiu o el nou producte contra un pagament
contractual global o contra una regalia elemental per cada article
produit: en aquest segon cas, el nou preu legal de venda mínim serà
d'aplicació obligatòria per cada una i totes les empreses
del ram a un termini més curt (per exemple, un any).
És evident, en tots els casos, la total llibertat mercantil-empresarial
de vendre a un preu més alt que el preu mínim legal de venda.
Sense mecanismes judicials del tipus descrit, a estudiar més
concretament pels experts juristes, l'establiment de preus mínims
legals massa alts podria portar fàcilment a un absurd proteccionisme
i a un immobilisme que ha ofegat, històricament, les lliures innovacions
de les empreses més àgils (que acostumen a ser les petites
i les mitjanes empreses, gràcies a llur estructura interna molt
menys pesada que la de les massa grans).
Versió 20 de febrer del 1989.
