2.4.4. Gremis obligatoris i oberts, d'estatut liberal.
Proposar l'obligatorietat d'inscripció als gremis i detallar
les seves competències i composició.
Funcions i organització dels Gremis.
Totes les empreses utilitàries han d'inscriure's obligatòriament
en gremis (sub-gremis, inter-gremis) segons la seva especialització
productiva. Aquesta inscripció l'empresa la fa amb tots els seus
col·laboradors: equip empresarial, aportadors de capital, treballadors,
i inventors. El gremi per tant, no pot refusar la inscripció de
cap empresa ni de cap dels seus col·laboradors. Només pot
presentar denúncia-acusació davant la Justícia Econòmica
Especialitzada corresponent.
El Gremi té dues funcions. La primera és la defensa dels
interessos utilitaris de les empreses en ell incrites i de tots els seus
col·laboradors. La segona funció deriva d'aquesta primera:
la protecció dels interessos de les empreses (preus mínims,
saldos, publicitat, ecologia). El gremi no solament beneficia les empreses
sinó que afavoreix tots els consumidors de la societat geopolítica
a través d'una lliure disciplina consensuada de tot el mercat i
de cada un dels seus subconjunts.
És degut a aquesta funció social del gremi que convé
que sigui una institució acollida a l'estatut liberal i finançat,
per tant, per la societat geopolítica. Aquesta és també,
la condició de la seva independència en front de pressions
empresarials o laborals.
Els Gremis, acollits a l'estatut liberal i oberts a totes les empreses
del sector, poden estar ben lluny de qualsevol gremialisme corporativista
tancat, anacrònic, influenciat i antillibertari. Per tal que una
corporació gremial sigui oberta i responsable cal que els seus responsables
no siguin ni funcionaris de per vida ni que continuin en exercici professional
utilitari amb perill de projectar els seus interessos mercantils. Cal,
doncs, que els responsables del Gremi siguin elegits dintre de cada una
i totes les categories professionals utilitàries pels seus col·legues
i, solament, per un mandat amb temps limitat. L'organització interna
del Gremi ha de correspondre al sistema electoral i de successió
general, així com de finançament, segons el que s'apliqui
a les institucions liberals. Els membres de cada gremi, acollits a l'Estatut
Liberal, no poden continuar ocupant-se de negocis mercantils i han d'abandonar
aquests, per tot el temps de llur estatut liberal, a la corresponent Caixa
de Dipòsits, Consignacions i Segrest comunitari.
Atribucions gremials.
L'experiència històrica ens mostra que l'acció
dels gremis cal limitar-la exclusivament a l'estratègia de preus
mínims, saldos, publicitat i ecologia.
Tota altra activitat només pot ser decidida pels gremis amb majories
amples del 75% dels inscrits, sota reserva de sentència de la Justícia
Econòmica, quan altres persones i interessos se sentin lesionats.
Contra les jugades de les potències del diner que volen prerrogatives
superiors inherents a la seva pròpia naturalesa exclusivament mercantil,
els gremis són útils, i en conseqüència necessaris,
per evitar la competència deslleial sense haver de recórrer
a institucions burocràtiques de control estatista, ans al contrari:
suscitant l'autodisciplina del mercat en els mateixos gremis, garantida
per la presència de la competència lleial de cada ram a tots
els nivells professionals.
Tots els Gremis i subgremis seran autogestionats, a nivell local i en
totes llurs confederacions lliures, tècniques i territorials, i
les seves decisions a nivell de societat geopolítica estaran elaborades
a partir de les lliures decisions confederals sota reserva de la conformitat
a les lleis vigents per sanció Justicial en cada cas de possible
litigi.
Versió 10 de gener del 1989.
