2.3.12. Bancs de Negocis.

Detallar els diferents serveis que hauran de prestar els Bancs de Negocis, dintre del cicle de la producció.

Els diferents serveis dels Bancs de Negocis seran:

1. Dur la gestió dels comptes corrents de producció i dels comptes corrents d'estalvi de producció multiassalariada. Per aquesta feina percebran del Tresor una comissió pactada entre el gremi de Bancs de Negocis i les autoritats monetàries de la societat geopolítica. Cal assenyalar que els professionals utilitaris multi-assalariats hauran de constituir-se, per al cobrament dels seus ingressos múltiples, en una empresa sota forma jurídica de «societat per accions S.A.» sigui uni-individual, sigui multi-individual. D'aquesta manera tots els clients dels Bancs de Negocis seran, per llei, empreses.
2. Dedicar-se a la capitalització, o sigui, facilitar que l'estalvi de producció acumulat per llurs clients sigui per aquests convertit lliurement i retribuïdament en dipòsits contractuals a termini, és a dir, en capital utilitzable en el cicle de la producció. Aquesta és la principal tasca i el negoci principal dels Bancs. Des de sempre els Bancs s'han dedicat a proveir el mercat del poder de compra que, en cada espai temps concret, manca per poder continuar o augmentar els processos productius. Aquest poder de compra venut al cicle de la producció rep, pròpiament, el nom de capital. Els bancs fins ara també produeixen capital a travès d'una sèrie de tècniques i procediments bancaris basats sobre els recursos aliens (comptes corrents a la vista). Aquest sistema de capitalització els serà vedat perquè l'estalvi global és un «bé comú»i, com a tal, ha d'esdevenir una garantia auxiliar del sistema monetari.
3. Inventar diner únicament i exclusivament sobre capitals i reserves propis del banc i sobre quantitats dipositades a termini (quantitats que, provinents de comptes corrents a la vista, siguin contractualment i explícitament cedides al Banc per a la seva capitalització). Com que el conjunt de tots els saldos positius dels lliures comptes corrents a la vista esdevindran garantia auxiliar del sistema monetari, retribuïts amb un interès comunitari, s'impossibilitarà als Bancs de Negocis capitalitzar sobre aquests saldos, anomenats recursos aliens: els Bancs hauran de limitar la seva invenció de diner als recursos propis o a dipòsits a termini.
4. Encarregar-se, comissionats pel Tresor comunitari, de la distribució dels crèdits comunitaris a la inversió. Per aquest servei els bancs cobraran, per cada crèdit concedit, l'interès bancari normal, tenint en compte que aquests crèdits comporten, a partir d'un cert moment, un interès doble de l'interès bancari ordinari, però amb l'avantatge contractual que l'empresa creditada no està obligada per cap clàusula del contracte a la devolució del capital-crèdit a cap data fixa, sinó que pot escollir la data de devolució que li pot convenir a un moment donat o pot no tornar-lo mai mentre continui pagant l'interès doble pactat. La llei preveurà l'eventualitat d'una empresa ineficaç de la qual serà enterament responsable el Banc creditor.

Per a donar i garantir una perfecta seguretat privada-solvent als seus clients, els Bancs hauran de crear «Caixes Interbancàries» de manera que quan un banc no pugui fer front a les seves obligacions, la Justícia invocarà el principi de la total solidaritat interbancària a favor de la clientela d'aquest banc en dificultats. La Caixa Interbancària, acollida a l'estatut liberal, estarà formada pels fons procedents de tots els Bancs a ella afiliats. Així podrà comptar amb un coixí de garantia per a fer front a fallides. La Caixa Interbancària no hi pot perdre mai, ja que l'insolvent sempre haurà de fer front als seus compromisos perquè tots els seus diners d'origen privat i/o d'origen comunitari, han de passar pel seu compte corrent. El jutje decidirà quin tant per cent dels ingressos del defallent han d'anar a parar al compte deficitari.

Si bé cada banc -i en el seu defecte, la Caixa Interbancària- es farà càrrec del 50%, per exemple, de totes les pèrdues reals en cada crèdit concedit a una empresa ineficaç, l'altre 50% serà integralment cobert pel responsable directe de la concessió del crèdit i, en el seu defecte i proporció corresponent, pel fons de compensació creat entre tots els responsables de la secció de crèdits de cada Banc.

Una funció social que els Bancs hauran d'assumir en certes circumstàncies és la de fer de col·lectors de l'impost únic de solidaritat social, quan aquest s'hagi d'aplicar. El percentatge sobre el total de cada factura-xec corresponent a l'impost serà així transferit al tresor federal cara a la seva distribució segons Constitució. Aquest procès de captació i distribució de la massa monetària comunitària via impost és, aprofitant la xarxa bancària, d'una total automacitat, simplicitat i mínim cost.

Versió 30 de novembre del 1988.