2.1.11. Economia i economia de mercat.
Definir els termes «economia» i «economia de mercat».
Conceptualment aquests termes són ben diferents.
Economia, segons el seu sentit més directe, significa:
«repartició equitativa -harmònica- (-nomia) del be
comú (-oikos)». Aquest «be comú»
es refereix a la totalitat dels béns assequibles a l'home: tant
els ètics-transcendents, com els fenomènics;
entre aquests últims, ja siguin els mercantils, ja els liberals.
És en aquest sentit tan primitiu i general que l'utilitzen totes
les disciplines que no tracten de mercat.
En un sentit derivat i més aviat de tipus utilitari, la paraula
economia
expressa dues nocions:
-
la de producció màxima i òptima amb un mínim
risc i esforç (noció simbolitzada avui amb el terme tècnic
de forística);
-
la més popular de consum màxim i òptim amb una despesa
mínima.
En un sentit molt més elaborat, la paraula economia s'enten com
a «equilibri entre dos subconjunts qualssevol definits, a la vegada
oposats i complementaris, dins el conjunt de què es tracti»
(per exemple, hi ha economia quan la producció i la hisenda
dins un mercat, estan auto-equilibrades).
Economia de mercat. Si el mercat és l'intercanvi de mercaderies
-sense o amb l'ajuda auxiliar comptable de l'instrument monetari-, l'economia
de mercat és una aplicació exhaustiva al mercat de les definicions
d'economia. Es tracta, doncs, d'una estratègia equlibradora del
mercat (auto-economia de mercat) ben diferent i contrària a l'estratègia
desequilibradora del mercat aplicada històricament (anti-economia
de mercat) basada en el domini plutàrquic del mercat i en
constants crisis inflacionistes-deflacionistes.
Entendrem, doncs, per economia de mercat l'actuació estratègica
de disciplina legal de cara a les persones i de govern automàtic
de les coses, segons llei, que, a partir del càlcul exacte de
la riquesa mercantil comunitària (bé comú mercantil)
d'una societat geopolítica, tendeix a repartir aquesta riquesa comunitària
equitativament entre tots els seus membres (individuals, col·lectius,
ètnics...). Hi ha economia de mercat quan aquesta repartició
equitativa afavoreix l'equilibri general del mercat i concreta realment
la solidaritat social.
Si Xenofont, en el seu opuscle intitulat «Economia» ha permés
a alguns autors d'universalitzar la interpretació d'aquest mot com
a «administració («-nomia» en un sentit ja molt
elaborat) de la casa (oikos)», és degut, tal com ell
mateix explicita en la introducció, a que restringeix el significat
d'economia en fer una lloança de la vida familiar-rural i de la
casa, aquesta, be comú per excel·lència de la família
rural en l'Atenes del seu temps.
Versió 30 de juny del 1988.
