1.6.9. Dinàmica monetària i incompatibilitats de les societats.

Resumir els principals subconjunts de la societat geopolítica. Establir els mecanismes monetaris i d'incompatibilitats que han de permetre la seva clara separació de cara a la plena responsabilització de tots i cadascun dels agents socials.

Abans de passar a estudiar la dinàmica monetària i les incompatibilitats dels diferents subconjunts de la societat geopolítica, presentem, en forma esquemàtica, les característiques d'aquests subconjunts socials. Donat el caràcter esquemàtic emprarem el símil d'un motor per resumir la funció de cada subconjunt social; també reformularem la classificació marxista de les estructures socials.

---

En tota societat civilitzada normal hi ha tres subconjunts socials principals que, malgrat no estar actualment diferenciats de forma clara, no per això deixen d'existir, i que són:

1. Societat utilitària (mercat): motor econòmic. -Infrastructura llibertària-.
• Produeix i distribueix béns materials.
• Comprèn: societat utilitària productora i societat utilitària consumidora.
• aquesta formada per: productors-consumidors, simples consumidors.
• Es restringeix al camp «material»
• Empra: diner d'origen privat i diner d'origen comunitari privatitzat (crèdits i finances).
2. Societat liberal: servomotor autoequilibrador del mercat de consum -estructura liberal-.
• Produeix i distribueix béns culturals.
• Formada per: professionals liberals, associacions lliures no lucratives, institucions cíviques, justicials i polítiques, serveis públics.
• Es restringeix al camp «cultural no utilitari».
• Empra únicament diner d'origen comunitari privatitzat (finances).
• Ha d'ésser totalment gratuïta a la fi d'un procés gradual.
3. Societat ètica-transcendent: energia inexhaurible que alimenta els dos motors: l'utilitari i el liberal -superestructura lliure en esperit pur-.
• No es restringeix a cap camp fenomènic: és transcendent.
• No empra diner de cap mena:solament n'utilitzen les seves institucions liberals segons estatut liberal general de solidaritat social.

---

A partir d'una clarificació, monetària-comptable, legal i real, d'aquestes tres societats es podrà crear una quarta societat que té elements de la utilitària i de la liberal, anomenada societat mixta (a situar entre 1 i 2):

4. (1-2) Societat mixta: pren elements utilitaris privats i comunitaris.
• Formada per: artesans ajudats financerament a més de llur pròpia facturació (salaris auxiliars de solidaritat social).
• serveis públics realitzats per empreses mixtes amb tecnologies d'avantguarda (capital privat i capital comunitari).

En les nostres actuals anti-societats imperialistes hi ha un cinquè sub-conjunt que cal extingir amb mesures de solidaritat social:

5. Anti-societat dels marginats que cal alliberar -lumpenestructura-.
• Formada per: individus, famílies, ètnies, col·lectivitats... que cal incorporar al mercat com a mínim a tall de simplesconsumidors perquè disposin d'una base material i cultural suficient per a preparar-se a participar en la societat total.
• Actualment quasi no empra diner.
• Ha d'emprar diner comunitari elementàriament privatitzat (finan ces) (salaris vitals-bàsics de solidaritat social).

---

La societat geopolítica pot atènyer una gran transparència responsabilitzadora si, disposant d'un instrument monetari que «avisa» cada vegada que es produeix un intercanvi de béns i serveis materials i reals, l'aplica a la clarificació dels diferents subconjunts socials que acabem d'anomenar al llarg de la secció, i de resumir fa un moment.

Dels cinc subconjunts socials citats, únicament la societat ètica- transcendent no empra, ni necessita, per definició, de l'instrument monetari ja que està formada per les persones que es relacionen i s'expressen gratuïtament, mogudes per motivacions que van més enllà del comprar i del vendre, de l'egoisme utilitari i de l'altruisme liberal, de l'art i de tota vocació simplement fenomènica.

Definirem a continuació la manera d'emprar el diner i les incompatibilitats dels altres quatre subconjunts.

La societat utilitària productora de béns materials (SUp), que inclou les vocacions, professions, col·lectivitats, empreses... utilitàries-privades, és elementalitzable i quantificable amb valors mercantils (preus i salaris) la suma total dels quals ha d'ésser comparada contínuament -per a mantenir l'equilibri econòmic- amb la circulació real d'unitats monetàries activades per llurs lliures posseidors en comptes-corrents.

La societat liberal (SL) formada per les vocacions, professions, col·lectivitats, institucions i associacions no lucratives, autoproclamades liberals altruistes no es elementalitzable ni quantificable sense provocar una escandalosa mercantilització de les persones. Produeix béns i serveis culturals, que han d'ésser totalment gratuïts si es volen realment liberals. Necessita, doncs, -per arribar a la total gratuïtat i incondicionalitat dels seus serveis altruistes i desinteressats a totes les persones- diner comunitari de solidaritat social per a subvenir a totes les necessitats individuals, familiars, professionals, institucionals, associatives de tots els seus vocacionals.

La societat mixta (SM) utilitària-liberal dissenyada especialment per a foment dels artesans i per a possibilitar serveis públics mixtos d'avantguarda tecnològica. Té elements quantificables, d'una part, privats i, d'altre part, comunitaris: elements que es poden discernir en un sistema comptable clar.

L'anti-societat actual dels marginats (a-Sm) inclou tots els simples consumidors potencials que no fan, per la raó que sigui, cap funció utilitària ni liberal, però que necessiten diner comunitari per a cobrir les seves necessitats mínimes de consum. S'ha d'extingir radicalment el més aviat possible.

La societat utilitària consumidora (SUc) comprèn tots els membres de tots els altres subconjunts socials. És a dir, està formada per tots els membres de la societat geopolítica global. La moneda aquí té la funció vital de tancar el cicle productiu en el cicle del consum: consum que tothom necessita per a viure com a persona individual, nacional o col·lectiva que és.

La possibilitat de distingir pràcticament aquestes societats és avui tècnicament viable amb un sistema monetari personalitzador, documentador i responsabilitzador. Aquesta distinció és quasi automàtica en funció de saber si:

• s'empra o no s'empra moneda;
• si la moneda és d'origen privat o d'origen comunitari;
• en el cas d'origen comunitari, si és creditici-inversor o financer-consumptiu;
• i, tot plegat, tant en el mercat interior com en el comerç exterior.

Segons aquestes variables és relativament senzill de responsabilitzar documentadament l'actuació de cada persona en la total llibertat de moviment dins l'estatut utilitari, liberal o mixt que lliurement hagi triat i pel temps que desitgi, quedant, d'entrada, automàticament establertes les incompatibilitats entre els diferents estatuts.

L'única societat que no empra moneda és la societat ètica-transcendent.

L'ús de diner d'origen privat o d'origen comunitari és el que determina la relació entre les diverses societats. Veiem aquesta relació en esquema:

Diner d'origen privat.	Diner d'origen comunitari.
mercat llibertari.	societat liberal.
Societat mixta.
Societat Utilitària productora (de béns materials).	Societat Liberal productora (de béns culturals).
Societat Utilitària consumidora (de béns materials).	Societat Liberal consumidora (de béns culturals).
Actual anti-societat dels marginats (a extingir).

Del que es desprèn d'aquest esquema, cal destacar que cap unitat monetària podrà constitucionalment circular directament entre la societat utilitària productora de béns materials (d'una enorme circulació dinerària potencialment corruptora fins ara) i la societat liberal productora de béns culturals.

Això és per a evitar qualsevol temptació de compra-venda prostituïdora dels serveis de professionals, associacions i institucions liberals (advocats, metges, jutges, policies, militars, educadors, informadors, polítics... i llurs institucions i associacions corresponents).

Tots els professionals, associacions i institucions liberals reben exclusivament diner comunitari-complementari de solidaritat social per a llurs despeses que són, tècnicament i exclusivament, de consum: consum individual-familial; professional, individual o en equip; associatiu o institucional.

En la societat utilitària productora de béns materials no hi ha cap incompatibilitat: en el mercat es poden acumular totes les funcions que hom desitgi i pugui (treballador, inventor, empresari, inversor). L'autodisciplina del mercat és la llibertat de les persones que hi intervenen responsabilitzades per l'instrument monetari en relació a les lleis mínimes que el regeixen.

El mercat realment lliure (llibertari) castiga automàticament tot productor incapaç de fer front a les seves responsabilitats competitives en la producció, que té per finalitat el bé de tots i no pot oblidar, si vol ésser eficaç a favor de tots, les virtuts mercantils de competència tècnica-productora i competició productiva-venedora.

L'autodisciplina de la societat liberal productora de béns culturals, comporta evitar la més mínima acumulació de poder sobre les persones i l'acumulació de riquesa utilitarista. Així, tant els professionals, com les institucions liberals de qualsevol tipus, només podran cobrar un sol salari de solidaritat social liberal per a la seva funció liberal que se sumarà als salaris i assignacions financers corresponents a tot ciutadà segons l'estatutgeneral. Hom podrà realitzar més d'una funció liberal però només cobrarà un únic sou comunitari liberal. Gràcies al control telemàtic automàtic no caldrà detallar les actuals inoperants llargues llistes d'incompatibilitats concretes. No se cerca, amb aquest sistema, impedir l'exercici d'altres activitats liberals que la principal per la qual cobra l'interessat, però s'ha de considerar que realitza aquestes altres activitats com a afeccionat voluntari.

Tot professional liberal no podrà exercir el dret a vagues o a reivindicacions utilitaristes puix que el servei liberal és prestat a tot el poble i és remunerat per tot el poble en funció dels excedents de producció per al consum real en el mercat (i en cas de necessitat, en funció de la massa monetària recaptada per un impost únic de solidaritat social). Si els professionals liberals consideren que no són prou ben remunerats serà degut al fet que els professionals utilitaris no aconsegueixen produir excedents de consum suficients. Aleshores, el professional liberal que així pensi, podrà dimitir de la seva tasca liberal i podrà entrar professionalment en la societat utilitària productora per a tractar d'ajudar a sobreproduir més i millor. Aquesta dinàmica estableix un equilibri retroactiu constant entre la societat utilitària productiva i la societat liberal.

Qualsevol ciutadà d'estatut utilitari que vulgui passar a l'estatut liberal (presentar-se a eleccions, exercir un cop elegit, fer estudis liberals, exercir professió liberal...) haurà de dipositar tots els seus béns utilitaris en la Caixa de Consignacions, Dipòsits i Segrests perquè es faci càrrec de la seva administració durant tot el temps que duri la seva situació liberal. Passat un temps prudencial, fixat per llei, en acabar la funció liberal podrà tornar, si ho desitja, a la societat utilitària productora, recuperant, així, els seus béns amb els fruits que hagin pogut donar.

Cada ciutadà individual podrà pertànyer gratuïtament a tantes associacions o institucions liberals voluntàries com determini la llei, en funció de la riquesa comunitària estadísticament comprovada. Aquestes institucions i associacions seran finançades comunitàriament segons el nombre d'afiliats. Cada persona es podrà afiliar a totes les associacions que desitgi. Solament, en cas d'impossibilitat financera de mantenir suficientment totes les lliurement creades, podrà ser limitat el nombre d'associacions per persona. Els afiliats no hauran ni podran pagar quotes. Les associacions no podran refusar cap soci que compleixi els estatuts si no és per motius denunciats davant la Justícia i acceptats amb sentència per la mateixa.

Qualsevol ciutadà no elegit, podrá lliurement i de comú acord amb ell, prestar la seva col·laboració personal a un membre d'una institució liberal pública, però s'haurà de cenyir a les següents condicions:

• Si és d'estatut utilitari se sotmetrà al segrest total dels seus béns utilitaris per la Caixa de Consignacions, Dipòsits i Segrests i rebrà a canvi un salari de solidaritat social corresponent al de passant liberal. Després de dos anys de passantia rebrà el salari de titular. A partir d'aquest moment, si vol, es podrà quedar en l'estatut liberal en condicions iguals a les de qualsevol altre professional liberal.
• Si és d'estatut liberal es mantindrà sense cap modificació de la seva categoria actual fins desprès de dos anys de la fi de la seva col·laboració.

L'autodisciplina de la societat utilitària consumidora és relativament senzilla si es disposa del mitjà perquè el diner destinat a consum no torni enrera, cap a la societat utilitària productora, sota forma d'inversions. Només hi ha de tornar, indirectament, sota forma de pagament dels productes de consum.

Aquest mitjà perquè el diner destinat a consum no es transformi en inversions, retornant directament al cicle de la producció, ens el forneix la distinció entre els diferents tipus de comptes corrents. Així, els propietaris de diners ingressats en un compte corrent de producció uniassalariada (en Caixa d'estalvis) o multiassalariada (en Banc de Negocis) podran transferir la quantitat que desitgin a llur compte corrent de consum (en Caixa d'estalvis) amb la finalitat exclusiva d'adquirir productes de consum o amb la possibilitat de romandre en aquest compte corrent amb un interès comunitari. Per cap concepte aquests diners transferits al compte corrent de consum podran retornar, ni totalment ni parcialment, al compte corrent de producció.

Semblantment, els propietaris de diners provinents de finances comunitàries (individuals, familiars, liberals...) rebran aquests salaris i assignacions de solidaritat social en els comptes corrents de consum (en Caixes d'Estalvis) i no podran dedicar-los a cap inversió productiva ni transferir-los, per tant, a cap compte corrent de producció. Solament podran esmerçar-los en consum o estalviar-los rebent l'interès comunitari estipulat.

Aquestes distincions -aparentment una mica enfarfegadores i coercitives- són molt simples en la pràctica telemàtica, i poden permetre una gran dinàmica social-liberal i mercantil-llibertària dins el marc d'una màxima claredat i responsabilitat autopersonalitzant. La situació actual, formalísticament lliure, sense regles de joc explícites, sense distincions i sense instruments responsabilitzadors, beneficia exclusivament certes minories de poder que fan seva la dita: «treure profit de l'embolic».

En la societat utilitària (mercat), cal «retribuir cadascú segons la seva lliure aportació productiva». En la societat liberal cal «retribuir cadascú -amb salaris de solidaritat social- segons la seva necessitat personal» i segons les exigències tècniques de l'exercici de la seva vocació.

Als uns (professionals utilitaris) i al altres (vocacionals liberals i simples consumidors per qualsevol causa -maternitat, infància, jubilació, accidents, invalidesa... ) cal atorgar-los, per llei, assignacions periòdiques per a millora de llur vida i hàbitat segons la prosperitat general i els excedents de producció consumptiva no peridora.

Estar en una o altra societat és totalment lliure però hom ha de respectar la disciplina de cada una d'elles.

Les persones (individuals, ètniques o col·lectives) que per la raò que sigui (marginació històrica, desigualtat d'oportunitats, incapacitat física o psíquica, edat...) no participen plenament ni en la societat utilitària, ni en la liberal, cal que disposin dels mitjans necessaris per tal que, per elles mateixes, vagin lliurement prenent gust a sortir de la seva marginació i vagin, així, exercint la seva creativitat personal: ja sigui en el camp de les vocacions i estatuts professionals utilitaris, liberals o mixtos (artesania). En la mesura en què sigui productivament possible, cal protegir adequadament els marginats actuals, suprimint el més ràpidament que es pugui les causes materials-monetàries que ha creat l'anti-societat del marginats.

Aquesta ajuda específica als marginats ha de començar amb un salari de solidaritat social vitalment suficient; i ha de continuar amb mesures pròpies a cada cas (educatives, instructives, sanitàries, d'habitacle, jurídiques...) que permetin a tota persona descobrir que, per baix que hagi caigut per culpa pròpia o per culpa dels altres, té un valor insubstituïble en la societat nova; valor que pot posar en acció amb la seguretat que mai no se l'abandonarà i que sempre trobarà l'ajuda mínima que la seva singularitat personal mereix per part del conjunt comunitari de tots els seus ciutadans.

És una aberració continuar defensant la pobresa amb l'excusa que els «genis» necessiten d'una misèria prèvia per a manifestar les seves arts. Tota societat civilitzada, pel fet de ser un producte fenomènic humà, no pot permetre que cap persona vivent (individual, col·lectiva, ètnica) es malmeti per causa de misèria i marginació; no es pot permetre la pèrdua de cap vocació creativa espiritual, intel·lectual, cultural, utilitària o liberal degut a causes fenomèniques humanísticament anormals i il·legítimes. Els imperialismes sacrifiquen i malmeten quantitats d'esperits i d'intel·lectes amb l'acceptació passiva dels ciutadans. Aquesta infraanimalitat ha d'ésser denunciada i superada amb propostes no violents intel·ligents i actives.

Versió 30 de maig del 1988.