1.6.4. Societat utilitària
i societat liberal.
Contrastar els objectius respectius de
la societat utilitària i de la societat liberal. Establir
la necessitat de la seva radical distinció a través
d'un sistema monetari adequat.
Definides breument la societat utilitària llibertària
i la societat liberal cal veure en què es diferencien comparant
l'una amb l'altra pel que fa a llurs dinàmiques i objectius.
Les vocacions, activitats, professions, institucions, empreses...
utilitàries cerquen bàsicament de satisfer les necessitats
materials de les persones, produint béns útils per
a ser consumits. Cerquen satisfer l'ego de les persones, i tenen
per tant una motivació egoista (sense donar a aquest terme
cap sentit pejoratiu ni moralista).
Les vocacions, activitats, professions, institucions... liberals
són, en principi, serveis vocacionals que s'autoproclamen,
des de sempre, altruistes: són serveis, en gran part immaterials,
que estan fets "a i per a les altres" persones. (El
terme altruista tampoc no es cap elogi ni valoració moral).
El conjunt d'activitats utilitàries són igualment
necessàries, nobles i legítimes que les liberals.
Si cal distingir-les és perquè s'ha d'ajudar a que
les regles de joc de cada una d'elles siguin netes i clares.
La societat utilitària produeix coses que transforma en
mercaderies útils per a satisfer les necessitats personals
materials. Si bé el mercat ha de tenir un sistema de responsabilització
monetària també ha de ser lliure i regit per la
màxima i òptima producció en vistes a un
màxim benefici personal e cada un dels seus agents (empresaris,
inversors, inventors, treballadors).
La societat liberal produeix, en canvi, béns liberals,
molts d'ells immaterials i d'altres que prenen formes materials
(béns culturals). Aquests béns són, sobretot,
interpersonals, i donada la motivació altruista que des
de sempre té la societat liberal, cal que no es transformin
en mercaderia, és a dir,que no es comprin ni venguin, sinó
que siguin gratuïts. La mercantilització de les professions
i institucions liberals cosifica les persones.
Per a facilitar que el mercat lliure, i el seu conseqüent
màxim benefici material-monetari, no es tranformin en poder
contra les persones, cal un sistema monetari que responsabilitzi
els actes mercantils. Per a impedir la mercantilització
de les professions i institucions liberals, cal un sistema monetari
que ofereixi finances gratuïtes a totes les persones que
hi participen perquè puguin oferir els seus serveis a tothom
gratuïtament.
Exemples:
El qui produeix aliments, vestits, vehicles, electrodomèstics
i el qui els consumeix, cerquen, cadascun d'ells, el màxim
benefici en quantitat, en qualitat i en cost.
El qui ofereix un servei mèdic, informatiu, educatiu, judicial,
polític, assistencial, cívic, artístic...cerca
la màxima qualitat i necessita d'un finançament
personal, familiar i professional per no haver de posar preu als
béns immaterials que produeix (un consell, una informació,
una gestió...) i, fins i tot, a béns materials culturals
(llibre, vídeo, diari, obra d'art...). La producció
d'aquests béns culturals materials, feta en el mercat com
a negoci utilitari, necessita de finançament comunitari
-realitzat quan sigui econòmicament possible-, només
quan surt del comerç corresponent com a béns culturals
al servei de llurs consumidors vocacionals.
No es nega la possibilitat futura que la producció i consum
de tots els béns utilitaris passi a ser desinteressada,
altruista, sense que cerqui el màxim benefici. Aquesta
possibilitat s'ha donat en etapes humanes en què dins una
petita comunitat ètnica es compartia tota la producció
per a ser consumida en comú, cercant el benefici de tots.
La progressiva especialització productiva que va comportar
la iniciativa i propietat privada, i el mercat, després,
ens ha situat en l'intercanvi, i aquest no pot escapar a la maximització
dels beneficis. En el present moment evolutiu, la motivació
egoista és un element que potencia la producció
i si es nega per decret, o de fet, el conjunt del mercat s'empobreix.
El camí de comunitarització del mercat pot ser fruit
d'un llarg camí de redistribució financera gratuïta
dels excedents de producció de consum que genera un lliure
mercat privat responsabilitzat i comptablement clar. En aquest
camí, el primer pas és el finançament de
les activitats liberals, per elles mateixes allunyades, en principi,
de la dinàmica del mercat. El segon pas és la redistritribució
d'aquests excedents a totes les persones, pel fet de ser-ho, i
en les circumstàncies especials en què necessitin
ajuda comunitària (seguretat social sense quotes: atur,
enfermetat, accident, infantament, mort...).
En les seccions corresponents s'aprofundiran les característiques
i possibilitats d'aquesta distinció entre societat utilitària
i societat liberal.
Versió 30 de maig del 1988.
