0. Introducció
als apunts de recerca interdisciplinar sobre Disseny de Civisme.
Els Apunts de recerca interdisciplinar
sobre Disseny de Civisme són, com el seu nom indica, uns
simples apunts (suggeridors i intuitius) per a desenvolupar la
recerca rigorosa de les disciplines «científiques»
que s'ocupen de dissenyar noves regles de joc social, clares i
netes. Aquestes regles de joc són necessàries per
a propasar solucions pràctiques als nombrosos problemes
fenomenologics que afecten les diferents civilitzacions contemporànies.
El Disseny de Civisme que presentem està
basat en la recerca interdisciplinar d'unes noves regles de joc
amb les quals es pugui afrontar políticament la construcció
d'una «civitas» creadora de llibertats i de solidaritats
concretes per a totes les persones individuals, nacionals i col·lectives.
La recerca «científica» en
aquest sentit no ha estat, fins ara, massa desenvolupada, i aixo
per diferents motius, entre els quals destaquen els seguents:
el confusionisme de les diferents «teories
científiques» de les mal anomenades «ciències
socials». Aquestes teories estan basades generalment en
l'accentuació ideològica o afectivològica
d'un sol aspecte humà, negligint tots els altres; sovint
serveixen per a justificar posicions apriorístiques i,
fan degenerar els ideals més nobles tractant-los incorrectament
amb logica.
la manca d'una recerca sistemàticament elementalitzadora
de tots els fenomens estudiables en l'home. Cada unidisciplina
ha de comptar amb un suficient rigor instrumental, a la vegada
unívoc i unidimensional; també ha de disposar, sempre
que sigui possible, de sistemes mètrics exactes. Les conseqüents
tabulacions analítiques-estadístiques, resumidores
de totes les pervalències mesurades, posades en un ordre
que faciliti la cognició previa de cada unidisciplina,
poden ajudar a saber -com a mínim, a intuir- la insuficiència
patent, per a captar tot l'home, de cada unidisciplina fenomènica.
la manca d'una recerca interdisciplinar complementària,
a la vegada prou humil i succesivament prau àmplia. La
«teoria de conjunts relativament homogenis» pot ser
aplicada a l'home (antropobiofísica), a partir d'una prèvia
i suficient assimilació, segons escala evolutiva, de la
zoobiofísica actual, la qual es desenvolupa exclusivament
en la dimensió dels fenòmens psico-somàtics
o corporal-anímics-instintius, existencials, inconscients.
Aquest apunts cal situar-los dins el context
de la Col·lecció «Textos», en què
es posen les bases terminològiques i mètriques per
al desenvolupament rigorós del present Disseny de Civisme:
Cal definir els termes tècnics en un sentit
precís arrelat, generalment, en el sentit original que
ens indica l'etimologia. Tota imprecisió del llenguatge
porta a ambigüetats i equívocs, dels quals neixen
totes les equivocacions bàsiques i, sobre les quals, hom
monta enormes castells de cartes d'equivocacions superposades
indefinidament. La importància d'una definició tècnica
unívoca de les paraules es posa de manifest en «Precisions
per a un disseny de civisme». (Col·lecció
«Textos» número 1).
Els ideals ètics de solidaritat i de llibertat
individual, nacional i col·lectiva que motiven el conjunt
de propostes que es presenten en els diferents àmbits humans
(individuals, nacionals, socials, culturals, polítics...)
es plantejen a «Ideals ètics, instruments tècnics
i objectius polítics». (Col·lecció
«Textos» número 2).
L'aprofundiment en aquest conjunt de temes ens
permet exposar, cara al futur immediat, les possibles conseqüències
que pot representar la implantació d'una moneda telematica,
informativa i responsabilitzadora, en la majoria dels camps de
la vida qüotidiana d'una societat contemporània (qüestió
plantejada en «Moneda telemàtica i estratègia
de mercat». Col·lecció «Textos»
número 3).
La majoria de propostes que contenen aquests
apunts es tan fetes pensant en la realitat geopolítica
dels pobles d'Europa, en el salt al segle XXI. Es evident que
la concreció de les propostes ha d'ésser realitzada
en el context de cada cultura i de cada espai-temps geopolític.
Solament si aquesta adaptació es fa, hom podra valorar
la base ecumènica que poden tenir les propostes de disseny
presentades.
Els Apunts de recerca interdisciplinar sobre
Disseny de Civisme són, doncs, un vehicle per anar estudiant,
criticant i millorant, les informacions i propostes que contenen;
per encetar i mantenir un diàleg amb altres investigacions
i dissenys; i això, d'una forma permanentment molt àgil
i dinàmica, gracies al sistema d'índex amb data
i de fitxes modificables i susbstituibles.
Aquestes fitxes, es presenten en seccions que
inclouen diferents temes. Cada secció comença per
una introducció acompanyada de l'índex dels temes
que l'integren. A mesura que es realitzin modificacions en alguna
fitxa (ampliació d'arguments, inserció de critiques,
citació de documents...), o bé que s'incloguin nous
temes en una secció, s'entregarà una nova fitxa
que substituira l'antiga i un nou índex de la secció
modificada.
La voluntat de diàleg es concreta especialment
en dos apartats anomenats entrevistes i declaracions, que complementen
el tractament sistematic i ordenat de Moneda telemàtica
i disseny de civisme. (Col·lecció «Textos»
número 5, en fitxes).
Els caràcters en negreta utilitzats en
paraules i expressions indiquen que aquestes tenen un sentit unívoc
i precís, el qual és desenvolupat, o bé com
a tema d'una altra fitxa, o bé com a terme del glossari
de termes tècnics final que acompanyarà els «apunts».
En general, cada tema serà abordat des
dels diferents aspectes seguents:
- Precisió etimològica-històrica
de cada terme implicat en el tema. Es proposarà un terme
tècnic unívoc que, si bé és artificiós
en ell mateix, intenta redescobrir el sentit més ancestral
de cada paraula, el sentit més genuí, contradictori
sovint amb el seu sentit actual més corrent.
- Exposició en grans trets de la problemàtica que
suscita el tema. Donada la impossibilitat d'un dens estudi en
el marc d'aquests apunts bastarà, fins a una més
completa documentació, un comentari introductori.
- Precisió deis objectius i proposta de mitjans concrets
concernents al tema. Aquests objectius i mitjans es dissenyaran
dins el marc de la implantació de la factura-xec telemàtica
com a instrument imprescindible per a afavorir els ideals de llibertat
i de solidaritat per a totes les persones.
Aquests apunts-fitxa no pretenen altra cosa que incitar els especialistes
en cada matèria que investiguin, en funció del nou
paradigma conjunt, noves possibilitats concretes del seu camp.
Pertoca, doncs, a cada persona individual, a cada grup de professionals,
a cada sector de la població implicat en un tema, d'aprofundir
i concretar les possibles conseqüències i possibilitats
que el conjunt de mesures proposades els suggereixi; igualment
pel que fa als possibles camins i dificultats d'implantació
d'aquestes propostes en cada sector implicat.
El conjunt de fitxes poden donar una visió
més amplia de les possibilitats generades per una implantació
de la moneda telematica com a mitjà polític per
a caminar vers una societat solidària i llibertària.
Aquests apunts no són receptes, ni propostes
tancades. Són fruit d'un complex estudi, fenòmen
per fenòmen, que intenta, a partir de l'experiència
històrica, formular unes hipòtesis a experimentar
socialment i políticament, amb tota la prudència
que el cas demana. Aquesta experimentació ha d'evitar radicalment
caure en el parany ideològic i afectivològic en
el que normalment hom sucumbeix quan intenta cercar solucions
als fenomens socials i polítics. Però cal deixar
clar que es realitza per tal d'ajudar a concretar els ideals de
solidaritat i de llibertat per a totes les persones, segons les
possibilitats reals del món actual, en el seu grau evolutiu
cultural, mercantil, tecnològic i polític.
Tan de bo si la polèmica que susciti aquestes
propostes sap situar-se en el camp de la recerca fenomenològica
més que en el dels discursos grandiloqüents; tan de
bo si la polèmica creativa ens empeny a aprofundir sense
prejudicis en les causes dels greus problemes que patim; tan de
bo si aconseguim desvetllar-nos de les variades formes de passotisme
i drogadicció en les quals cínicament ens volen
mantenir els amants del poder.
Versió juny del 1986.
