Cent Passes d’una Via d’Humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 9. La comunitat és amorosa - III.

Penedès Econòmic. Maig del 2024. Pàgina 20.

Cent Passes d’una Via d’Humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 9. La comunitat és amorosa - III.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

98. Les tradicions sagrades, els sistemes i cosmovisions filosòfics i, més aplicadament, el dret racional d’una comunitat són signes objectius de la maduració comunitària. Els sacerdots, els intel·lectuals i els juristes són la seva glòria, la seva autoritat ideal. Hem de defensar llur independència. I, en especial, la radical independència de la justícia respecte a l’Estat i la seva accessibilitat gratuïta per a tothom {IDEICA}.

99. I, finalment, els mites sagrats, els poemes i cròniques de les grans gestes antigues o modernes, els himnes heroics, les celebracions singulars per grans esdeveniments, o les celebracions fundadores de la pròpia tradició són els signes subjectius de la maduració comunitària.

Els humans verament carismàtics, els profetes triats per un poble no alienat ni massificat, l’autèntic profeta a casa seva, els homes bons de la comunitat que resolen els conflictes, que gaudeixen de confiança de les parts antagòniques, però democràtiques de cor, són la seva glòria, l’autoritat verament sagrada, la jerarquia (hierós: sagrat, arkhé: autoritat) que està per damunt de tota altra jerarquia. Això no és romanticisme. És adorar l’Esperit.

100. Provem de fer tot això?

Arrodinit el cercle de les Cent Passes, una de les aportacions de Xirinacs a la Filosofia de la Cultura humana i còsmica. Cultura, d’arrel *kl- indoeuropea i cicle d’origen grec (enciclopèdia / en-kyklo-paideia, ensenyar en rodó), significa girar el terròs amb l’arada, agricultura, o girar la pedra contra la pedra per tallar una destral... La cultura és rodona. Tots els homes, tota la realitat, no en hemicicle parlamentari ans en cicle sencer o rotllana sardanística de germanor, on el divers sempre hi cap, on els oposats somriuen i es piquen l’ullet a distància, on hi floreix el coneixement i la pau de la festa de la vida.

Si per Aristòtil la filosofia és la ciència del tot, per Xirinacs el tot és massa gran: «Qui es creu haver abastat el tot potser s’enganya i esdevé totalitarista». Selecciona aquells nuclis que creu més determinants, del màxim número de regions assequibles de la realitat, i els relaciona globalitzadamanent, com anteriorment feren Ramon Llull, Leibniz, Tarski, Quine, Ferrater Mora.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.