Progecte d'escola de mestres1.
Per fidelitat a l'original s'ha respectat el català prenormatiu
d'aquest text.
Y vam començar la odissea, que de debó ho ha sigut la
instauració de la nostra Escòla.
Nosaltres cavilavem així: les Escoles Normals Oficials s'escapen
de la nostra acció, per varis motius invencibles, si bé evidents.
A les Escoles Normals formen els mestres que demá han de regentar
totes les Escoles, públiques y privades. Sortits d'allá ab
ideya falsa de la educació nova; orfes de tota costúm física
y economica; petrificats llurs enteniments per l'acció constanta
de llibres, mestres y procediments; sense noció del nacionalisme
pedagogich, del qual n'ignorarán fins la existencia; sense un mot
de qüestió social y d'equilibri y d'humanisme y d'harmonia;
ignorants de les fecondes corrents de la Pedagogia estimulanta y alhora
solidaria, y tot plegat estetica; reduit tot llur bagatge a uns Programes
centenaris, que de tots els factors integrals s'ocupen sols d'un, l'enteniment,
y encara ab deficencies claríssimes, que podien ser els mestres
de la futura reforma pedagogica?.
Donchs nosaltres sortiem a la dificultat insuperable, y traçavem
els nostres plans, que ab unanimitat van tatxar de quimerichs els més
entussiastes.
Obrirèm una Escola exclusiva pera futurs mestres, d'abdós
sexes. Apelarèm a les Societats, pera que cada una pagui els gastos
oficials a un o més alumnes, podent així nosaltres felshi
pendre'l títol oficial y ocupar places. Apelarèm al patriotisme
particular pera que'ns aboni lloguer y electricitat y material. Apelarèm
al patriotisme y a l'amistat d'homes excel·lents, encarregantelshi
catedres gratuites. Apelarèm ab major energia, ab veritable sanya,
a la nostra activitat y abnegació, pera que tregin forces d'hont
no n'hi ha ja quasi, y dediquin mig dia -que necessitem pera'l nostre pa-
a les tasques de la Escala, gratuitament, fervorosament, és a dir,
apostolicament.
Escullirem noys y noyes, de la classe obrera principalment, de 14 anys
en amunt, d'inteligencia desperta, redimint talents ignorats y fent alhora
una obra de misericordia y de progrés. Els darem lo que exigeixin
a les Normals Oficials, y ademés tots aquells coneixements -tant
capdals- que'ls mestres necessiten y no reben; tota aquella educació
integral que'ls fará humans, equilibrats y forts; tota aquella vocació
-sobre de tot, sobre de tot- que enxuía en lo más amagat
del educador aquell sentit indefinible, aquella sugestió imperiosa
que fa del mestre un pastor de pobles...
Serán pòbres aquells alumnes y els caldrá fer oposicions
pera guanyarse'l pa. Serán naturalment espavilats. Tindrán
una fonda educació integral. Tindrán una instrucció
ampla, fonamentada. Tindrán sentit pedagogich. Y la nostra Escola
será seminari de pedagochs, ab materjal complert, ab taller de fusteria
y ferreteria, ab moblatge artístich construit pels alumnes, ab máquines
de composició y de copies y d'imprimir; ab camps d'experimentació,
ab práctiques y exemplars y progeccions electriques; ab la neteja
y administració portades pels mateixos alumnes, del més rich
al més pobre; ab apunts diaris al istil belga; ab gavinets de química
y cambres de foto. grafia y registre antropometrich y Medecina Escolar
y Pedagogia Nacional; ab un professorat amich y company deIs alumnes, y
uns alumnes idolátrichs de la nostra Casa de la Professió;
ab excursions ordenades; sense premis ni cástichs enlloch, armats
no més de les. dues armes modernes del dever de progrés y
la acometivitat entussiasta.
Y la conquesta de les Escoles, així, será segura; y la
conquesta de Catalunya, després, general, immediata, total, indubitable.
Aixís era'l plan general. Ideyalismes generosos, deyen els més
entussiastes. Y talment ho eren: una borratxera de somnis daurats, forjats
en el sí fecón d'una imaginació pletorica. Per xo
reyen els amichs quant els deyem formalment que al cap de dos anys (erem
al istiu del 1906) treuriem ja 20 mestres ab títol oficial, y així,
cada any, una fornada semblanta...
Pero jo may vaig duptar. De dificultats n'he vistes de prou grosses
pera que aquestes m'espantessin. Ma curta vida ha sigut prou llarga en
alts y baixos, nusos desfets y perills vençuts, pera que no mideixi
ja llur magnitut sinó pera doblar la escomesa pera arramblarlos.
He hagut de lluitar en tantes esferes -poble, ciutat, seminari, institut,
Universitat, Normal; acompanyant, mestre, conferenciant; soldat polítich,
editor- que poques contradiccions més altres, sempre vençudes,
poden interposarse en mon camí.
Anava a fer, a realisar, sortint del ideyal, pera pastarli una carn
y vestirli un cos. Com a prolech, vaig associarme a dos. amichs excelents,
estudiosos y entussiastes: la llavors senyoreta Josepa Soronellas, mestra
de nova fornada, y el doctor Felix Jové, el meu inseparable company
desde que vam coneixens, moguts per una mateixa ilusió, en les nostres
bregues universitáries. Identificats en el mate ix ideyal, anavem
a realisar la gran obra, disposats a tot...
Y tots tres vam començar la realisació dels llarchs plans,
ab la fe del qui may dupta, ab un cor ample que demanava dificultats pera
venceles, ab la respectable cantitat -reunides les tres fortunes- de 28
pessetes...
La Veu va deixarnos la máquina de compondre y de copies.
L 'entussiasme del amich Eladi Homs, avuy pensionat als Estats Units pel
Ajuntament, predestinat a gran mestre, va férnoshi les circulars.
Mossen Camil Vives, altre benemerit, va tiranse altres papers, graciosament,
en sa petita imprempta. Y de les 28 pessetes, comprats paper, segells y
tintes, encara van sobrar alguns centims, aixo sí, passant nosaltres
mateixos les circulars y els sobres...
Pero no vull continuar el detall de la vasta empresa. Quédinse
les suors amagades. Sols vull exposar els resultats immediatament obtinguts
de les cent y una visites, cartes, converses, circulars y gestions que
vam fer en tots sentits (...).
Nota:
1Escola
de Méstres. Memòria del Curs 1906-07, pàgines 6-8.
