Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Un nou moviment recorre el Món.


«Els homes dolents no necessiten res més, per a aconseguir els seus fins, que homes bons que mirin i no facin res».

John Stuart Mill (1806-1873).

«Quan els nazis van anar a cercar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista. Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata. Quan van anar a cercar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista, Quan van anar a cercar els jueus, no vaig pronunciar cap mot, perquè jo no era jueu, Quan finalment van anar a cercar-me a mi, no hi havia ningú més que pogués protestar».

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (1892-1984), pastor protestant alemany. (Expressió atribuïda erròniament a Bertolt Brecht).

«La recerca de les malalties ha avançat tant que cada vegada és més difícil trobar a algú que estigui completament sa».

Aldous Leonard Huxley (1894-1963).


Lluís Maria Xirinacs.Segons ens va dir Lluís Maria Xirinacs en una conferència a Canet de Mar, abans de l’ascens del partit nazi al poder a Alemanya els seus dirigents van pactar amb l’elit bancària jueva estatunidenca que aquesta darrera aportaria una línia d’inversions al NSDAP. Una entitat bancària intermediària s’encarregaria de fer circular aquests diners des dels Estats Units a Alemanya.

Amb aquest ajut, un cop assolit el poder, el partit nazi va poder assolir ràpidament la plena ocupació, fent construir noves carreteres a Alemanya, que servirien a les forces del Tercer Reich durant la guerra de fer ràpidament les seves maniobres de desplaçament interior d’un front a un altre.

En un moment donat, els dirigents nazis van proposar als banquers jueus d’exiliar a un lloc segur tots els jueus d’Alemanya i dels territoris ocupats, però els banquers jueus van fer arribar als nazis una llista reduïda dels jueus que volien salvar, deixant la resta a la seva sort.

Entrada al camp de concentració d'Auschwitz.Fou així com aquells jueus hereus de les ideologies avançades del naturisme, l’espiritisme, l’esperantisme, el georgisme,... ideologies que van impregnar Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX, amb jueus que compartien el seu coneixement amb els gentils, foren confinats i en alguns casos liquidats per ordre de les autoritats alemanyes. Fins aquí la part del relat de Xirinacs, en el marc d’una conferència a l’antiga casa de Can Canet.

D’aquest relat es desprèn que fou de fet un ajustament de comptes, emprant els nazis com a botxins, d'una part de la plutocràcia jueva contra uns jueus de mentalitat oberta que, si bé van rebre persecució i mort, ho foren en un nombre inferior al de les xifres oficials establertes a la fi de la Segona Guerra Mundial. Encara que potser amb un zero de menys a la dreta, aquest lamentable genocidi va ser un pretext per a que el poble jueu assolís el seu dret a tenir un nou estat.

Hitler en Argentina (Hitler a Argentina). Portada del llibre d'Abel Basti.Segons diverses fonts, relatades per l’investigador Abel Basti, al finalitzar la Segona Guerra Mundial es van establir negociacions secretes entre els aliats occidentals i els dirigents nazis per acceptar la rendició de Hitler i facilitar la fugida del Führer i la seva parella cap a un lloc segur. Segons unes informacions, un avió amb marques estatunidenques va viatjar amb Hitler i Eva Braun cap a Noruega, mentre un tren carregat d’or provinent del front oriental era desviat cap al front occidental i deixat en mans estatunidenques, com a pagament formal del nou tracte. Posteriorment, Adolf Hilter i Eva Braun van viatjar en un submarí alemany de llarg abast des de Noruega a l’Espanya de Franco. Altres fonts afirmen que van viatjar directament des d’Àustria fins a Barcelona.

Hitler i Braun van fer escala un temps, fins que van continuar el seu periple fins l’Argentina, on va arribar als contraforts del Sud dels Andes, com bé ha corroborat recentment un document del FBI de setembre del 1945. El matrimoni va passar la resta de la seva vida a l’Argentina i altres indrets de Sud-amèrica amb noms ficticis.

Mentrestant, a Nuremberg es van fer els diferents judicis de sense bona part dels principals responsables de la guerra.

Document del FBI del 21 de setembre del 1945 informant que Adolf Hitler i Eva Braun estaven en els contraforts del Sud dels Andes.
Document del FBI del 21 de setembre del 1945 informant que Adolf Hitler i Eva Braun estaven en els contraforts del Sud dels Andes.

Paral·lelament, vers l’any 1946 encara hi havia un nombrós destacament de forces de l’Eix a l’Antàrtida, que havia ocupat prèviament una part del territori assignat a Noruega, la Terra de la Reina Maud. Aquest destacament es va enfrontar victoriosament amb armes noves contra una expedició aeronaval dels aliats occidentals i del Japó que va anar al seu encontre, en el marc de l’operació Highjump dirigida pel contraalmirall Richard Evelyn Bird. Als militars aliats participants en aquella expedició se’ls hi va prohibir que revelessin els seus detalls. Per això es va anomenar irònicament La Guerra dels Pingüins.

Operació Paperclip.L’Operació Paperclip als Estats Units aspirava a reclutar el més d’un miler de científics alemanys i italians per a que es passessin al bloc occidental, molts d’ells refugiats a l’Antàrtida al final de la Segona Guerra Mundial.

Els detalls de la continuïtat dels pactes posteriors entre els Estats Units i els dirigents nazis no es coneixen del tot. La qüestió és que els dirigents de l’Espanya de Franco podien haver conegut perfectament alguns dels detalls de la fugida de Hitler i quan va arribar l’hora van jugar les seves cartes per a que el règim franquista fos reconegut entre els anys 1950 i 1953 tant pels Estats Units de Dwight David Eisenhower, el Vaticà de Pius XII i l’Argentina de Juan Domingo Perón, acollidora de Hitler a l’exili.

Eisenhower i Franco.Quines lliçons es desprenen d’aquestes maniobres entre diversos grups de poder? Mentre hi ha persones que basen la seva ideologia en un posicionament de la lluita entre nazis i jueus, o bé entre nazis i aliats, els qui dirigeixen els grups polítics, quan convé, pacten entre ells a esquenes del poble i sense prejudicis ideològics.

La manifestació del dissabte, 1 d’agost del 2020 a Berlín se l’ha titllat d’«extrema dreta». Ho han fet informadors en alguns casos afins a diferents ideologies autoqualificades de «progressistes». Es vol evidenciar de nou la jugada que li va anar bé a una part de la plutocràcia mundial que va facilitar l’ascens del nazisme i després el va utilitzar com a boc expiatori durant la Segona Guerra Mundial.

Manifestació del dissabte, 29 d’agost del 2020 a Berlín, amb Robert Francis Kennedy Junior.
Manifestació del dissabte, 29 d’agost del 2020 a Berlín, amb Robert Francis Kennedy Junior.

La realitat és que persones de diversos orígens i ideologies s’han citat a la capital d’Alemanya en favor de la salut de les persones i en contra d’un Nou Ordre Mundial totalitari que es vol imposar a base d’enganys que s’han anat acumulant a Occident al llarg dels segles, enganys que científics rigorosos i ètics estan denunciant. Però Agustí Chalaux va insistir molt en que un moviment polític no només s’ha de limitar a defensar uns nobles ideals, sinó que ha d’anar tenint clares les propostes concretes a aplicar. No caiguem en el parany de classificar aquest moviment per fantasmes del passat i sí per propostes concretes, les quals seran necessàries per a elaborar una alternativa programàtica completa, viable i molt més ètica a nivell mundial. És l’actual esperança de la Humanitat.

Brauli Tamarit Tamarit.
Data de creació: Diumenge, 2 d’agost del 2020.
Darrera versió: Dimecres, 21 d’octubre del 2020.


Enllaços relacionats:

El camí estret entre els dos abismes. Brauli Tamarit Tamarit.

La independència de la Terra. Brauli Tamarit Tamarit.

Món alternatiu. Lluís Maria Xirinacs.

Brian Weiss: «Som ànimes i anem de cos en cos». El Periódico de Catalunya. Dimecres, 21 de gener del 2009.

El testimoni d'Evelyn segons el Dr. Brian Weiss.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte