En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
Vídeo de la ponència
que en el marc del Fòrum Social Català (Universitat
de Barcelona edifici històric ) el dissabte 30 de gener 2010,
va presentar el Centre d'Estudis Joan Bardina: MONEDES TRANSPARENTS
I A FAVOR DEL POBLE, basat en el SISTEMA GENERAL de l'Agustí
Chalaux ( En aquest document Agustí Chalaux fa una gran elucubració
científica de com es pot mesurar el mercat i de com es pot
repartir millor la riquesa, i per això fa una teoria i explica
que per aconseguir-ho, cal suprimir l'anonimat del diner i canviar-lo
per la factura-xec telemàtica. Això és pròpiament
el Sistema General.
Amb la moneda telemàtica podríem fer ciència.
Avui dia l'economia no és ciència, és una aproximació
a la ciència. Els economistes no poden fer anàlisi
precisos sinó que treballen amb índexs, treballen
aproximant-se als fets, però no saben exactament el que passa). La presentació i debat va anar a càrrec de Joan
Parés Grahit.
Estrena
a la Universitat de Barcelona : La moneda telemàtica, una
eina per la pau
Primera part:
Presentació de l'acte a càrrec de: Magnific senyor
Didac Ramirez i Sarrió, rector de la Universitat.
Senyor Marc Sansalvadó Chalaux, president del Centre d'Estudis
Joan Bardina. Recital de l'obra que s'ha utilitzat
en la banda sonora del documental
A càrrec de Iván Lorenzana, Músic i compositort
i Pilar Rios, cantant.
Segona part:
Projecció del documental.
Tercera part:
Debat a càrrec de: Arcadi Oliveres, Joan Parés.
Jordi Griera, Martí Olivella i Jaume Rodri
Per
veure el vídeo clicar l'imatge
Com
evitar els moviments irregulars de capitals de la banca: La moneda
telemàtica
Parlem
amb Joan Parés, secretari de l´Associació
Joan Bardina (wwww.bardina.org)
que impulsa el pensament de l´Agustí Chalaux i explica
coml'Agustí
va conèixer a Horace Finaly, President de la Banque
de Paris et des Pays-Bas, Paribas, que el va motivar a iniciar
el seu projecte econòmic i cientific sobre la moneda telemàtica.
Nota: En Joan Parés ha estat metge de capçalera
de l'Agustí Chalaux i d'en Lluis Maria Xirinacs.
Sense
bitllets, viuríem en un entorn molt més segur, menys
violent i amb major cohesió social, ja que desapareixeria
el major incentiu que empara l'activitat illegal en el món.
La telemàtica implica necessàriament una gran esperança
per a tots els pobles del planeta, condició que es lliuri
com un instrument dedicat al servei de la llibertat i de la informació
de totes les persones.
Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006) fundador del
Centre dEstudis Joan Bardina, durant tota la seva vida ha
investigat i desenvolupat aquest sistema econòmic, científic
i racionalitzat.
La moneda telemàtica nominativa comunitària
i el capitalisme comunitari
Vídeo
documental
de la ponència que es va presentar al Fòrum Social
Català el 26 de gener del 2008 a càrrec de Jordi
Griera on es resumeix La proposta macroeconòmica
d'Agustí Chalaux (Barcelona 1911-2006): Retornar a la moneda nominativa. El paper-moneda
anònim ha de ser substituït per un document que reflecteixi
la transacció real entre dues persones. El seu import s'apunta
a la comptabilitat comunitària en el deure i l'haver corresponents
dels contractants.
El rol de la comunitat dels ciutadans
és reforçat en diversos aspectes per garantir l'eficàcia
i l'ètica del sistema.
Com que, gràcies a l'Internet, totes les transaccions poden
ser electròniques (telemàtiques), la factura-xec
no representa cap esforç, és automàtica i
automàticament se'n deriven totes les estadístiques
que permetran de regular l'economia del món amb total detall
i precisió.
Vídeo
documental
que es va presentar al Fòrum Social mundial en Nairobi
(Kenya) del 20 al 25 de gener del 2007 on es resumeix l'utilització
de la tecnologia actual per l'implantació d'una moneda
telemàtica universal que faciliti la pau al món
i la supressió de la moneda anònima narrat per Lluís
Maria Xirinacs, Doctor en filosofia ex-senador durant la transició
en el Parlament de Catalunya i candidat al Nobel de la Pau els
anys 1975, 76 i 77