Conferències / Cursos / Seminaris

L'ENTESA JUDEO-CRISTIANA DE CATALUNYA

Llegendes semítiques sobre la banca

Conferència de l'Agustí Chalaux de Subirà a la Sala Claret el 22 de febrer de 1990

INTRODUCCIÓ

1.- El nostre comú Amic, Antoni de Gibert m'ha compromès de donar, ara i aquí, no una conferència, que no arribo a tal altura, sinó donar una xerrada entre vells amics de l'Entesa Judeo Cristiana de Catalunya. I encara " à bâtons rompus", com diuen els meus exfuturs-compatriotes, els gavatxos.

2.- Us prego de perdonar-me que doni aquesta xerrada en català, idioma en el que jo m'expresso amb certes dificultats, perquè tot el que puc dir ho penso, primer, en francès i, després, ho tradueixo al català.

Si em demaneu d'expressar-me en castellà, estic a la vostra disposició, però us adverteixo que encara ho faré pitjor, perquè el meu pensar en francès el tradueixo mentalment al català i només després d'aquesta primera gimnàstica, traductora "traditora", passo a traduir-ho/trair-ho en castellà. A la meva edat, el que tinc sobre el nas i encara sense "barret" ja no funciona gaire bé i, en veig obligat a utilitzar el castellà un mot qualsevol, per a més comú que sigui, de vegades en fa trontollar, en veig tot en sec tallat en la frase que volia dir i, en la meva confusió, ja no recordo ni l'equivalent francès.

3.- Si arribo a interessar-vos, n'estaré molt content, no per mi, sinó per l'ideal que defenso: la lliure fe d'Abraham en L'Altíssim i dintre d'aquest marc de confiança total, fer to el que lliurament està en les nostres mans, per anar intentant de resoldre cada problema natural-social que se'ns vagi presentant durant la nostra vida i intentar de resoldre, en la més ample i intensa fraternitat humana, tots aquets problemes, per gegantins que ens apareguin arran de terra, però que no son res En L'Esguard Somrient del Senyor de totes les nacions.

Si no arribo a interessar-vos al gran problema de la banca, institució tan vella quasi com les primeres civilitzacions de l'Asia SudOccidental, fa més de 9.000 anys, us en demano humilment, perdó per endavant.

4.- Dividiré la meva xerrada en tres parts:

4.1.- En la primera, intentaré de resumir tot el que vaig aprendre en conjunt d'un gran Amic, a més prestigiós banquer, durant la meva adolescència i joventut.

4.2.- El la segona part, expressaré com el vaig conèixer i les dues llegendes primeres que va exposar en una conferencia quan jo tenia 14 anys i em vaig perdre entre gent seriosa: al final de la seva conferència, vaig intervenir, més o menys intempestivament com sempre , el que va motivar que decidís ell. el gran banquer, ocupar-se de mi, insignificant noiet de calces curtes.

4.3.- En la tercera part o cloenda, diré la meva opinió:

4.3.1.- primer, sobre el meu vell i bon amic:

4.3.2.- i, finalment, sobre:

• La moneda:
• El diner:
• La banca:

• Els préstecs bancaris mesquinament usurers amb interessos altíssims a favor d'una banca que utilitza, sense pagar cap interès o pagant un interès molt baix, recursos aliens no mercantilment contractats, sinó simplement forçats per moltes raons antisocials:

• I sobre l'invenció imaginativa i usurera a l'engròs de la gran banca privada mundial, potser ja desapareguda en detriment de tots i a favor de "bancs semipúblics", dits a més democràtics, causants de totes les "infranimalitats" conegudes com a deute extern del 3er. món.

1ª part LA BANCA

Bé, us parlaré doncs sobre la BANCA i per boca d'un vell amic ja mort, tan bo i delicat per mi, que no me'l mereixia i menys a la meva edat en que el vaig conèixer. Durant 10 anys de la meva vida, m´anava ensenyant - a Paris. Cada vegada que hi anava i demanava per veure'l.- el que era la Banca, segons un pla pedagògic adaptat a la meva edat i segons llegendes de la seva tradició dinàstica, va suportar pacientment la meva poca comprensió i el meu mal caràcter sovint aspre i insolent del que jo mateix voldria , en qualsevol discussió.

Avui dia i després de força reflexió durant la meva vida de trasbalsos continuats (liceus francesos, batxillerat francès, vacances esplèndides a Barcelona i a tota l'Europa continental, escola de química de Mulhouse, guerra incivil a Barcelona del 36 al 39. i 2ª guerra mundial a França del 39 al 45, i retorn a Barcelona, etc.).-considero la BANCA radicalment indispensable a tota la societat civilitzada: una gran part del benestar progressiu i del progrés tècnic-productiu en la història es deu a la constant acció intuïtiva dels més grans banquers mundials.

Si els que ocupaven i ocupen els setials de l'alta política i les cúpules dirigents de les societats històriques haguessin fet i fessin llur ofici liberal amb una exigència comunitària tan altruista i desinteressada a llarg termini- com els banquers han fet llur ofici crematístic, essencialment egoista i individualista; lucratiu i interessat, a curt termini- altra gall cantarien tots plegats. Com deia, el meu amic, el gran banquer, amb un cinisme desarmant , "Comprant polítics i alts funcionaris, jo faig el meu ofici de banquer. Enfada't amb ells que deixant-se comprar, per mi no fan llur ofici de polítics incondicionals al servei comunitari de llurs pobles.

Si podeu, aneu al teatre a veure "El banquer anarquista" , de Pessoa i us adonareu que realment els banquers fan llur ofici corrompent els polítics i altres dirigents morals, mentre que son aquests últims que no fan el seu, deixant-se secretament corrompre pels banquers.

El que va provar de fer-me comprendre el meu gran "Amic i Banquer " , afegint amb un somriure irònic "quan hagis entès el que t'explico, jo ja faré malves des de farà temps" - es el següent: L'instrument més elegant : còmode i eficaç tenen els polítics per a resoldre els problemes dels materials de llurs pobles, el constitueix el domini.- "ab ovo", des de l'ou d'on neixen,- de la moneda i del diner.

Jo he acabat per entendre-ho, però no he arribat mai ni enlloc a fer-ho entendre als meus interlocutors. Probablement la culpa es meva que no sé explicar com cal. Sóc massa tècnic, i la tècnica avorreix, sobre tot quan els tècnics "economistes" que amb retòrica convincent en saben més que un mateix, prediquen, des de fa segles, tot al contrari.

El meu Amic.- el gran banquer, cínic i "charmant",- em deia "coses" que desprès he comprovat per l'estudi de la prehistòria i etnografia actuals i que mostren el seu enorme saber humanista que s'anticipava de 50 anys a tot el que, oficialment , ensenyaven els erudits d'aquell temps (1925-1939).

Ell em deia, per exemple, l'home ha assetjat , al llarg de la seva evolució de milions d'anys, dos sistemes d'estructures social-tècniques , radicalment diferenciades:

1. Una estructura, originària del "COMPARTIR I PROGRESAR NACIONAL-COMUNITÀRIAMENT", -estructura exclusiva durant milions d'anys .

2. Una estructura,- molt més recent, encara que formant part del prehistòric mitjà i superior,- del "PRODUIR MÉS I MILLOR, PERÒ A CÀRREC DE LLIURES AGENTS PRIVATS D'UN LLIURE MERCAT O CAPITALISME PRIVAT", que s'ha anat engolint tota l'estructura anterior en el sentit material més superficial ,però no en el seu record nostàlgic en tots els pobles de la terra.

La primera estructura del COMPARTIR I PROGRESAR EN LA PLENA LLIBERTAT, IGUALTAT, FRATERNITAT, SOLIDARITAT NACIONAL COMUNITÀRIA, va desembocar finalment, però ja fa, diuen els etno-prehistoriadors, uns 500.000 anys, en "UN SISTEMA ACUMULATIU, tecnològicament dit "CAPITALISME" , QUE ESPONTÀNIAMENT I EXPANSIVA. DE MANERA IMMEDIATA, REPARTIA TOTS ELS EXCEDENTS PRODUÏTS, GRÀCIES A L'ACUMULAT PROGRÉS CULTURAL, PER UN IGUAL A TOTS ELS MEMBRES DEL "ENDO-ÈTNIA MATRIU, TANT ALS PRODUCTORS-CONSUMIDORS COM ALS SIMPLES CONSUNIDORS (MARES GESTANTS I ALLETANTS, NENS, ADOLESCENTS ...,FERITS MALALTS, INVÀLITS , INCAPACITATS...., VELLS, INÚTILS DE TOTA MENA ...)

La segona estructura.- com he dit, molt més tardana,- anomenada tecnològicament "MERCAT O CAPITALISME PRIVAT" per la simple raó que està essencialment basat sobre la PROPIETAT PRIVADA A FAVOR DE MÚLTIPLES LLIURES AGENTS (COL·LECTIUS, INDIVIDUS I DINASTIES), ALS QUE EL SISTEMA ELS EXIGEIX D'ESSER MOLT COMPETENS I ENCARA MÉS COMPETIDORS, al menys aparentment, NOMÉS INTERESSATS EN PRODUIR MÉS I MILLOR" uns valors utilitaristes, cada dia més sofisticats i autoexcitadors de l'egoisme més primari, no sols ben lluny de tota solidaritat nacional, sinó encara més forta i contrària tendència a fer saltar totes les limitacions i fronteres ancestrals entre totes les nacions de la terra.

A mesura que em feia comprendre aquesta lenta evolució humana, el meu Amic m'anava repetint una cantilena que mai s'ha esborrat de la meva ment.

1.- En l'era històrica,- iniciada a l'Asia Sudoccidental fa uns 10.000 anys, conseqüència de la revolució neolítica de la que no sabem res, sociològicament ben documentat,- van començar aparèixer el que els francesos anomenen "des cités". Aquesta expressió, els francesos l'han pres al mot llatí "CIVITAS", però amb el significat de "URBS" o sigui CIUTAT-IMPERI", concepte històric que engloba,- per petits, que siguin-, tota societat civil, tot espai- temps geo-polític en el sentit guerrer estratègic més primitiu i feudal.

Durant aquests últims anys 12.000 anys, segons el meu banquer pedagog:
1.1 pertanyien al "polític".

1.1.1.- L'harmonització i equilibri econòmics de les dues estructures socials-tècniques mencionades, tant oposades com complementàries:

A) EL CAPITAL PRIVAT, ENORMEMENT PRODUCTIU:

B) EL CAPITALISME COMUNITÀRIAMENT AUTO-REPARTIDOR EQUITATIU DELS EXCEDENTS DE PRODUCCIÓ, a penes AQUESTS ÚLTIMS ARRIBEN ALS MERCATS ESPECIALITZATS DEL CONSUM PRIVAT I DE LA INVERSIÓ PRIVADA.

1.1.2.- El ple comandament personal i responsable (ARQUIA)

A) DEL COMPARTIR I REPARTIR EQUITATIVAMENT TOTS ELS BENS PRODUCTIUS EN EXCEDENT sobre el "poder" de compra mercantil-privat lliurement activat pels seus lliures i legítims propietaris privats.

B) Segons harmonia i equilibri auto.econòmics, els quals son la única condició sensata del CONTINU PROGRÈS CULTURAL DE CADA SOCIETAT CIVIL O IMPERI, DE CADA "CITÉ" I EL SEU BÉ COMÚ O "OIKOS, VICUS,... CIUTADANIA TOTA"

Segons ell, el concepte de RIQUESA COMUNITÀRIA EN CADA IMPERI, - dita amb el terme grec de "oikos" (arrel de les paraules "ECONOMIA, ECOLOGIA, ECUMENE)-, es concreta en el nombre de LLIURES AGENTS CONSUMIDORS I INVERSORS,- ELS PRIMERS AMB UNA DE CADA DIA MÉS BELLA EDUCACIÓ I INSTRUCCIÓ,- ELS SEGONS AMB UNA CADA DIA MÉS EFICAÇ COMPETÈNCIA PROFESSIONAL-EMPRESARIAL.

1.2 Molt al contrari, el banquer té un rol preponderant en el MERCAT PRIVAT; en el que el concepte de "RIQUESA" és molt més restringit i PRIVAT, i es concreta en el nombre de LLIURES AGENTS PRODUCTORS PRIVATS: EMPRESARIS, INVERSORS, TREBALLADORS, INVENTORS.

Malgrat tot el que puguin dir pseudo-revolucionaris de "pacotilla", una gran part del benestar progressiu i del progrés tècnic-productiu en la història dels últims 4.500 anys es deu als banquers , responsables també de malifetes, encara més grosses.

Per últim, subratllem que en les dues llegendes que va explicar en la conferència en la que el vaig conèixer , "el molt murri" va parlar de dos personatges, més o menys ben documentats històricament, en els que, de fet, es barrejaven les dues personalitats de "polític i de banquer": en els que, de fet, no se sabia bé on començava l'un i acabava l'altre.

Segona part - Com el vaig conèixer i les dues llegendes inicials.

Bé, dit això que és el final de la meva primera part, comencem pel principi, que, com sempre que es vol resumir l'esperit del que es diu, és la meva segona part.

Un dia, en un poble de la dolça Provença.- del que guardo meravellosos records, però el nom del qual no vull ni recordar, perquè no essent historiador de la vida contemporània, no vull donar massa pistes als que son historiadors professionals, sinó que els hi vull deixar tots els dubtes del "se non è vero, è ben trovato",-en un poble de Provença doncs, on estava internat en un col·legi que allí en diuen "Lycée", me'n vaig escapar, una tarda que m'avorria, per la porta falsa, segons un costum que fins aleshores havia funcionat bastant bé, perquè tenia un rellotge que funcionava i havia estudiat un horari tan rígid com sistemàticament policíac.

Tenia 14 anys, era el 1925 i naturalment vaig anar a parar al cine, drogoaddicció d'aquell temps.

Al sortir, vaig passar davant una sala de conferències, de les que a la França provinciana, volen imitar Paris i vaig "tomber en arrêt", (restar parat, quedar parat) davant una gran cartell que resava "Le rôle du financier dans la cité". Malgrat el meu naixent remordiment i perill segur d'arribar tard al meu "hotel", vaig decidir que amb l'entrada gratuïta, el joc valia la candela, "le jeu valait la chandelle", per la meva educació de "cap de trons", patentat per propis i estranys, a penes apareixia amb el meu mal geni en un cenacle qualsevol

Vaig seure a una fila bastant lluny de la tarima i a l'ultima butaca al final. Estava ben protegit de tota vista indiscreta , a mesura que la sala es va anar omplint de grans persones, entre 30 i 60 anys, la majoria amb barbes solemnes i bigotis imponents.

El conferenciant que vaig jutjar "home de gran món", sense cap complexa i amb una desimboltura total, va anar desgranant el que havia decidit dir i res més que això, sense cap paper davant seu i amb una seguretat de persona acostumada a parlar del que sabia, quan i com volia. I sabia molt. El seu discurs era d'una fluïdesa elegant i precisa.

1 El molt subtil - "tres malin", diuen els francesos, em va deixar boca badat, amb anècdotes o llegendes que per mi van sobresortir de tot el que va dir.
2 Bé! Ja sabeu el que vol dir la paraula "cité" a França: sense cap escarafalls, va passar a dir-ne "ciutat-imperi" per parlar de les petites ciutadelles -principals en les que va néixer la banca a l'Àsia Sud Occidental fa uns 8.000 anys i a imperi per parlar de l'Egipte faraònica .

3 Aleshores, en primer lloc va desgranar a mitges la seva llegenda sobre d'israelita Josep ministre-banquer tot poderós d'un faraó invasor "hiksos" és a dir: semita també: i en segon lloc, una altre llegenda sobre Salomó, fill de David, i segons ell, "gran rei i banquer encara millor", en una sola peça.

Engeguem la llegenda més curta sobre Josep: segons el conferenciant, la genialitat de Josep va ésser d'inventar-se , des d'una agricultura de subsistència, un període de GRANS EXCEDENTS DE PRODUCCIÓ DE BLAT amb el sol anunci, demostrat pràcticament al llarg de molt de temps, de que ell, Josep, estava disposat a compra-ho tot. Aquest període d'abundància promocionada per un gran "financer", és llegendàriament anomenat de "Les 7 vaques grasses", per la mania sacralitzadora del nombre 7, ja que no sabem quan temps va durar exactament.

Quant a Salomó, la cosa fou més fàcil encara, ,malgrat ésser molt més llarga.
D'extraordinària anomenada de Salomó com a gran rei i millor banquer, havia arribat a orelles del rei de Tir i del rei de Sidó, places comercials de primer ordre en aquells temps de navegants universals i de caravanes Mediterràni-Índic.

Ens circumscrivírem únicament al rei de Tir: va enviar a Salomó un ambaixador per demanar-li consell sobre un problema policíac que no sabia resoldre i que li disminuïa el nombre de treballadors portuaris i habitants de Tir, que ell considerava la riquesa real de la seva ciutat imperi.

Salomó va parar el diplomàtic abans que li expliqués res i li va dir que si el rei de Tir s'interessava per a demanar-li consell, calia començar pel principi: establir bones i regulars relacions diplomàtiques, signar de comú acord un tractat fructuós per a les dues altres parts contractants i en senyal de bona fe i millor amistat, accedir al casament de Salomó amb la seva filla més bella i amada.

Tot es va fer segons els desitjos del gran "rei-banquer". Aquest, es el moment del comiat, després del gran casori, va cridar a part l'ambaixador i li va dir:
-Bé, ara puc escoltar el problema del qual el teu Rei vol un consell i si és possible, una solució ben pràctica i permanent .

L'ambaixador va exposar que el problema policíac era el següent : el proletariat portuari de Tir, de tant en tant , es revoltava per falta de pa i saquejava amb violències esgarrifoses contra els vigilants, els magatzems portuaris de blat i farina , on també hi havia altres mercaderies de més valor i preu. El rei no tenia altra opció que enviar-hi la seva guàrdia i trencar tants caps com fora necessari per acabar en aquestes revoltes esporàdiques i espontànies que podien prendre més envergadura si no se les esclafava aviat i fort.

A) De les paraules de l'ambaixador Salomó en va treure la conclusió següent.
a) Quan hi ha molt de blat i farina als magatzems , els salaris son tan baixos que malgrat que els preus baixin, les famílies pobres no poden comprar ni pa ni farina ni blat.
b) Quan no hi ha gaire blat ni farina, -àdhuc si s'han apujat els salaris dels treballadors portuaris-, els preus son tan alts que la situació és encara més tràgica pels més pobres.

B) El seu consell va ésser precís i breu: "Et dono una carta pel teu Rei i t'explico el que diu la meva carta, però t'ho explico a tu sol: ningú no n'ha de saber res fins que el Rei executi la decisió que li aconsello. En la carta dic al teu Rei que, si ets indiscret i hi ha filtracions, per a iniciats, del teu secret diplomàtic, t'apliquin instantàniament la pena més lleugera: la pena de mort. Ho tens ben entès, tant per aquesta vegada com per a les teves pròximes visites".

"Ara bé, el meu consell és: "SUPRIMIR LES DUANES". Quan les hagueu suprimit, deixa passar dos anys i tornes".

El pobre ambaixador es queixava-, "suprimir les duanes es impossible: el tresor reial se n'alimenta". Salomó va somriure: ell sabia molt bé tots els tripijocs a que donava lloc el sistema duaner tant corromput de Tir i dels que participava l'ambaixador.
-Bé, no discuteixis. Transmet el meu consell al teu Rei i torna dos anys desprès de que l'hagueu seguit a la pràctica.

A Tir, el Rei es va decidir, seguint el consell de Salomó, a suprimir les duanes i instantàniament, els capitans de vaixells i els caps de caravanes, així com els importadors-exportadors van respirar ultra satisfets. Abans, per a no pagar tants drets de duanes, les declaracions de mercaderies es reduïen, d'una manera general, a la meitat de la quantitat realment embarcada o carregada: el coneixement oficial de duanes era, per exemple, d'un valor dinerari de 10, sobre el qual es pagava, suposem, 2 de duana.

Ara bé, com que les mercaderies valien en aquell temps el seu pesant d'or, per part dels petits mercaders i llurs transportistes, feien uns contractes d'assegurances en cas de pèrdua dels carregaments, que reflexament el valor real, per exemple 20. pel qual hauríem hagut de pagar 4 de duana en lloc de 2. Quan es perdia un vaixell o una caravana, les companyies d'assegurances, ja molt floreix-se'ns en aquells temps, deien a l'importador-exportador que havia pagat les primes convingudes per la total realitat mercantil de cada exportació o importació:
- "Aquesta divergència entre el coneixement oficial de duana i el nostre contracte privat d'assegurances mostra el teu afany especulatiu. Si no vols tenir problemes legals, accepta la nostra proposició: dividim per dos la diferència i agraeix-nos de no limitar-nos al pagament només del valor indicat pel coneixement oficial de duana, únic document legal.

A partir del comiat a casa seva, de tots els funcionaris de duanes i de la supressió radical d'un sistema "burrocràtic arcaic i corromput , tots els comerciants, nautes i caps de caravana, plens d'iniciativa i inventiva, van iniciar una fantàstica era de prosperitat en un mercat enterament lliure, sense cap estúpida trava ni cost de corrupció "burrocràtica".

Al cap de dos anys d'haver suprimit les duanes, l'ambaixador de Tir, com havien convingut, va retre cortesia a Salomó.

"No cal que em donis explicacions, estic molt ben assabentat, pels meus banquers jueus de Tir, de la situació tan pròspera del vostre empori comercial.

"Aquí tens la meva segona carta al teu Rei. Recorda el que et vaig dir quant a discreció i crims especulatius d'iniciats. Doncs et diré el que aconsello al teu Rei: RESTABLIU LES DUANES.

a) Com a nou sistema en mans dels aristòcrates més rics de Tir i de llurs esclaus comptables : tots ells seran directament responsables davant del Rei, de la transparència del sistema, el qual a més a més serà molt fàcil d'aplicar.

b) Perquè no es restableix absolutament cap dret de duana, ni l'entrada ni a la sortida de mercaderies.

"No cal que em diguis res. Ja sé el que penses, i doncs no m'interessa les explicacions. Quan d'aquí un mínim de dos anys, això funcioni a la perfecció, torna a venir a veure'm .

Al cap de dos o tres anys més, l'ambaixador va tornar. Salomó li va dir: "Aquí tens la carta pel teu Rei, segellada amb la meva efígie. No et capfiquis per obrir-la i enterart-t'en , perquè t'hi va la vida i insisteixo sobre la teva discreció al teu Rei. Ves i no tornis fins d'aquí dos anys.

El Rei de Tir va fer el que Salomó li deia: "Convida tots els banquers de Tir a un gran festí, però exclusivament a ells. No et preocupis pels meus banquers jueus: obeiran rigorosament . Si sabessis que algun dels seus banquers no volgués venir al teu festí , anuncia el matí els mateix dia, que serà instantàniament exiliat per sempre més,
"manu militari". I continuava indicant el que el Rei havia de dir en el brindis final del banquet.

Aquest es l'anunci que el Rei va fer, al acabar el banquet , el qual assistiren tots els banquers de Tir, en general -salvant molt poques excepcions d'alguns malfiats i posats sobre avis i ricament vestits amb totes llurs joies, contents i pròspers de la mateixa prosperitat comercial de Tir:

"Estimats banquers meus: ja heu vist la magnificència del meu Regne, des de que varem suprimir la corrupció generalitzada del nostre anacrònic sistema de duanes i el fet que ara només s'ocupen de redactar amb total transparència, els coneixements oficials en ple acord amb el previ obligatori contracte privat d'assegurança per cada importació o exportació. La nostre comptabilitat i les nostres estadístiques oficials d'importació-exportació son tant exactes que, per primera vegada , vosaltres també teniu més confiança en elles que en les vostres mateixes informacions privades de banca".

"És un èxit pràctic que estic molt content d'haver celebrat en aquest festí amb vosaltres, ja que sou la mateixa energia promotora del nostre comerç patri".

"Ara, us anuncio el meu secret: la vostra corporació em pagarà directament a mi, a partir d'avui i cada mes, un dret de duana del 10% sobre el valor preu-mercantil de totes les importacions i exportacions per via marítima i terrestre de la plaça de Tir".

Els banquers van plorar i gemegar, es van esquinçar les riques vestidures, van fer tanta comèdia con van poder i saber. El Rei impàvid es va aixecar i se'n va anar de la sala del banquet amb els seus alts dignataris, caps de duanes i guardes de cos i de cort.

Passaren dos anys més i tornà l'ambaixador de Tir, tot cofoi de l'èxit esplendorós del seu Rei, del qual ell participava de ple.

"Ja sé que tot funciona molt bé. No cal que m'expliquis res. Aquí tens una altre carta pel teu Rei. Recorda el meu ordre d'una fidelitat i discreció total, sota pena de mort. Per aquest afer tant senzill de resoldre no cal que tornis més"

En la carta, Salomó deia al Rei de Tir" "Torna a invitar tots els teus banquers de Tir a un altre banquet. En invitació a cada un d'ells,- com que malgrat que les coses els hi van millor que mai, estan escaldats del primer banquet , els avisa que el que no es digni obeir l' ordre i assistir al teu festí, seran immediatament executats i les seves dones i fills venuts com esclaus".

Així es va fer i aquesta vegada,- a començar pels banquers jueus de Tir,- van venir tots el banquet, fent la comèdia ja històrica de banquers tristos en la figura i pobres en llur vestimenta, quan es presenten en públic.

Al final del banquet, el Rei de Tir va decretar:

D'aquí en endavant cada vegada que els preus promitjos de lliure mercat a la plaça de Tir, tant al major com al mig-gros i el detall:

a. Augmentin o baixin del 10%la corporació bancària de Tir, pagarà un dret de duana sobre el total importat-exportat del 11%.

b. Augmentin o baixin del 15% el dret de duana serà del 13%

c. Aumentin o baixin del 20% el dret de duana serà del 15%

I així successivament.

Aquí s'acaba la llegenda sobre Salomó. El gran banquer dels primers 40 anys del segle XX anuncià triomfalment: "Els documents comptables-bancaris de Tir mostren que els preus practicats en aquesta plaça van ésser d'una extraordinària estabilitat durant uns 70 anys, es a dir: durant tot el temps que l'influencia de l'Israel Salomònic fou preponderant a tota la regió de Palestina i més enllà".

Aquí acaba la conferència del que més tard seria el meu gran Amic banquer.

Afegir- ja era gran vespre per aquells gavatxos desitjosos de no arribar tard a casa; "Si un assistent em vol demanar algun aclariment, estic a la seva disposició".
Com que tothom callava i esperava, amb tota bona educació que el conferenciant s'aixequés, per ells fer el mateix, i anar-se'n, vaig saltar a la palestra i vaig proclamar que tenia dues preguntes a fer:

1- Perquè no havia dit res sobre el rol del banquer Josep referent a la severa crisi de les 7 vaques magres.

2- Perquè no buscava un remei,,- anàleg al del Rei Salomó , per jugular la encara més severa crisi anti-econòmica anunciada com imminent per tots els experts dels anys 1919-1924.

En lloc d'enfadar-se de tanta insolència, el conferenciant digué: "No veig aquest senyor que, tant amable i irònicament, em demana tals aclariments amb aquesta veueta tan jovenívola . Com que sospito que és petit d'estatura, li prego pugi sobre la seva cadira perquè el pugui veure i així tots sabrem el que hem de fer".

Amb tota la insolència del meus pocs anys i a més enfadat de tant poca consideració a la meva il·lustríssima persona, vaig pujar sobre la cadira. Figureu-vos que tenia 14 anys i portava els pantalons ultra curts a la moda dels inconformistes adolescents d'aquell temps. Tothom,- i ell el primer- es van posar a riure. Ell va continuar impertorbable: "Senyors, ja es hora d'anar a sopar: Jo m'encarrego d'aquest jove amic i interlocutor".

Tothom se'n va anar satisfet i somrient,mirant-me com un ocellet o ocellot de rara espècie: sort que no hi havia cap persona que em conegués .

Mentre anàvem,- el gran banquer i senyor de gran món; i jo tot petitó al seu costat- cap el restaurant del seu prestigiós hotel, li vaig dir que m'havia escapat del liceu per la porta falsa i que havia d'anar de pressa si no volia tenir complicacions.

"Ne vous preocupez pas, mon jeune ami. Je vous conduirai au Lycée et expliquerai moi-même que je porte toute la responsabilité de votre aventure".

Tercera part o Cloenda

Així vaig conèixer els gran banquer que,- en anys successius, quan jo li telefonava que estava a Paris i m'invitava a anar a veure'l, m'explicava multitud de tals llegendes i anècdotes sobre la banca "Sumer" i en els temps històrics, a partir del 2.500, sota l'inspiració semítica de l'imperialisme sargònic i cent anys més tard. Kassita d'Accad- Babilonia.

Aquesta influència semita en la banca fou molt important en tota l'Asia Sud Occidental , a Egipte i en els ports del golf de Suez i del golf Pèrsic fins a l'Indus a Xina, on cap els -1.500/1000, arribaren mercaders que ensenyaren als xinesos l'ús de la moneda comptable intra i interbancària escrita i de les PECES DE MONEDA D'OR, PLATA, COURE I BRONZE .

Si aquesta xerrada us ha interessat estic a la vostra disposició per anar desgranant, amb tranquil·litat i bons aliments, tals llegendes, escoltades dels llavis del meu banquer educador.

Per acabar només us puc dir que aquestes llargues converses amb el "meu banquer i gran Amic, duraren a intervals de 3 a 6 mesos entre visita i visita, de 1925 al 1934. Desprès, fora d'una visita a principis del 1939, arribant a Barcelona i d'una altre, fracassada per culpa meva, al maig del mateix any, no el vaig veure més i segons tinc entès, va morir a Nova York l'any 1942..

Per tot el que desprès he pogut estudiar sobre arqueologia, etnografia, història, progrés tècnic i dromològic,he comprovat fins a quin punt aquella persona d'un immens saber i molt més gran ocult poder fàctic s'anticipava amb més de cinquanta anys a la mentalitat del seu temps i a tota la futura mes amplia documentació sobre l'evolució dels imperialismes mundials desprès dels - 2.500, en que sorgí el primer de Sargó 1er. d'Accad.

La seva visió era tant humanista i àdhuc optimista sobre l'avenir de la humanitat, malgrat que tota la seva vida exercís crec jo, un poder fàctic ocult i nefast, que no m'estranya el seu orgull, quan em deia que era en el fons del seu ser un llibertari, un anàrquic (no un anarquista) i que formava part amb molts dels seus riquíssims i poderosos amics francesos, renans, belgues,holandesos, hanseàtics, suecs, finlandesos, hongaresos, etc. De LA FEDERACIÓ ANÀRQUICA INTERNACIONAL (FAI), que no tenia res a veure, malgrat la similitud de les inicials amb la FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA.

He portat fotocopies d'un article "científic" sobre la Banca fa uns 4.500 anys a Accad. No cal oblidar que el model de la civilització monetària dinerària i bancària d'Accad s'imposà rapidíssimament a tota l'Àsia Menor i a l'Egipte, les dues úniques en excepcions sota aquest aspecte en el mon antic fins als -800, en que començà a un petit imperi hel·lenitzat de l'Hel·lespón L'ENCUNYACIÓ DE PECES DE MONEDA METÀL·LICA INTRÍNSECA.

Us he de dir com van començar les úniques relacions que he tingut amb la gran Banca. La que sap fer usura a l'engròs, però a baix interès, inventant "diner imaginari-abstracte" que els favorits tornen desprès sota, forma de "diner SUAT I RESSUAT CREADOR D'EXCEDENTS DE PRODUCCIÓ, ELS QUALS FAN MERCANTILMENT SOLVENT dit "diner imaginari-abstracte inventat, PERÒ MERAVELLOSAMENT PROMOCIONADOR EN LA PRÀCTICA".

L'únic mal que hi trobava el meu Vell Amic, mig en donava raó, es que aquest inventat diner imaginari- PROMOCIONADOR DE TOT EL MERCAT CONJUNT fos iniciativa i apropiació privada d'un gran banc privat, en llos d'ésser fruit d'una INICIATIVA LEGISLATIVA-COMUNITÀRIA QUE DETERMINÉS AUTOMÀTICAMENT la quantia d'aquest diner inventat-PROMOCIONADOR en funció DELS EXCEDENTS REALS PER A CONSUM I PER A INVERSIÓ, ELS QUALS:

1.- Sense aquest diner financer i creditiu inventat, són terriblement nocius, generadors de crisis anti-econòmiques gravíssimes i han d'ésser destruïts o desviats cap a armamentismes absurds:

2.- Però poden ésser registrats segons anàlisis i estadístiques fiables , avui dia, de més en més exactes gràcies als progressos teòrics i pràctics fets per la informació-telemàtica del tipus-"inputs-ouputs"en temps real.

Quan a la "petita" banca i als banquers "de pacotilla", aquesta banca esquifida i aquests banquers mesquins, sense imaginació, que només conceben llur negoci com una indigna usura del mercat que haurien de fecundar per una professionalitat menys indigna,- aquesta banca de petita usura del mercat a base de préstecs bancaris amb interessos exorbitants d'estalvis privats. Ja suats i ressuats,, mal retribuïts o gens retribuïts per les institucions comptables on rics i proletaris es veuen obligats de dipositar llur diner.

Amb aquesta banca tan maltusiana, - característica dels països d'antiga gran civilització, però, des de fa segles, en plena decadència - miserablement usurera amb préstecs ridículs molt alts interessos i males puces contínuament, el meu pare no volia tenir tractes i potser tenia raó, encara que aquest allunyament deliberat el va descapitalitzar en un temps de mercat negre amb inflació galopant que aquests bancs miserables seguien ufanosos, mentre el mercat oficial mal vivia en una deflació duríssima.

Els pocs tractes que jo vaig tenir amb tals bancs i una tal mentalitat en van portar a tots els desastres possibles i imaginables.

Però quina importància !. Als meus quasi 80 anys, tot ha estat experiències molt fructíferes de cara a una comprensió més bella de l'enorme aventura humana des de fa uns 6/5 MA (diuen els entesos), per arribar a una curtíssima era civilitzada d'uns 10.000 anys, en la que moneda, valors mercants-monetaris, valors liberals-monetaris, diner i banca son els instruments privilegiats del progrés trans.animal o de les recessions infra-animals de la nostre crono-espècie.