1. Objectius d'aquest capítol.
2. Llibertat i llibertinatge en el mercat.
3. Lleis mínimes per a la protecció de les llibertats mercantils.

El mercat és el marc en què s'ha de situar aquest assaig sobre la possibilitat d'una reforma del sistema monetari en consonància amb les actuals tecnologies de la informació. La hipòtesi aquí presentat és que el sistema monetari ha d'esdevenir científic i, com a tal, plenament informador per a tothom de tots els actes mercantils efectuats¹. A més a més, aquesta informació ha d'estar a l'abast comprensible de qui ho desitgi.

Malgrat, doncs, que el mercat sigui el terme de referència al llarg de tot l'assaig, mai no se n'ha parlat explícitament. Aquest capítol es dedicarà a la reflexió sobre les noves formes que podria adoptar un mercat amb un sistema monetari com el descrit.

No es parlarà, ara, de les repercussions estrictament tècniques, que ja han estat tractades: coneixement científic del mercat, anàlisi i estadística global del mercat, formulació d'estratègies d'equilibri del mercat, etc. Sinó que s'intentarà d'anar més enllà per tal de formular possibles pràctiques socials innovadores en el si del mercat.

L'anomenat «mercat lliure», objecte de tants fervors i malediccions en la crítica històrica dels dos darrers segles, és un element clau en l'entramat social. Efectivamet, les regles de funcionament d'un mercat -no les estrictament monetàries sinó totes elles- tenen gran importància per al desenvolupament de la societat geo-política total.

En definitiva, doncs, en aquest capítol s'intentarà demostrar que la reforma monetària proposada pot ser la base per a la formulació d'unes noves «regles del joc mercantil» que facin possible la constitució d'un mercat realment lliure, de cara a una societat també realment lliure.

2. Llibertat i llibertinatge en el mercat.

El mercat lliure, entès com la llibertat d'actuar en el mercat sense sotmetre's a cap mena de disciplina, de reglamentació equilibradora de les diverses forces i interessos oposats, ha resultat sempre una entabanada en la qual els més forts s'han imposat sobre els més dèbils.

Les empreses grans enfonsen les petites, els empresaris exploten els treballadors, la publicitat manipula els consumidors..., tota mena d'injustícies i de crims mercantils s'han consumat i continuen consumant-se sota el vel protector de la moneda anònima, que confereix la més absoluta impunitat al seu utilitzador. El poder del diner anònim en el mercat i, per extensió corruptora, en tota la societat, és el que hom anomena plutarquia.

Davant d'aquesta realitat tan evident de la corrupció permanent del mercat, molts han optat per negar-lo, proposant la instauració d'una planificació burocràtica que estableixi el que s'ha de produir, com, quan, a qui s'ha de vendre, què s'ha d'estalviar..., en funció de les necessitats de tota la població, equitativament.

Però, històricament, aquest sistema de centralització estatista no ha acabat de donar els resultats esperats i, de fet, noves formes de mercat lliure i de mercat negre sorgeixen en el seu si.

Una opció més realista pot consistir a trobar i establir els mecanismes que facin que la llibertat de mercat no degeneri en llibertinatge i plutarquia.

Una llibertat de mercat real ha de ser:

1. Llibertat per a tothom. Cal impedir que el fort trepitgi el dèbil, que el peix gran es mengi el petit. Per això, la llei haurà de protegir amb efectivitat les llibertat i els drets de tots i cadascun dels agents de mercat.
2. Llibertat responsable. Cada lliure acte de mercat ha de ser personalitzat i, en consequència, responsabilitzat davant la Justícia. La utilització obligatòria de la factura-xec per a qualsevol transacció mercantil és la garantia d'aquesta responsabilització.

Gràcies a la factura-xec telemàtica, els jutges d'instrucció d'una «Justícia especialitzada en el mercat monetari» podran rebre tota la documentació omni-personalitzada, en cada cas concret i en tot el referent a transaccions monetàries. Com ja s'ha dit en el capítol 7, l'accés a l'arxiu personalitzat ha de ser reservat precisament a la Justícia. Qualsevol acte mercantil podrà, a partir d'aquest moment, ser conegut i jutjat objectivament.

Un mercat clar, realment lliure i responsable, podrà sense cap mena de pors i reticències dedicar-se a la consecució dels següents objectius:

• una producció màxima, de qualitat òptima, al servei de tota la població, emprant el mínim d'esforç i de risc per part dels diferents factors privats de producció;
• una inversió màxima i òptima en el cicle de la producció, també amb un esforç i risc que siguin tecnològicament els mínims possibles;
• un consum màxim i òptim per part de tots els membres de la societat, sense caure en el consumisme estúpid provocat actualment per les tècniques publicitàries.

3. Lleis mínimes per a la protecció de les llibertats mercantils.

Un mercat realment lliure per a tothom ha de regir-se per unes noves regles de joc que configurin un camp en el qual hi hagi el màxim de llibertats per a tothom, sense que aquestes llibertats siguin l'excusa ni el fonament per a la constitució de grups de poder.

El conjunt de mesures i normatives proposades ha d'estar, alhora, tan lluny del clàssic «laissez faire» com de la no menys clàssica planificació burocràtica.

Les llibertats mercantils que, des de sempre, el propi mercat ha reconegut, poden resumir-se en els següents principis:

1. llibertat d'iniciativa i propietat privada de tots els agents mercantils;
2. llibertat de competència lleial entre tots els agents mercantils;
3. dret a una naixent i creixent propietat comunitària (segons la hipòtesi proposada en el capítol 10).

• Lliure contractació i descontractació, tan per part de l'empresa com per part del seu personal col·laborador, en favor d'una major eficàcia productiva. Un salari social automàtic i indefinit d'atur n'és la contrapartida.
• Organització gremial de les empreses: les empreses es reuniran en gremis, constituïts aquests en entitats liberals que establiran una disciplina interna del mercat, segons lleis constitucionals.
• Salari mínim interprofessional, que ha de ser el doble del salari social d'atur forçós. Aquest salari mínim és la garantia pràctica contra el llibertinatge del liberalisme, que compta amb la pressió de la misèria del «proletariat de reserva» per a mantenir unes condicions de treball indignes i uns salaris de fam.
• Interès mínim comunitari per a tots els saldos de comptes corrents a la vista, que afavoreixi tant l'estalvi dels assalariats com el de les empreses.
• Preus de venda mínims anti-dumpig, elaborats per cada gremi per tal d'evitar la formació de monopolis. Els monopolis utilitzen precisament la tàctica de rebaixar els preus per sota del cost per enfonsar la competència, i després poder apujar-los a voluntat.
• Publicitat gremial: supressió de tota publicitat per empresa i elaboració d'una única publicitat per gremis, totalment objectiva i gratuïta.
• Socialització de certs serveis, únicament aquells que, per motius tecnològics, resultin més eficaços si són monopolitzats (aigua, llum, telèfon, informàtica, etc) als nivells locals més apropiats (municipals, comarcals, societat geo-política, etc). Aquest monopoli ha d'implicar la completa gratuïtat per a l'usuari. Cal, però, reconèixer la llibertat de crear serveis privats competidors amb els serveis monopolitzats.
• Progressiva reducció dels impostos, en funció de la confirmació d'un creixent «bé comú mercantil» representat pels excedents de producció. Tots els impostos s'han de reduir a un únic «impost de solidaritat social» a extingir paulatinament.
• Salaris socials-financers, també en funció de la riquesa comú, i establerts, com ja s'ha dit en el capítol 12:
• per a tota la població (Estatut General);
• per a certes contingències dels professionals utilitaris (Estatut Utilitari);
• per a tots els professionals, institucions i associacions liberals (Estatut Liberal).
• per a empreses artesanals i per a serveis públics amb capital mixt i preu polític (Estatut Mixt).

¹Sempre amb exclusió, com ja sabem, de les dades personalitzades, d'accés reservat a la Justícia.