2.8. Mesures d'autoresponsabilització de les empreses i contra la competència deslleial.

2.8.1. Lliures contractació i descontractació privades.

Es proposa la lliure contractació i descontractació de tots de tots els col·laboradors de l'empresa com a condició d'un mercat llibertari i amb l'assegurança del salari d'atur forçós indefinit.

Cada empresa pot contractar i descontractar, segons contracte privat de dret civil, els seus col·laboradors (equip empresarial, inversors, inventors, treballadors). Aquesta és una condició fonamental per a un mercat llibertari, àgil i productiu. Les empreses no són «centres de beneficència», sinò centres de producció que cerquen fer mercaderies òptimes en qualitat i màximes en quantitat. Són centres que cerquen de produir valors precio-mercantils que els hi rendeixin reals beneficis, indispensables a la bona marxa de l'empresa. Aquest objectiu depèn de que la venda de les mercaderies competitives estigui assegurada, tant en els subcicles interiors de la producció, comerç a l'engròs i comerç al detall (capitals propis de les empreses i dels bancs) com en la producció inversiva (crèdits), el consum (finances) i el subcicle del comerç exterior (crèdits i finances).

Segons aquests criteris, l'empresa ha de poder contractar els seus col·laboradors de manera tan lliure i responsable com ho podran fer els mateixos contractants d'equip empresarial, inversors, inventors i treballadors, assegurats, tots ells, indefinidament, contra atur forçós, vaga o lock-out.

La llei de salaris de solidaritat social d'atur forçós per temps indefinit ha de permetre a cada empresa la descontractació immediata dels seus treballadors quan, per qualsevol motiu -més encara, quan ho exigeixin circumstàncies especials de progrès tecnològic, reconversió necessària...- consideri que li sobren una part o la totalitat del personal.

La contrapartida d'aquesta llibertat contractual-interpersonal és, a més de l'adjudicació automàtica dels salaris de solidaritat social d'atur, pot ser la del pagament per part de l'empresa de cert import legislat (per exemple, el corresponent a un mes per any treballat), independentment d'altres clàusules contractuals-privades en cada cas individual.

Els conflictes «empresa-col·laborador» han d'ésser decidits per l'arbitratge ultraràpid, buscant la solució dinerària immediata pel treballador, amb exigència, reglamentària o judicial, de terminis racionals, per a l'empresa amb dificultats.

Aquesta mobilitat, assistida alhora «contractualment-privadament» i «socialment-financerament», no solament afavoreix l'empresa, sinó també els seus col·laboradors que poden disposar de temps de reciclatge personal i professional, així com de possibles oportunitats millors en qualsevol altra empresa.

La finalitat global d'aquest tema és que el mercat del treball sigui cada dia més escàs, les empreses més exigents i el contractant-contractat individual cada dia més competent, però també més segur dels seus drets de lliure contracte interpersonal amb l'empresa contractant.

En un mercat telemàtic és molt viable de posar a punt borses de treball molt eficients a cada nivell professional, gremial, local i conjunt de l'entera societat geopolítica. Aquestes borses de treball no solament són molt útils als treballadors, sinó que permeten a les empreses trobar per a cada funció productiva el màxim de col·laboradors comepetents i eficaços.

Per a empreses amb dificultats, la llibertat de descontractació total o parcial dels seus col·laboradors assalariats és inestimable: els hi permet un procés racional d'estudi, perfeccionament i reconversió del seu organigrama productiu. Una empresa no pot fer a la vegada la reconversió necessària mentre continua, obligada, per lleis anacròniques, produïnt rutinàriament mercaderies, més o menys obsoletes, que es venen amb dificultat. La reconversió demana uns estudis previs a la realització pràctica productiva que acostumen a ésser incompatibles amb les necessitats de la producció desfasada.

Versió 20 de febrer del 1989.