Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.
Articles relacionats amb la disciplina creada pel metge Doctor Josef Meulemans per aprendre simultàniament diferents idiomes agrupats per branques lingüístiques.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Mamballetes mallorquines per Catalunya. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Partits, Estats i nacions Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 13 de gener del 1978. Pàgina 6.

Els comunistes davant la nació catalana.

Ahir parlava dels comunistes de les illes Balears i Pitiüses. De com els costava de fer avançar una política de Països Catalans. El canvi de nom del partit és un primer pas. Aviat es dirà Partit Comunista de les Illes. Però és poca cosa.

Tanmateix deia que l'obstacle principal consistia en la categoria política que es concedeix a aquest país català, concret compost d'illes. No està endarrerit políticament perquè és immadur nacionalment, sinó perquè està oprimit per la nació gran castellana i perquè té por d'ésser oprimit pel país gran del Principat dintre de la pròpia nació. Per la part que toca a la nació castellana, caldrà que les actuacions del PCE siguin sempre en la línia clara del reconeixement de la nacionalitat catalana de les Illes, cosa que sovint resta confusa. Per part del país català del Principat, caldrà que les actuacions del PSUC siguin sempre en la línia clara del reconeixement de l'absoluta igualtat de cada país -València, Illes Balears i Pitiüses, Principat, Catalunya Nord i Andorra- dins del conjunt nacional dels Països Catalans. I àdhuc, seguint les directrius de Lenin, cal que la nació gran castellana i el país gran del Principat de Catalunya practiquin una desigualtat a favor dels països petits perquè, per la mateixa naturalesa de les coses, la grandesa, sense mala voluntat de ningú, sempre oprimeix llur petitesa. En el seu parlament Antoni Gutiérrez es manifestà en un estricte equilibri de respecte a la igualtat entre els diferents països de la nostra nació, i decididament obert a llur federació o vinculació, en contra de les formulacions de l'actual avantprojecte de Constitució, que només parla de cooperació entre entitats autonòmiques, regulable per mitjà d'una Llei orgànica.

Antoni Gutiérrez vol més que cooperació, vol vinculació, vol, per tant, Països Catalans. I, si més no, és partidari d'una Constitució oberta que faci possible les vinculacions que calguin. També ens consta que Jordi Solé Tura, representant dels comunistes en la ponència constitucional, s'hi fa amb dents i ungles per arrencar una vera potestat d'autogovern per als territoris autonòmics. Una altra cosa és que cregui ell oportuna en aquest moment una definició de nacionalitat i de regió en la Constitució i una divisió territorial nacional, un mapa de les nacionalitats, que aclareixi on és cadascú. El fet que les nacionalitats més definides, amb les seves regions internes també més definides, són perifèriques produiria recel, sobretot en la gran nació castellana, acostumada a un trist ofici d'ésser estri i mitjà d'opressió d'altres i poc avesada a considerar-se nació i menys a respectar autonomies regionals en el seu interior. I cal un temps per a acostumar les masses castellanes a les noves idees, després d'un dirigisme desorientador de quaranta anys.

Lluís M. Xirinacs.

Mamballetes mallorquines per Catalunya. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Partits, Estats i nacions Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte