Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Programa popular. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Populisme i lluita de classes. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimarts, 15 de novembre del 1977. Pàgina 5.

Populisme i lluita de classes.

En l'Assemblea de Catalunya de fa vuit dies algun polític, amb tota la bona voluntat, em feu acusacions gravíssimes de populisme. Oposava una Assemblea populista a una Assemblea revolucionària. Jo no parlo de populisme ni de revolució, parlo d'una Assemblea popular. Però ell m'argüia que si l'Assemblea no és revolucionària cau en populisme i del populisme al feixisme només hi ha un pas. En Josep Camps, en una reunió postelectoral, feta per valorar la meva elecció i mirar una mica cap al futur, també va fer sonar amb sentit critic la parauleta «populisme». Esmentà l'actuació de no sé quin líder del Perú o d'Equador desconegut per mi. Però jo vaig pensar immediatament en el populisme argentí. Déu me'n guard d'imitar Perón. «Hi tens perill». Això m'ho deia un Josep Camps amic que col·laborà intensament en la meva promoció a senador.

Abans de les eleccions, en Rocha, del PSC-Reagrupament, també feu sonar l'acusació de feixisme contra mi perquè vaig reunir els polítics dels diferents partits per demanar-los que volguessin presentar, només en aquestes primeres eleccions, una candidatura unitària. «Això em recorda el partit únic dels feixistes», digué davant de tots. Jo no demanava que desapareguessin o es fonguessin tots els partits. Demanava allò que, volgués no volgués, s'ha hagut de fer després amb molta pèrdua de temps i d'esforços: la discussió unitària de la Constitució, el plantejament unitari de l'amnistia, el pacte unitari de la Moncloa i veurem si arribem al govern unitari de concentració, com també es planteja per a la Generalitat de Catalunya. «Sense fusions ni confusions», deia jo. I només per a aquesta primera elecció, com una transició de l'unitarisme feixista imposat al pluralisme democràtic lliure, tot passant per una unió de partits diferents realitzada lliurement.

Però deixant de banda l'actuació dels alts afers polítics d'Estat i tornant a les nostres assemblees populars crec senzillament que l'acusació de populisme és desorbitada. Cabalment seria populisme la voluntat de polititzar-la per convertir-la en una eina de conquesta del poder.

Una Assemblea popular ha d'acollir la immensa massa de la població no militant. No pot, doncs, d'entrada ésser revolucionària. Les coses reals són més difícils que les idees. No és suficient comptar amb l'extracció social d'una persona per a saber si pertany a la classe opressora o a la oprimida.

¿Hem d'excloure aquesta gent de la nostra assemblea plantejant-la en termes revolucionaris i concebent-la per tant com a estrictament classista? En rigor, la classe estrictament opressora avui està reduïda a poquíssimes persones que, indubtablement, no vindran a la nostra assemblea. En aquest sentit serà una assemblea classista, i revolucionària en sentit molt ampli. Però passant comptes en la formació rebuda en un subconscient conservador i fins feixista fabricat en quaranta anys de dictadura, la nostra assemblea, si esdevé de veritat assemblea de masses i no de selectes, serà una assemblea interclassista i, de moment, molt poc revolucionària mal que ens pesi. Lenin deia: «El polític cal que vagi un pas endavant del poble, però no dos.» I alguns polítics volen forçar aquesta assemblea a fer dues passes i convertir-la en un petit grup de selectes.

Lluís M. Xirinacs.

Programa popular. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Populisme i lluita de classes. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte