Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Democràcia directa. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Populisme i lluita de classes. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Diumenge, 13 de novembre del 1977. Pàgina 7.

Programa popular.

¿Com fer que els cents i mils d'homes i dones escampats per tota l'àrea del Principat, atrafegats per llurs problemes particulars, mancats de dimensió social per a posar remei a aquests problemes i evadits en el consumisme, en la partida de dòmino vespral al fons del bar de la cantonada i en la «quiniela» puguin obrir els ulls a un projecte col·lectiu engrescador i dinamitzador? Si aconseguíem muntar un autèntic moviment popular català des del punt de vista d'estructura i, com interessar-hi les grans masses distretes per una política alienadora imposada per mitjà de la publicitat?

Salvador Casanova, en una reunió ens ho deia. ¿Si guanyàvem la votació en el si de la vella assemblea plena de saberuts polítics i després, a l'hora de la feina, no sabíem entusiasmar el poble? ¿Com mobilitzar i comprometre unes masses atordides i atabalades per les inajornables factures i lletres de canvi?

Jo crec, tanmateix, que és cosa fàcil engrescar les masses. Cal prèviament foragitar del nostre cap el nostre particular i superelaborat model de societat. Si volem imposar al Poble senzill el nostre model perfecte només trobarem abúlia i apatia. I la constatació d'aquesta manca de voluntat ens inclina a creure que el poble és incapaç de moure's mentre no rebi l'estímul constant de la gent més polititzada. Em sembla que això constitueix un error greu. La gent no és abúlica, al contrari, és un polvorí d'energia, d'activitat i d'entusiasme.

Excuseu l'exemple personal. La meva presentació a la candidatura del Senat no fou voluntat meva. Sembla que un grup, un qualsevol, sabé interpretar el desig d'un sector del país. Automàticament, sense jo suar gens ni mica, es mobilitzà la gent i es recolliren, en un temps rècord moltes més signatures de les que calien. La mateixa cosa esdevingué durant la campanya electoral. No era jo qui volia sortir elegit. Tothom qui ho volgué féu campanya per a mi al seu aire. Encara avui em sorprenen anècdotes i projectes espontanis realitzats aleshores sense cap coneixement meu.

Si el poble vol una cosa, es fa. Només cal, doncs, escoltar allò que preocupa el poble: escoles, la cistella de la compra, habitatge, esplai, ambient net, treball, etc. Per a allò que el poble ha de menester, té el poble tota l'energia que cal. Només cal treure la tapadora de l'olla, que bull a pressió després de quaranta anys de repressió de la voluntat popular. No cal, per tant, gaire programa previ, per a fer assemblees populars. Cal estimar allò que el poble estima, patir allò que el poble pateix; cal asseure's al costat dels obrers al capvespre o parar l'oïda a la conversa aparentment insubstancial de les dones al mercat o a la perruqueria i escoltar allò que els surt del fons del cor... i fer-ne cas.

Fer-ne cas prioritàriament, per damunt de tot. per damunt dels nostres programes de polítics fets i drets. Això és fer una assemblea popular i no un partit encobert.

Lluís M. Xirinacs.

Democràcia directa. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Populisme i lluita de classes. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte