Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Proposta alternativa a la canalització de les torrenteres.

Tant a Catalunya i Aragó, com a Occitània (al sud de l'Estat francès), hi ha molts torrents. Torrents d'alta i baixa muntanya.

Les canalitzacions de les torrenteres incrementen el perill d'inundacions.Aquests torrents arrosseguen la terra, sobretot si no està plena d'arbres, i l'aigua que devalla pren tanta més velocitat quan més ràpida és la baixada, és a dir, el desnivell per cada metre de baixada.

La temptació primera de les autoritats polítiques i cíviques (comarques i municipis) és la de canalitzar la torrentera, amb obres que costen car i només augmenten la velocitat, quan plou o neva molt, amb efectes d'inundació massiva a la desembocadura del torrent, sigui a la mar, sigui a un riu més gran, sobretot si en aquest final troben un obstacle.

A més a més de tots aquests efectes indesitjables, la construcció de canalitzacions per a cada torrent costen molt car a l'hisenda pública.


En contraposició de la canalització de cada torrentera i de totes les torrenteres hi ha una solució pràctica, molt més barata i molt més eficaç.

Les rescloses a les torrenteres frenen l'efecte de les inundacions.Aquesta solució consisteix en la construcció d'una resclosa a cada metre de desnivell: l'aigua del torrent, retinguda fins omplir el volum de la resclosa i sobreeixint només, sense cap velocitat apreciable, quan el volum de la resclosa està ple.

Aquesta solució pràctica evita, evidentment, tota torrentada a alta velocitat i tota inundació a la desembocadura del torrent.

A més a més, aquest sistema és baratissim i ha estat utilitzat fins ara per tots els municipis de les altes terres pageses dels Pirineus i pre-Pirineus dels Estats espanyol i francès.


A Occitània de l'Estat francès, després d'una torrentada molt forta a l'Arie, el govern francès va encomanar a uns especialistes de l'administració d'aigues i boscos de l'Estat francès, d'estudiar tècnicament aquest assumpte.

La conclusió, en un llibre oficial publicat per aquesta administració, evidentment caríssim, ha estat la no posta en pràctica de la solució tècnica donada amb tota l'autoritat dels seus autors: enginyers molt solvents i reconeguts de l'administració d'aigues i boscos de l'Estat francès.


Després d'aquest anàlisi, exclusivament tècnic, només queda que una explicació plausible: les obres de canalització dels torrents tenen un pressupost molt alt, mentre que les obres de les rescloses necessàries en cada torrent tenen un cost relativament baix.

A la nostra societat d'omnicorrupció de les «èlits» polítiques i cíviques, és una temptació immediata i fàcil, opinar que la solució cara preferida a la solució barata té només una explicació: el cobrament d'unes comissions ocultes.

Barcelona, a dimarts 2 de novembre del 1999.
Agustí Chalaux de Subirà.
Brauli Tamarit Tamarit.


Enllaços relacionats:

L'urbanisme de Catalunya. Les ciutats històriques. Ricard Giralt i Casadesús. Revista de Girona.

Has sentit mai parlar de Curitiba? Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo.

Municipalització del sol. L'experiència d'Hongria. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

Introducció progressiva de les galeries de serveis en les vies públiques de ciutats i pobles. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics.

Municipalització i urbanisme (PDF).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte