Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Introducció progressiva de les galeries de serveis en les vies públiques de ciutats i pobles.

Les obres dels serveis soterrats creen problemes al vianants.Les galeries de serveis son la solució racional, a llarg termini, a l'actual caos existent en les canalitzacions i conductes de comunicació de tot tipus en els carrers, sota les voreres amb un mínim d'amplada, a les ciutats i pobles.

Per a la seva implementació cal, en primer lloc, la voluntat política per iniciar el procés, doncs es tracta d'una proposta que suposa una inversió de temps considerable.

Un cop aconseguida aquesta voluntat política inicial, amb el consens necessari de les forces politiques presents en el consistori, s'encarregarà un estudi de les àrees d'implementació possible d'aquestes galeries.

Les galeries contindran les conduccions següents:

  • Aigua.
  • Gas.
  • Electricitat.
  • Telèfon.
  • Cable de fibra òptica.
  • Serveis públics com transformadors, analitzadors, cabines de semàfors, mesuradors de clima, etc.
  • Serveis concertats amb usuaris o empreses particulars.
  • Altres conduccions públiques a estudiar en el futur.

Aquestes galeries substituiran l'actual caos existent tant en el subsòl de la població, com en les façanes i els sostres, millorant considerablement la seguretat, l'eficiència, la salut i la presència estètica. Però hi ha aventatges específiques per cada servei:

  • En el cas de l'aigua, el canvi pot representar una major facilitat per resoldre problemes de fuites i una millora de la qualitat del líquid, degut a la substitució de conduccions i juntures que dipositen en el líquid matèries nocives per la salut dels consumidors.
  • En el cas del gas, l'increment de la seguretat pot ser notable, a l'ésser el nou sistema més eficaç per a fer front a futur problemes de fuites.
  • En el cas del telèfon, així com també la televisió i les emissores de radio, es facilita enormement la modernització de les instal·lacions, amb l'implantació de les conduccions per cable de fibra òptica.
  • En el cas del subministrament del fluid elèctric i les emissores, el canvi pot representar un estalvi considerable a llarg termini, a més d'una disminució de les interferències.
  • En el cas de serveis futurs, les galeries posen a l'Ajuntament en una situació privilegiada de poder oferir un sistema reglat de conduccions als particulars.

Els túnels sota terra son una alternativa al caos suburbà.Com és natural, caldrà tenir en compte els interessos empresarials i administratius associats a les actuals obres de reparació dels vells serveis.

Advertim que la implementació de les galeries, al ser un procés paulatí, deixa temps més que suficient per l'adaptació i reconversió d'aquestes empreses.

En l'estudi d'implementació progressiva de les galeries s'haurà de comptar amb la possiblitat de realitzar una experiència pilot, preferentment en els barris on hi ha illes de cases de trama regular.

Les obres s'hauran d'iniciar en un o diversos indrets de la població, avançant per trams contigus de carrer compresos entre dos de perpendiculars.

Aquest avenç constitueix com una mena de «taca d'oli» que lentament i inexorable va envaïnt les voreres dels carrers mínimament amples de la població. Es poden deixar per accions posteriors els carrers i passatges més estrets i els dels barris de planta antiga.

Abans d'atacar un tram de carrer, caldrà el concurs de tècnics representants de les diferents companyies afectades, els quals hauran de proporcionar la ubicació actual de les seves conduccions.

També s'haurà de tenir en compte la ubicació de les clavegueres, la solidesa dels fonaments de les cases del voltant i la possible existència d'elements naturals, com vies d'aigua, nius d'animals o arrels d'abres, restes arqueològiques o altres construccions soterrades, com túnels de metro i ferrocarril, pàrquings, refugis, etcètera.

En cas que l'Ajuntament no disposés dels planells relatius a tots els serveis de l'àrea a modificar, caldrà realitzar-los expressament per l'ocasió, fins a l'extrem, si és necessari, de realitzar una obertura expressa en el subsòl per fer una investigació.

Elements a tenir en compte en les galeries:

  • Consolidació d'una superfície més estable, amb un enrajolat ben anivellat, estèticament correcte i amb les jardineres dels arbres i plantes harmònicament construides.
  • Preveure la circulació de, com a mínim, un operari a peu dret a l'interior de la galeria i tenir a punt elements d'acondicionament, com llum i ventilació, o de seguretat com refugis o alarmes, per casos d'accident.
  • Preparació per l'accés al seu interior de forma centralitzada, des d'un comandament extern que vigilarà el bon funcionament de tots els serveis de l'àrea.
  • Existència de portes que separin els diferents trams de galeria en compartiments estancs, restringint els accesos i incrementant la seguretat de la galeria en cas d'avaria greu.
  • Preveure la separació necessària entre algunes conduccions, la proximitat de les quals pugui resultar perillosa, com ara la electricitat amb el gas o l'aigua.
  • Preveure una obra complementària a la galeria. En primer lloc per part dels edificis de nova construcció, mitjançant una conducció transversal que anirà a parar als serveis específics per cada finca.
  • Preveure el pas per les galeries de la instal·lació regular d'alguns serveis superficials com coordinació de semàfors, faroles, cabines de telèfons, fonts d'aigua pública, boques d'incendi, amb mesuradors climàtics, panells o «pirulís» de publicitat o d'expressió ciutadana, etcètera.
  • Evitar la previssible patologia superficial entre els vianants, fruit de la presència de camps electromagnètics, falles del terreny o vies d'aigua. Els seients per repòs dels vianants s'hauran d'apartar de les zones «malaltes».
  • Supressió progressiva de les antigues conduccions soterrades, dels cables que penjen de les parets i de les antenes dels sostres. Anàlisi i eliminació conjunta de les antenes afectades per radiactivitat i reciclatge sel·lectiu dels materials.

Sabem que de les obres de manteniment dels serveis en les vies públiques d'algunes ciutats de l'Estat espanyol l'alcalde, altres representants públics i funcionaris de l'ajuntament reben una comissió. Per no deixar de incentivar aquestes autoritats municipals en la creació de les galeries de servei, es tractaria de substituir paulatinament les actuals obres de manteniment per un lloguer per part de l'Ajuntament a les empreses de serveis públics per l'ús dels túnels, de tal forma que es garantirien uns ingressos periòdics de les persones interessades. Els polítics i funcionaris que substitueixin els anteriors ja no rebran aquests incentius i així, mitjançant un relleu generacional, les conduccions soterrades s’hauran planificat més eficientment sense una excessiva oposició.

Primera versió: Barcelona, a dissabte 10 d'abril del 1999.
Darrera edició: Dijous, 27 d'abril del 2023.
Agustí Chalaux de Subirà.
Brauli Tamarit Tamarit.


Enllaços relacionats:

Part de la població de la capital beurà aigua sense gust a clor. El Periòdic d'Andorra.

L'estació de tractament d'aigua d’Iznájar doblarà la seva capacitat. El Día de Córdoba.

L'urbanisme de Catalunya. Les ciutats històriques. Ricard Giralt i Casadesús. Revista de Girona.

Has sentit mai parlar de Curitiba? Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo.

Municipalització del sol. L'experiència d'Hongria. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

Proposta alternativa a la canalització de les torrenteres. Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

Veneçuela Bella, el pla del Govern per a recuperar i modernitzar els espais públics.

Municipalització i urbanisme (PDF).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte