1. Objectius d'aquest capítol.
2. La factura-xec telemàtica com a multicaptor automàtic dels fenòmens elementals del mercat.
3. L'omni-comptabilitat analítica-estadística del mercat.
4. Nivells de centralització comptable.
5. Dinàmica mercantil i estructura de l'omni-comptabilitat.

En aquest capítol es tractarà de veure com la factura-xec telemàtica, a través de l'estadística exacta i contínua que proporciona, pot donar lloc a una comptabilitat de mercat monetari de gran utilitat científica i política.

2. La factura-xec telemàtica com a multicaptor automàtic dels fenòmens elementals del mercat.

Els fenòmens del mercat -els intercanvis- són fenòmens ben concrets. Però, quan són mediatitzats per un sistema monetari -i esdevenen així canvis monetaris elementals- adquireixen una nova dimensió que és numèrica-abstracta. En un sistema monetari racional, aquesta nova dimensió és captada automàticament i exacta, a través del que hem anomenat «factura-xec».

Efectivament, com ja sabem, la factura-xec és, entre altres coses, un document mètric que enregistra un acte mercantil elemental amb totes les seves múltiples pervalències: això és el que anomemem un multicaptor.

El conjunt de dades així captades constitueix un ric material qualitatiu i quantitatiu que pot servir de base per al coneixement precís del mercat.

3. L'omni-comptabilitat analítica-estadística del mercat.

La integració centralitzada i automàtica de tota la informació proporcionada per cada una i totes les factures-xec emeses en cada espai-temps considerat dóna lloc a una «mesura, anàlisi i estadística (sempre segons programa de tractament d'aquesta informació) contínues i dinàmiques del mercat monetari», que anomenarem omni-comptabilitat mercantil.

Aquesta omni-comptabilitat pot ser de gran interès per a tota la població: polítics, empresaris, jutges, professionals liberals i ciutadans en general. És precisament aquest tipus d'informació -amb omissió sempre de les dades personalitzades- que cal socialitzar, segons s'ha dit en el capítol 7.

Els programes d'anàlisi i estadística comptables haurien de ser el més complets possibles. Convé utilitzar totes les tècniques comptables existents; si en un principi això no és tecnològicament possible, es poden establir criteris de prioritat per anar, de mica en mica, abastant tots els camps, aspectes, sectors... del mercat.

També l'exercici o període comptable considerat pot anar-se reduint progressivament en funció de les possibilitats tecnològiques de la xarxa monetària telemàtica.

4. Nivells de centralització comptable.

Si es volen obtenir resultats eficaços en la conducció econòmica de la societat geo-política és evident que la centralització de la xarxa telemàtica ha de realitzar-se a nivell de tota la societat, per tal d'obtenir-ne les magnituds macro-mercantils.

Però aquesta centralització comptable -que és totalment abstracta i, per tant, no suposa centralització política ni de cap altre tipus- ha de realitzar-se en seccessives etapes, que podrien ser les següents:

1. Nivell d'establiments comptables¹: cada establiment comptable, després d'haver transmès a la Justícia tota la informació continguda en les factures-xec signades pels seus clients, podrà realitzar les estadístiques i analítiques del subconjunt mercantil representat per dites factures.
2. Els establiments comptables enviaran aquests resultats parcials a centres d'àmbit geogràfic superior -municipis, i d'aquests a comarques, etc- cada un dels quals realitzarà la integració al nivell local corresponent.
3. Finalment, podrà realitzar-se la centralització global a nivell de societat geopolítica. (Veure esquema número 1 de l'annex I).

La tasca d'organitzar amb detall l'estructura de l'omni-comptabilitat mercantil proposada, així com els programes telemàtics que han de dur-la a terme, cal encarregar-la a tècnics i experts en la matèria.

No obstant, poden dissenyar-se ja des d'aquí unes bases generals, unes guies que resulten de la simple observació del mercat: ja que l'anàlisi formal del mercat ha de respondre necessàriament, i adaptar-se el màxim possible, als processos i característiques dels fenòmens que es desenvolupen cada dia en el mercat.

En una primera aproximació analítica, que intenti de copsar el mercat en la seva realitat i complexitat dinàmica i contínua, podem considerar el mercat monetari o intercanvi de mercaderies a través de convencions monetàries, com una realitat on conflueixen els següents elements:

1. Les mercaderies (produïdes o productores), objectes passius de l'intercanvi.
2. Els agents de mercat, subjectes actius de l'intercanvi.
3. Els intercanvis de mercaderies ells mateixos, fenòmens ben concrets però mediatitzats per una convenció abstracta que permet assignar a cada mercaderia intercanviada un valor mercantil determinat (preu o salari).
4. El sistema monetari, que és la convenció abstracta que els agents de mercat accepten i utilitzen per a agilitzar els intercanvis.

• si volem donar una interpretació científica del mercat amb conseqüències de pràctica eficaç;
• i si volem legislar unes normes racionals d'actuació mercantil que puguin afavorir i desenvolupar el mercat en cadascun dels seus elements i sectors reals.

• 1. Cicle de la producció².
• 1.1. Subcicle de la «producció i comerç a l'engròs».
• 1.2. Subcicle de la «producció de béns inversius».
• 1.3. Subcicle dels «comerços i indústries al detall».
• 2. Cicle del consum.

¹Bancs de Negocis i Caixes d'Estalvis.
²S'ha de tenir present que la producció de qualsevol empresa moderna és de valors exclusivament precio-mercantils.
³La seva lectura permet aprofundir en les possibilitats de l'omni-comptabilitat mercantil. No és, però, imprescindible en una primera aproximació al tema central del llibre, degut al seu caràcter eminentment tècnic.