Capítol 1. Delimitació de l'objecte de l'estudi.

1. Objectius d'aquest capítol.
2. Context històric.
3. Context geo-polític.
4. Conclusions.

La reflexió crítica a l'entorn dels sistemes monetaris és el nucli principal d'aquest assaig. Però abans d'entrar en matèria, es dedicarà aquest capítol a situar els sistemes monetaris dintre del context global en què seran considerats inclosos, i a delimitar-los amb precisió.

Aquesta tasca servirà, alhora, per a donar les definicions dels termes tècnics més bàsics que seran utilitzats al llarg de tot l'assaig. El més especialitzats s'aniran definint a mesura que sigui necessari.

2. Context històric.

Els sistemes monetaris sorgeixen en determinades condicions històriques que cal tenir presents. Per aquest motiu, se'ls considerarà com a fruit d'una llarga evolució, més concretament: d'una evolució utilitària de l'espècie humana.

Tots els ésser vius, i entre ells l'home, necessiten disposar d'una sèrie de béns per a poder prosseguir i realitzar millor la seva existència. Anomenarem aquests béns, béns utilitaris, per a indicar que són útils per a satisfacer les necessitats materials dels éssers. Tot bé utilitari té, per definició, un valor d'ús que és subjectiu, és a dir, relatiu al subjecte que n'és l'utilitzador.

Per utilitarisme entendrem qualsevol sistema de producció i distribució de béns utilitaris en el si de cada comunitat considerada.

En l'espècie humana s'han anat succeint històricament diferents tipus d'utilitarisme, que descriurem breument:

• 1. Utilitarisme ante-canviari: és el sistema utilitari més primitiu, i es caracteritza pel fet que la producció de béns utilitaris del grup humà considerat és enterament distribuïda en el si d'aquest mateix grup, sense que hi hagi intercanvi, sinó únicament repartició. El subjecte productor -que no acostuma a ser un sol individu sinó tota una comunitat- és el mateix subjecte utilitzador del producte.
• 2. Utilitarisme canviari: a partir d'un cert moment de desenvolupament històric, la comunitat humana intercanvia, en el seu si o amb d'altres comunitats, els béns utilitaris produïts. Així, aquests adquireixen un nou valor: el valor de canvi, que és bi-subjectiu, perquè depèn de la valoració subjectiva dels dos agents de l'intercanvi. Com a sinònim d'«utilitarisme canviari» s'utilitzarà el terme mercat, i com a sinònim de «bé utilitari canviari» s'emprarà, correntment, el de mercaderia.
• 2.1. Utilitarisme canviari ante-monetari o mercat no monetari: primerament, els intercanvis de mercaderies són realitzats de forma intuïtiva, d'acord amb les conveniències dels agents de l'intercanvi, però sense referència a cap patró objectiu del valor de canvi, és a dir, sense referència a cap classe d'unitats monetàries.
• 2.2. Utilitarisme canviari monetari o mercat monetari: a partir d'un cert moment històric -que podem situar, probablement, als inicis del que s'anomena «transformació neolítica»- l'intercanvi de mercaderies es realitza amb la mediació d'unes convencions reguladores, patrons del valor de canvi de les mercaderies, que anomenem unitats monetàries. La referència a un patró de valor converteix l'intercanvi en un acte, finalment, objectiu.

Primera: Es considerarà que els sistemes monetaris sorgeixen en el context d'un intercanvi de mercaderies suficientment avançat -probablement de tipus neolític-.

Segona: Es definirà els sistemes monetaris com a instrumentacions que tenen per finalitat d'objectivar el valor de canvi de les mercaderies intercanviades. Per tant, es considerarà que les unitats monetàries, com a patrons objectius per a mesura dels valors, són l'element bàsic que caracteritza qualsevol sistema monetari.

3. Context geo-polític.

Fixat l'àmbit utilitari-històric en què se situa l'objecte d'aquest estudi, cal ara considerar els seus condicionaments en el present. Parlarem, així, de context geo-polític, marc on es desenvolupa qualsevol sistema monetari.

Avui dia, s'utilitzen correntment els termes d'«Estat» i «nació» per a designar les societats en tant que organitzades geo-estratègicament. No obstant, si s'analitzen les arrels etimològiques d'aquests dos mots, resulta evident, no només que el seu ús és equívoc, sinó fins i tot que és totalment inadequat.

Estat és només una petita part de la col·lectivitat total: aquella en la qual la Constitució, consuetudinària o escrita, ha delegat el comandament polític.

Nació vol dir simplement, segons l'etimologia llatina, «grup de naixament, grup on nèixen els éssers». La nació és un fet natural, comú als homes i als animals, que no té res a veure amb l'organització política, la qual és, no sols específicament humana, sinó també d'aparició molt tardana, i d'un ordre vital completament diferent.

Per a subtituir aquests termes, s'utilitzarà aquí l'expressió, molt més precisa, de societat geo-política, definida com «una persona col·lectiva, fixada per la història en un territori donat, que evoluciona en funció de les canviants circumstàncies estratègiques i tècniques, i que està dotada d'uns òrgans de comandament polític -l'Estat, en les societats històricament més evolucionades- i de comandament justicial -la Justícia-».

Tot mercat està inscrit al si d'una societat geo-política determinada, o bé es desenvolupa entre diferents societats geo-polítiques.

En qualsevol societat geo-política podem, analíticament, aïllar la dimensió utilitària i parlar així de societat utilitària. En aquesta societat utilitària podem distingir dos subconjunts:

1. La societat utilitària productora: és una part -proporcionalment més o menys important, segons el grau de desenvolupament utilitari i cultural de cada societat- que s'ha especialitzat, multimil·lenàriament, en l'activitat de producció de béns utilitaris.
2. La societat utilitària consumidora: engloba tots els membres de la societat, ja que sense consum de béns utilitaris ningú no pot sobreviure.

És aquest mercat monetari, entès com a societat especialitzada en la producció i el consum de béns utilitaris per l'intermedi d'un sistema monetari, el que constituirà el context social i polític dels sistemes monetaris.

El mercat interior, que té lloc dins una única societat geo-política, és prolongat, en el concert mundial de les societats geo-polítiques, per l'anomenat comerç exterior. Aquest pot ésser bilateral o multilateral, segons modus vivendi més o menys precari o tractats més permanents.

Sobre el mercat interior recauen els condicionaments de totes les legítimes autoritats que tenen jurisdicció sobre ell, segons usos i costums, Constitució i lleis vigents: l'Estat, la Justícia, les comunitats ètniques-territorials autònomes..., els gremis, sindicats..., finalment les empreses.

En el cas del mercat exterior, és evident que aquests condicionaments provenen de la jurisdicció compartida de les dues o més parts contractants.

4. Conclusions.

Al llarg d'aquest assaig, doncs, s'examinarà el paper que els sistemes monetaris han jugat, històricament en el si dels utilitarismes canviaris que s'han anat succeint, i actualment en el si del mercat interior i del comerç exterior de cada societat geo-política.

¹Cal deixar ben clar que entenem per mercat monetari aquell mercat en el qual hi ha, com a mínim, definida una unitat monetària. Aquesta expressió, doncs, no té res a veure amb el que avui sol significar, i la usarem com a terme tècnic en l'únic i precís sentit que acabem d'esmentar.