3.2.6. La Justícia.
Més val un país ple de jutges que un país ple de
policies. Més val un país ple de jurisprudència que
un país ple de lleis. Però cal que l'exercici de la Justícia
esdevingui un acte quasi científic: amb proves objectives, amb referència
a la llei i a la jurisprudència. Un acte que no pot ser abandonat
a mans de persones no preparades ni a populismes, pretesament democratitzadors
de la Justícia.
Es tracta, doncs, d'oferir la màxima objectivitat gràcies
a la informació telemàtica fornida per la factura-xec: d'oferir
la màxima independència política i econòmica
a la Justícia respecte de l'Estat o de qualsevol poder fàctic.
Ningú no pot ser jutge i part; és doncs absurd que l'Estat
tingui en bona part la Justícia sota el seu control. En la història
les societats que més progressos llibertaris han fet, els han aconseguit
a través de la jurisprudència creada en els seus Tribunals
més que a través del creixement de l'activitat estatal.
La llei, feta genèricament i a distància dels fets concrets,
només pot encertar si és simple i mínima, mai si esdevé
casuística i prolixa. Els casos particulars, que concreten la llei,
només els pot resoldre el jutge que toca la realitat pràctica
de cada dia. Ell és el creador de la jurisprudència amb les
seves sentències que son les úniques capaces d'omplir el
buit deixat per les lleis generals.
Tota llibertat fenomènica, legalment atribuïda a totes les
persones que componen una societat geopolítica, crea instantàniament
conflictes contingents entre interpretacions possibles a la legalitat vigent.
El primer deure del jurisconsult és precisament estudiar a fons
totes les hipòtesis contràries i fonamentar la pròpia
hipòtesi sobre la legalitat vigent. Això, però, només
és possible dins el marc d'una Justícia positiva, independent,
serena, imparcial, gratuïta i, doncs, igual per a tothom. Amb aquestes
condicions bàsiques es podrà prendre el costum de no renunciar
mai a la pròpia hipòtesi, sinó de portar-la davant
el Tribunal adient per tal de defensar-la. Aquesta defensa de la pròpia
hipòtesi, essent coherent dins una intel·ligència
lògica, pot ser més favorable a la part polèmicament
més llibertària.
La Justícia positiva cal que es constitueixi, doncs, en un òrgan
independent de l'Estat a través, per exemple, de la pràctica
de pressupostos quinquennals determinats per la pròpia Justícia,
constitucionalment independents de qualsevol iniciativa o veto de l'Estat.
Són membres de l'òrgan judicial:
-
Els servidors directes de cada tribunal constiuït:
-
Jutges d'instrucció: 1 cas per cada jutge.
-
Jutges de tribunal: components i president.
-
Oficials.
-
Auxiliars.
-
Els servidors directes de cada jutge d'instrucció:
-
Magistrats de policia Judicial.
-
Els servidors directes de cada tribunal i jutge sentenciador:
-
Magistrats del sistema penitenciari.
-
Jurismantenidors (Obudsman) segons dret consuetudinari i positiu
-
Jurisorants.
-
Jurisacusatius (fiscals).
-
Jurisdefensors (advocats).
-
Jurisescripturants (procuradors).
-
Jurisfeacents (notaris).
-
Jurisconsults.
-
Jurisprudents.
Els Tribunals generals i especialitzats són:
-
De pau i conciliació cívica: municipals, comarcals, ètnics
i inter-ètnics.
-
De dret civil: municipals, comarcals, ètnics (suprem a l'interior),
inferència (suprem a l'interior) i suprem per a tota la federació.
-
De dret econòmic i gremial (de nova creació): municipals,
comarcals, ètnics (suprem a l'interior), inter-ètnics (suprem
a l'interior) i suprem per a tota la federació.
-
De dret penal: municipal, comarcal, ètnic (suprem a l'interior)
inter-ètnic (suprem a l'interior) i suprem per a tota la federació.
-
De garanties: ètnics. inter-ètnics i federal.
-
Constitucionals.
-
Legislatives al servei obligat i previ de l'actuació de tot organisme
constitucionalment legislador.
-
Judici polític sobre tots els responsables d'òrgans estatals
i cívics, fins a batlles d'ajuntaments.
-
Tribunal Suprem per a conflictes entre tribunals
-
De cassació.
-
De darrera instància.
Una pràctica Judicial seriosa demana que cada jutge fonamenti les
seves sentències segons:
-
Forma documentària tècnica legal;
-
Fons: d'acord amb la seva personal consciència ètica.
Tota sentència, favorable o desfavorable resta sempre subjecte a
revisió tan bon punt siguin presentats nous documents. El Jutge
d'Instrucció, amb aquests nous documents, haurà de substanciar
l'expedient en un termini màxim de temps.
La Justícia no donarà mai valor documental a denúncies
o autoacusacions signades davant qualsevol policia per qualsevol detingut,
suspecte o interrogat. Cap denúncia ni autoacusació obtinguda
d'ells no atorgarà, tampoc, cap mèrit als policies que l'hagin
obtinguda. Tot detingut, suspecte o interrogat per qualsevol policia serà
presentat al Tribunal d'acusacions, com a màxim en el termini de
24 hores. No s'admet cap excepció a aquest principi constitucional.
El Tribunal es reunirà cada dia amb els suplents que calguin per
a atendre els casos del dia. Aquestes mesures són, evidentment ,
per a evitar la tortura.
En règim normal no podrà ésser promulgada ni derogada
cap llei sense el preceptiu dictamen previ dels respectius tribunals de
garanties legislatives ètnics, inter-ètnics i federals. En
règim de dictadura constitucional, aquesta col·laboració
prèvia no és preceptiva, però caldrà obligatòriament
publicar els corresponents dictàmens tan bon punt siguin presentats.
La Justícia tindrà reglamentació pròpia
interna, com qualsevol altre institució liberal. Es constituirà
la confederació de tots els col·legis professionals de la
Justícia. La gratuïtat afectarà tots els serveis de
la Justícia. En règim transitori es podrà mantenir
la remuneració privada dels advocats, procuradors i notaris.
D'entre els companys dels Col·legis professionals de la Justícia,
sortiran els candidats a les Escoles de Jutges. Després de tres
anys d'estudis, seran sotmesos a una passantia de dos anys. Si són
acceptats, quedaran nomenats jutges suplents de llur demarcació
d'origen. Dintre d'un termini fixat, ascendiran a Jutges de seu plena de
per vida, excepte en cas de jubilació, dimissió, repulsa
segons condicions o per designació acceptada a nova seu i funció
també segons condicions. Els jutges s'especialitzaran segons vocació.
Malgrat que la història registra, entre els legistes, tants casos
d'afany de lucre, poder i corrupció com en qualsevol altre estament
de la societat, els servidors de la Justícia, per raó de
llur formació humanística i exercici d'exposició contradictòria
de cada cas, són els més indicats, en llur conjunt, per a
ésser garants de la Constitució democràtica i llibertària.
Disposaran, a més a més, com elements per evitar la corrupció:
de la independència política i financera de l'Estat, de la
separació radical amb els interessos utilitaris; de proves objectives
basades en la factura-xec; del control de la xarxa telemàtica i
les bases de dades.
Per a garantir un bon exercici judicial, tot acte públic -també
el judicial- es gravarà en vídeo i s'arxivarà aquesta
informació a disposició de tot el poble i dels tribunals.
Les sentencies seran acatades però podran ser discutides sense censura
pel públic.
La Justícia té, en aquest context, l'alta missió
de nacionalitzar la lliure federació d'ètnies i inter-ètnies
amb la seva pràctica equànime i igualitària. També
té la vital funció de fer acatar la Constitució, especialment,
al mateix Cap d'Estat. Quan aquest, constituït en dictadura constitucional,
s'oblidi del termini fixat a la mateixa, la Justícia, usant enèrgicament
la seva independència de l'Estat, cal que vetlli per la correcta
successió en el comandament polític de l'Estat. Si el Cap
d'Estat o qualsevol ministre intenten prescindir d'alguna prescripció
constitucional, la Justícia ha de cridar a la legal desobediència
civil dels funcionaris i del poble, per tal de no donar suport a qualsevol
intent de COP d'Estat:
«No ens és lícit d'acceptar això,
i nosaltres, menys que vos en política
però més que vos en justícia
deslliguem el poble i tots els servidors de l'Estat
de llur fidelitat i lleialtat
al Cap d'Estat o al ministre traïdors».
Els fiscals i defensors del poble estaran adscrits a la Justícia
i, per tant, disfrutaran de la mateixa independència enfront de
l'Estat (i de qualsevol poder fàctic). Seran, ells mateixos, tan
independents com els jutges i magistrats de tot tipus i no podran ésser
manipulats per qualsevol autoritat pretesament superior a ells i jeràrquica.
Cal desmitificar i desacralitzar la Justícia en tant que és
exclusivament fenomènica-positiva i legal-tècnica: l'ètica
transcendent, singularíssima de tota persona i, en aquest cas, de
cada servidor independent de la Justícia, només pot rubricar
o refutar el propi treball legal tècnic com a colofó final
de la sentència: dictamen segons forma i dictamen segon fons (ètica
personal del jutge a favor o en contradicció amb la forma legal).
La instrucció i judici de crims i delictes es realitzarà
en diferents etapes, sota la responsabilitat de diferents jutges en cada
moment:
-
La instrucció, portada a cap pel jutge assignat a cada cas, cerca
tota la documentació sobre el mateix amb l'ajuda de les bases de
dades telemàtiques (únic accés al jutge d'instrucció)
i per la policia judiciària assignada al mateix.
-
El judici realitzat exclusivament sobre tota la documentació per
un únic jutge dient sí o no hi han proves suficients.
-
El judici de circumstancies agreujants o atenuants, realitzat, si cal per:
-
Un tribunal de tres jutges.
-
Un jurat.
-
El judici per la sentencia final. motivada segons llei (forma) i segons
consciència personal (fons) per un únic jutge.
En la fase d'instrucció solament actuarà la policia judiciària,
sota les ordres d'un magistrat. La policia de Seguretat de l'Estat i les
policies locals de pau cívica hauran de prestar ajuda a la policia
judicaria solament quan els sigui demanada pel jutge.
Versió 1987.
