Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.13.2. Protecció al consumidor i control de qualitat. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.14. Mesures de municipalització del sòl. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.13.3. Exclusiva publicitat pels Gremis.

L'actual publicitat per empresa és el resultat d'una competència ferotge i deslleial, i es regeix per motius ben clars de recerca d'oligopoli en el sector «assetjat» per l'empresa que més diner té a gastar, ara i aquí, en publicitat, els enormes costos de la qual farà pagar més tard a la clientela, així enganyada. Per les raons indicades, és evident que es tracta d'una publicitat, si bé molt hàbil i enginyosa, brutalment mentidera, que ofereix a la seva clientela d'ingenus admiratius la falàcia d'unes facilitats de pagament que inciten al consumisme: aquest últim, no sols és esclavitzador d'individus i famílies, sinó també i sobretot, arruïnador de tot un país.

Als subgremis, com elements de base, als gremis i a llurs respectives confederacions tècniques, territorials i generals, els correspondrà en exclusiva la realització de la publicitat tècnica a l'enter servei liberal i per a la informació i educació econòmica en el mercat lliure del públic diferencialment compost per:

  • les empreses clients en els subcicles del cicle de la producció:
    • la producció corrent i el comerç a l'engròs.
    • la producció inversiva.
    • el comerç exterior.
    • els comerços i indústries al detall.
  • els clients consumidors del cicle del consum:
    • individual-familials.
    • institucionals-liberals i associatius no lucratius.

En aquesta publicitat gremial hi haura imperativament:

  1. La llista, en seccions separades, de totes les empreses membres del Gremi o Sub-gremi, amb les característiques essencials de cada una.
  2. La llista de totes les produccions precio-mercantils d'aquestes empreses, ben especificades totes les indicacions tècniques, comercials i estadístiques útils a la clientela -segons aranzel o nomenclatura general interna i, a ser possible, interestatal.
  3. Una ressenya comparativa entre empreses per a cada mercaderia-qualitat-preu, precisant i resumint els avantatges i inconvenients en la compra, l'ús, la garantia i el servei post-venda.
  4. I totes les indicacions convenients a la disciplina sub-gremial i gremial de cada empresa.

La finalitat d'aquesta llei sobre publicitat exclusivament gremial o sub-gremial és doncs:

  1. Evitar la competència deslleial per omissió, mantenint el client en la ignorància de tots els avantatges i inconvenients tècnics de cada producte venut per cada empresa;
  2. Mantenir, així, un lleial mercat llibertari;
  3. Evitar el consumisme a base de tècniques publicitàries enganyoses.

Així, la publicitat pot reprendre la finalitat d'elevar constantment la informació i la cultura de tot el poble, referent al coneixement de la qualitat de cada mercaderia produïda, en general dintre cada Gremi i en particular en cada empresa, incloses les artesanals.

Les indicacions publicitàries de marca empresarial hauran sempre, per llei, d'ésser a l'abast del més ignorant dels consumidors del producte.

Versió 1987.

2.13.2. Protecció al consumidor i control de qualitat. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.14. Mesures de municipalització del sòl. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte