2.8.5. Preus mínims de cost i de venda.

Es proposa que els Gremis calculin els preus mínims de cost i de venda com a sistema per a garantir uns mínims beneficis de les empreses i evitar la formació de monopolis i oligopolis.

El preu de venda mínim legal de cada producte de l'aranzel, és fàcilment calculable per cada Gremi combinant el preu mínim de cost i el marge mínim de benefici empresarial.

La legislació sobre preus de venda mínims, cerca dues finalitats. La primera és l'obligació que tota empresa té de fer beneficis, si és eficaç i competent: la funció de les empreses és crear riquesa mercantil. La segona és evitar les vendes per sota del preu de venda mínim com a defensa contra qualsevol intent de formació de monopoli o d'oligopoli: efectivament, aquests es formen perquè aixafen deslleialment la competència a base de «rebaixes» per sota el preu de cost durant tot el temps que calgui, per a després, quan ja els competidors han estat eliminats, augmentar els preus sense mesura raonable, fent pagar cares als clients les pèrdues sofertes abans.

Per a realitzar aquesta missió, cada gremi, subgremi i intergremi decretarà, segons respectives competències estatuàries i estudis fets, els preus de venda mínims, tecnològicament possibles i mercantilment necessaris per a cada qualitat i quantitat de cada tipus de mercaderia ben definit en l'aranzel. Cap empresa del ram no podrà vendre la seva producció per sota dels preus gremials de venda mínim, controlables senzillalment per factura-xec, sense cap odiosa, cara i ineficaç xarxa burocràtica d'inspectors.

En el primer moment, els Gremis poden disposar d'un ampli termini (per exemple, un any) per a posar-se d'acord en decidir els preus mínims de cada article. Posteriorment, els Gremis hauran d'anar ampliant contínuament el catàleg-aranzel de models i preus, tot adaptant-se a les noves produccions i podran reformar a l'alta o a la baixa els preus mínims de venda de cada producte (segons s'especifica en la part judicial-econòmica que segueix).

En el cas de que el Gremis es mostrin incapaços de complir els terminis legals, portaran el plet a la Justícia Econòmicaespecialitzada en preus, la qual decidirà ràpidament sobre els preus legals mínims, vigents durant tot el temps que duri la indecissió del Gremi corresponent.

En tot moment, qualsevol empresa del Gremi pot presentar a la Justícia Econòmica, demanda d'elevació o rebaixa de preus de cost i de venda mínims, tot basant-se en arguments de mercat, de mètode productiu, d'invents... Es poden presentar dos casos:

1. Si el Tribunal Econòmic li dóna la raó en cas d'elevació de preus, aquesta elevació haurà d'ésser facultativa des del moment de la sentència i obligatòria a partir d'un termini curt fixat (per exemple, 4 mesos?).
2. Si el Tribunal Econòmic competent accepta la rebaixa motivada segons escandall del nou preu de venda, la sentència haurà de comportar dues opcions per a l'empresa guanyadora, que haurà de decidir en un termini curt (per exemple, 3 mesos) entre:
1. o bé, reservar-se totalment la nova metodologia tècnica, el nou invent productiu o el nou producte que li permet rebaixar costos: en aquest primer cas, el nou preu de venda mínim no podrà ésser aplicat legalment per ella fins a un termini fixat (per exemple, 5 anys) per tal que totes les empreses competidores puguin adaptar-se a la nova situació de mercat lliure per llurs propis i sols mitjans;
2. o bé, fer partícep a tot el Gremi de la nova metodologia tècnica, el nou invent productiu o el nou producte contra un pagament contractual global o contra una regalia elemental per cada article produit: en aquest segon cas, el nou preu legal de venda mínim serà d'aplicació obligatòria per cada una i totes les empreses del ram a un termini més curt (per exemple, un any).

Sense mecanismes judicials del tipus descrit, a estudiar més concretament pels experts juristes, l'establiment de preus mínims legals massa alts podria portar fàcilment a un absurd proteccionisme i a un immobilisme que ha ofegat, històricament, les lliures innovacions de les empreses més àgils (que acostumen a ser les petites i les mitjanes empreses, gràcies a llur estructura interna molt menys pesada que la de les massa grans).

Versió 20 de febrer del 1989.