2.4.5. Sindicats d'inscripció lliure, d'estatut liberal.

Proposar la llibertat sindical i detallar les competències dels sindicats dins el marc de l'estatut liberal.

Cada col·laborador de qualsevol empresa utilitària (executius del «staff» de l'empresa, treballadors de tota categoria, capitalistes inversors, inventors amb qualsevol contracte amb l'empresa) tindrà plena llibertat personal en la formació i selecció dels sindicats professionals que més li convinguin.

Així com els gremis s'encarreguen de vetllar per la protecció de les empreses, vigilant el respecte, en la pràctica, de les lleis mínimes del mercat llibertari, els sindicats protegeixen els professionals utilitaris lliurement inscrits en ells.

Aquesta protecció té, incialment, dues vessants:

La primera, és la defensa i protecció dels professionals utilitaris en tots els conflictes que normalment es presenten dintre i fora de la professió. Els sindicats podran portar aquests conflictes davant la Justícia especialitzada corresponent i, encarregar-se de la defensa o acusació privada, davant el jutge d'instrucció de cada causa concreta i davant del Tribunal en la fase resolutòria d'aquesta causa.

La segona, és la promoció de la condició utilitària, a través de l'elevació ètica, educativa, instructiva i professional de llurs adherents de cara a una futura i progressiva autogestió empresarial, promocionada per la llei.

El que no és propi dels sindicats és duplicar les activitats d'altres organitzacions, com per exemple, les dels gremis o les dels partits polítics. Aquests s'ocupen de tot el cos social, mentre que cada sindicat ha de limitar-se a ser el punt d'encontre dels professionals utilitaris que coincideixin en una certa doctrina de defensa i protecció social dels mateixos.

Els sindicats lliures tenen per missió de crear, doncs, les condicions psicològiques, intel·lectuals i pràctiques d'una societat sense classes, a partir de llur acció entre els professionals adherits, amb el benentès, emperò, que mentre continuïn existint les classes socials, han d'ésser sindicats de classe, si més no amb una àmplia visió de superació empírica de tots els conflictes que es puguin plantejar, portant-los intel·ligentment davant la Justícia Econòmica corresponent i encarregant-se eficaçment de la defensa o acusació privada.

Qualsevol sindicat està subjecte a l'estatut d'institucions liberals quant a finançament, sistema electoral i organitzatiu. Així, doncs, cap sindicat podrà cobrar quota. Qualsevol deixa que se li faci haurà de ser per motius justificats i, en cas de ser admesa per la Justícia Sindical corresponent, serà administrada per la Caixa de Segrest i Consignacions, per a usdefruit exclusiu dels membres del Sindicat en àrees d'elevació de llurs nivells de cultura general, en particular en la formació per a una autogestió progressiva de les empreses per llur total personal respectiu.

Versió 10 de gener del 1989.