Portada.

2.4.2. Seguretat social gratuïta per a tothom. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.4.4. Gremis obligatoris i oberts, d'estatut liberal. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.4.3. Justícia Econòmica especialitzada.

Proposar la creació de Tribunals Econòmics especialitzats detallant les respectives competències.

Principi de responsabilitat.

El principi de dret que ha d'informar les lleis mínimes de protecció a les persones productives privades, és el de la plena responsabilització personal (individual o/i col·lectiva) de cada acte lliure mercantil. Aquesta és l'altra cara de tota llibertat personal que no es vulgui llibertinatge irresponsable, per anònim i subterrani. El sistema monetari basat en la factura-xec permet, instrumentalment, aquesta responsabilització personal.

Tribunals Econòmics Especialitzats.

En funció de les lleis mínimes i del principi de responsabilització personal de cada una de les parts de qualsevol acte de compra-venda es crearan Tribunals Econòmics Especialitzats en cada aspecte de la vida mercantil i social, i en cada nivell territorial (barris, municipis, comarques, ètnies, inter-ètnies... federals).

Els jutges d'instrucció d'aquests Tribunals estaran plenament documentats en cada cas concret, gràcies a l'accés -que només ells poden obtenir constitucionalment- no sols de tot l'arxiu telemàtic, exclusivament confiat a la Justícia, sinó a la mateixa xarxa telemàtica en ple funcionament. Tota aquesta documentació ante-justicial es veurà complementada amb l'actuació documentada del mateix jutge sobre el cas que instrueix (documentació pro-justicial).

Així tots els litigis de disciplina de mercat podran ser instruïts sense demora pels tribunals corresponents de Justícia Econòmica Especialitzada. Aquests tribunals, a més del jutge especialitzat, constaran d'assessors tècnics -amb estatut liberal- extrets de les mateixes professions per consens de llurs col·legues. (Recordi's l'extraordinària eficàcia dels tribunals històrics d'aquest tipus com el de les Aigües de València, el dels Prudhommes de França o el dels Tribunals Hanseàtics).

El criteri primordial de la Justícia Econòmica és el de la protecció de les llibertats legals i concretes de tots els agents de mercat (productors i consumidors) sobre la base de limitacions econòmiques i ecològiques mínimes, racionals i comprensibles a tothom, per tal que ningú pugui tranformar el mercat en una jungla de fet i una fornal de destrucció.

Especialitzacions de la Justícia Econòmica.

Les principals especialitzacions de la Justícia Econòmica poden ser:

  1. Justícia Econòmica de protecció general de tots els membres de la societat (individus, famílies, col·lectivitats utilitàries, col·lectivitats i institucions liberals...).
  2. Justícia Econòmica Especialitzada en el cicle de la producció.
Supressió de Magistratura i Dret del Treball.

Si l'especialització de la Justícia Econòmica significa crear noves seccions Judicials, hi ha un cas en què, com hem citat, cal suprimir-les.

Els assalariats utilitaris, persones lliures al servei d'una empresa lliure, no necessiten cap legislació humiliant, ni cap «Magistratura laboral» estatista, «burrocràtica» o arbitrista. No cal complicar les coses que són clares.

En l'aspecte laboral, esdevé radicalment innecessària i nociva qualsevol legislació «laborista», ja que acaba resultant esclavista, immobilitzadora de les classes socials, contrària a qualsevol òsmosi llibertària entre elles, paralitzadora de les iniciatives lliures i de les apropiacions privades legítimes de mercaderies produïdes o mercaderies productores. Cal anar decididament a la mobilitat i a la promoció mercantils més llibertàries del treball contractual-assalariat dels professionals utilitaris.

En conseqüència, per raó del caràcter general dels contractes i descontractes laborals lliures, queda suprimit qualsevol tipus de Magistratura laboralista o sigui, laboral-especialitzada classista.

La societat civil té un dret civil el qual abasta tots els contractes privats i, tot els contractes laborals, són, evidentment, privats.

Comissió d'Arbitratge Ràpid (CAR).

Tot litigi de contracte laboral, (dret civil corrent), serà sotmès, com qualsevol altre, a un previ arbitratge ràpid de cara a agilitar al màxim la seva resolució pràctica. La part no conforme amb aquesta resolució, apel·larà aleshores al Tribunal Civil corresponent.

En aquest cas, actuarà, en primera instància, una Comissió d'Arbitratge Ràpid, presidida per un jutge. Aquesta CAR estarà composta per tres subcomissions. Dues d'elles seran elegides a paritat dintre de cada gremi o subgremi per:

  1. el personal de totes les empreses, amb intraparitat de les diferents categories professionals
  2. per tots els empresaris.
La tercera serà una comissió de juristes, no necessàriament magistrats, elegida pel conjunt dels respectius col·legis professionals especialitzats de la Justícia.

Les decisions d'aquesta comissió conjunta tri-partita seran immediatament executives, excepte si una minoria de la mateixa o el magistrat-jutge exigeixen que el litigi sigui traspassat a la jurisdicció ordinària de Dret Civil.

També pot exigir aquest traspàs qualsevol de les dues parts litigants, però amb el benentès que, en aquest cas, el Tribunal ordinari de Dret Civil podrà aplicar la clàusula de recurs temerari.

Versió 10 de gener del 1989.
 

2.4.2. Seguretat social gratuïta per a tothom. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.4.4. Gremis obligatoris i oberts, d'estatut liberal. Disseny de civisme.

Portada.