1.5.4. Confederació.

Definir «confederació» i establir els principis que la regeixen.

El terme «confederar», segons normes lingüístiques generals, en ser més llarg que «federar», significa una reducció del seu sentit ple: és un pacte menys rígid i que es dóna dins un marc concret (federal a partir de la formació de les civilitzacions).

La multi-confederació entre diferents ètnies o col·lectivitats és, però, un fet històricament anterior a la uni-federació política. La multi-confederació és possiblement una troballa de la intel·ligència complexa de l'home per a fer front a la dispersió de la primitiva endo-ètnia provocada per la formació dels tòtems. La multi-confederació prengué forma fa uns 60.000 anys amb la convocatòria de tots els tòtems al banquet sagrat (església), per a una festa de pocs dies que no interrumpia el procés productiu de cada tòtem.

Molt més tard, en un novíssim clima de guerra totalitària -sembla ser que aquesta pot haver començat a l'Äsia Sudoccidental fa uns 12.000 anys- sorgeix el principi ritual-màgic de la unifederació de múltiples ètnies, en primer lloc com a fet de guerra, en segon lloc com a pacte lliure per a la creació de les primeres acròpolis o ciutadelles preimperials multitribals, com a centre de defensa i atac contra invasors.

Aquesta última unifederació lliure entre múltiples tribus per a fer front al clima bèl·lic que les envoltava explica la posterior creació de lliures ciutats-imperis (polis) multigentilícies.

La unifederació política és fruit de la intel·ligència i lucidesa separadora i reductora dels problemes socials-bèl·lics que coneixem com a màgia patriarcal molt més acceleradament evolutiva que les anteriors màgies endo-ètniques, sorgides fa uns 60.000 anys.

Dins aquest marc protector cara a l'exterior que és la unifederació («la unifederació fa la força») es desenvolupa la comunitat multiconfederal lliure de les ètnies i inter-ètnies. Confederar-se a l'interior de la federació és una possibilitat social múltiple i espontània de les ètnies; és establir lliures pactes interns entre elles per ajudar-se mútuament.

Els principis confederals de les ètnies protegides dins el marc federal són bàsicament:

1. Dret a la denúncia del pacte: la confederació interna és lliure, es pot fer i desfer per cada ètnia i inter-ètnia quan es desitgi, segons les clàusules del mateix pacte.
2. Plenitud de drets i responsabilitats: les competències les confereix cada ètnia o inter-ètnia a la confederació pactada i mai a l'inrevés.
3. Precisió de les competències: cada ètnia ha de negociar amb aquelles amb les que es vol confederar, les competències comunes que volen pactar en cada àmbit territorial.
4. Llibertat d'actuació: en allò que no s'ha pactat, cada ètnia és ben lliure d'actuar com cregui oportú.
5. Principi de subsidiarietat: Només allò que no pot ser resolt per les ètnies més primàries pot ser assumit per les confederacions més àmplies. Popularment l'aplicació d'aquest principi és coneix per anarquia: el no comandament d'una ètnia o d'una col·lectivitat de rang més bàsic per una ètnia o col·lectivitat de rang més ampli.