Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Capítol 21. Antecedents i confirmacions empíriques. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 23. Possibilitats en cas de confirmació de la hipòtesi. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Capítol 22. Formulació de la hipòtesi.

  1. Formulació general.
  2. Invenció de diner.
  3. Formulació detallada.
1. Formulació general.

Passem ara a una matematització rudimentària -i en absolut definitiva- de la hipòtesi de l'utilitarisme comunitari o bé comú mercantil.

Els dos sectors o subconjunts complementaris que integren el mercat són, com ja hem dit, producció i hisenda.

Si volem incloure'ls en una formulació matemàtica, caldrà ara que els definim de manera rigorosa i, sobretot, que els fem comparables, que els homogeneïtzem. Ambdues condicions poden acomplir-se mitjançant el recurs a les unitats monetàries. Si expressem tant la producció com la hisenda en forma de variables mesurades monetàriament, no hi haurà cap problema.

    Ens apareix així la següent redefinició:
    Producció és «la suma total dels preus de venda elementals de totes les mercaderies realment produïdes», simplificant, «suma total de valors precio-mercantils elementals». La representarem pel senyal «Pu».
    Hisenda és «la suma total de les retribucions monetàries elementals als agents de producció que intervenen en el mercat», simplificant, «suma total de valors salario-mercantils elementals». La representarem pel senyal «Hu».
Dins de la hisenda, ens caldrà fer una distinció. En l'actualitat, només es retribueixen, dins el mercat, les forces de producció privades (treball, capital, empresa i invent). Podem dir, doncs, que la hisenda actual és una hisenda privada. (Senyal: «Hpu»). Però, segons la nostra hipòtesi, existeixen també unes forces de producció comunitàries; llur hipotètica retribució constituïria una hisenda comunitària. (Senyal: «Hku»).

Ara ja hem definit i senyalitzat tots els elements de la hipòtesi. Podem passar a la seva matematització, molt general:

En primer lloc, definim un utilitarisme equilibrat com aquell en el qual producció i hisenda s'igualen. Això pot expressar-se així:

 Pu
---- = 1
 Hu

Fórmula de l'utilitarisme equilibrat.

En segon lloc, sabem que l'utilitarisme actual no és equilibrat, perquè hi ha unes forces de producció comunitàries no retribuïdes hisendísticament, i perquè, a la vegada, la hisenda que correspon a aquestes forces comunitàries és desviada, sense mesura i sense control, cap a sectors socials privilegiats (el senyal d'aquesta hisenda comunitària apropiada sense mesura ni control serà «?»).

El desequilibri de l'utilitarisme actual l'expressarem:

   Pu
--------- # 1
 Hpu + ?

Fórmula de l'utilitarisme desequilibrat actual.

En tercer lloc, és ben evident que, si el que volem és un utilitarisme equilibrat, només cal que mesurem amb exactitud l'aportació de les forces de producció comunitàries, i que creem la hisenda comunitària exactament corresponent.

 Pu
----- > 1
 Hpu

això és, les forces productores privades no expliquen per elles soles la producció total

Pu - Hpu = Hku

Cal doncs postular unes forces productores comunitàries que, mesurades monetàriament, són iguals a la diferència entre producció total i hisenda privada.

    Pu
---------- = 1
 Hpu + Hku

L'equilibri s'aconseguirà creant la hisenda comunitària complementària de la hisenda privada, que constitueixi la retribució adequada de les forces de producció comunitàries.

2. Invenció de diner.

Hem utilitzat ja diverses vegades l'expressió «crear una hisenda comunitària». Què volem dir amb això? Simplement, volem dir que hom pot inventar la massa monetària corresponent a la diferència entre Pu i Hpu, sense que això pertorbi el mercat, ans al contrari, l'equilibri.

Nosaltres proposem que aquesta invenció sigui feta per l'Estat, com a gerent de la total comunitat geopolítica, i que la massa monetària obtinguda sigui repartida de manera equitativa entre tots els membres d'aquesta comunitat.

Inventar diner no és cap cosa de l'altre món: Banc Central i Bancs privats ho fan contínuament sense que ningú no se n'estranyi, i a més a més sense cap control eficaç. La nostra proposta és doncs únicament de substituir l'actual invenció dispersa i incontrolada de diner, per una invenció centralitzada, mesurada i controlada,

  • que comptarà amb la garantia real dels excedents concrets de producció mercantil;
  • que comptarà amb la garantia subsidiària dels excedents -o saldos positius- de tots els comptes corrents a la vista de la comunitat, els quals hauran estat imperialitzats;
  • i que es distribuirà equitativament entre tots els membres de la comunitat geopolítica, ja que la massa monetària inventada es considera com la retribució merescuda d'unes forces de producció comunitàries.
El més gran avantatge d'aquest procediment d'invenció de diner, és que la massa monetària inventada, com que ha estat prèviament mesurada com a diferència entre producció total i hisenda privada, constitueix la hisenda comunitària exactament complementària de la hisenda privada: constitueix el poder de compra que mancava en el mercat, per insuficiència del poder de compra d'origen privat-mercantil. Per això, constitueix la millor garantia d'equilibri continuat i dinàmic del mercat.

3. Formulació detallada.

La fórmula que hem donat per a la invenció de la hisenda comunitària: Pu - Hpu = Hku, és massa general, i no serveix en la pràctica per a calcular el poder de compra a inventar.

Ens cal analitzar els diversos cicles i subcicles de què es composa el mercat, per a poder arribar a formulacions detallades per a cada un d'ells, que siguin realitzables en la pràctica.

Hem de recordar aquí l'anàlisi, efectuada en el capítol 8, del mercat en dos cicles: el cicle de la producció i el cicle del consum; i l'anàlisi del cicle de la producció en tres subcicles: el subcicle de la producció corrent, el subcicle le de la producció inversiva i el subcicle dels comerços i indústries al detall.

La constatació basica a efectuar, després de l'anàlisi anterior, és la següent: d'entre tots els cicles i subcicles del mercat, el subcicle de la producció corrent és el bàsic, el motor, el que alimenta tots els altres, ja sigui directament (en el cas del subcicle de la producció inversiva i del subcicle dels comerços i indústries al detall), ja sigui indirectament (a través del subcicle dels comerços i indústries al detall, en el cas del cicle del consum).

Tots els valors precio-mercantils produïts en el subcicle de la producció corrent van a parar, o directament al subcicle de la producció inversiva, o indirectament al cicle del consum. Per això diem que el subcicle de la producció inversiva i el cicle del consum són els exutoris naturals del mercat, els lloc per on surt tota la producció.

Un tercer exutori està constituït pel comerç exterior, que pot realitzar-se en qualsevol dels cicles o subcicles esmentats.

El subcicle de la producció corrent és capaç de desenvolupar-se amb plena autonomia i autosuficiència, sempre que els seus exutoris funcionin igualment bé, és a dir, absorbeixin la producció del primer.

Igualment, la producció per a exportació funciona per ella mateixa sempre que els importadors estrangers puguin absorbir-la.

La conseqüència immediata d'aquesta reflexió és la següent: no és necessari que injectem hisenda comunitària en el subcicle de la producció corrent, ni en la producció per a exportació; n'hi ha prou que sigui injectada en els tres exutoris esmentats, perquè en resulti dinamitzat tot el mercat en el seu conjunt.

A partir d'aquí, podem substituir la fórmula general per tres fórmules particulars, més detallades i adaptades a la realitat del mercat.

Invenció d'hisenda comunitària en el subcicle de la producció inversiva (Senyalètica pròpia d'aquest subcicle: «I»; crèdit a la inversió: «c»)

PIu - HpIu = HkIu = c

Aquesta hisenda comunitària inversiva (HkIu) l'anomenem «crèdit comunitari a la inversió»: es pot concedir a totes les empreses amb necessitats inversives que demostrin la seva eficàcia productiva, o a tots els qui vulguin crear una nova empresa i ofereixin garantia d'èxit.

Invenció d'hisenda comunitària en el cicle del consum
(Senyalètica pròpia d'aquest cicle: «C»; finances al consum: «f»)

PCu - HpCu = HkCu = f

Aquesta hisenda comunitària de consum (HkCu) l'anomenem «finances al consum», i es pot atorgar a fons perdut a tots els membres de la comunitat geopolítica, en funció de les seves necessitats diferencials com a consumidors.

En els dos casos anteriors, el càlcul de la hisenda privada (inversiva o de consum) és un càlcul complex que aquí no desenvoluparem. Diguem únicament que en el concepte d'hisenda privada s'han d'incloure tant el poder de compra disponible procedent de l'exercici considerat, com el poder de compra disponible acumulat d'exercicis anteriors.

Invenció d'hisenda comunitària en el comerç exterior
(Senyalètica pròpia: exportacions, «E»; importacions, «J»)

    Eu + (c + f)E
Si --------------- = 1, llavors
    Ju + (c + f)J

(c + f)E = [Ju + (c + f)J ] - Eu

(Recordem que, en el comerç exterior, les unitats monetàries emprades seran sempre les del país estranger, o les convingudes segons tractat, però mai les pròpies unitats monetàries).

La hisenda comunitària exterior, doncs, és constituïda tant per crèdits com per finances, però sempre dins del marc d'un equilibri unitari entre total d'importacions i total d'exportacions.

Capítol 21. Antecedents i confirmacions empíriques. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 23. Possibilitats en cas de confirmació de la hipòtesi. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte