Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Capítol 7. Fiscalitat. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 9. Mercometria i mercologia. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Capítol 8. Omnicomptabilitat.

  1. Característiques de l'omnicomptabilitat.
  2. Estructura de l'omnicomptabilitat.
  3. Anàlisi del mercat en els seus cicles i subcicles.
  4. Diferenciació de factures-xec.
Gràcies a l'aplicació de la tecnologia telemàtica a la factura-xec, la xarxa monetària es converteix en un instrument immillorable de captació automàtica i contínua de les magnituds abstractades dels fenòmens concrets elementals del mercat.

La centralització i tractament analític-estadístic de les dades obtingudes a través d'aquesta xarxa constitueix l'omnicomptabilitat mercantil de què tractarem en aquest capítol.

1. Característiques de l'omnicomptabilitat.

Entenem per omnicomptabilitat mercantil, simplement, «la mesura, anàlisi i estadística exactes, contínues i dinàmiques del mercat monetari, que poden obtenir-se per la integració centralitzada i automàtica de tota la informació proporcionada per cada una i totes les factures-xec pro-telemàtiques -captors dels fenòmens elementals del mercat, és a dir, dels canvis monetaris elementals- emeses en un període de temps donat». L'exercici o període comptable considerat podrà anar-se reduint en funció de les possibilitats tecnològiques de la xarxa monetària pro-telemàtica.

L'omnicomptabilitat ha d'ésser el màxim de completa possible. Convenen totes les comptabilitat hagudes i per haver: si, en un principi, això no és tecnològicament possible, caldrà establir criteris de prioritat i, de mica en mica, anar cobrint tots els camps i aspectes del mercat.

Com és evident, l'omnicomptabilitat serà referida, única i exclusivament, a les dades mercantils referents a mercaderies i a unitats monetàries i valors mercantils; però en cap cas no es referirà a persones, a agents mercantils concrets: la informació mercantil personalitzada serà protegida i custodiada per la Justícia.

La centralització omnicomptable de factures-xec ha de ser, evidentment, feta a nivell de tota la comunitat geopolítica, per tal d'obtenir-ne les magnituds macromercantils. Les successives etapes en l'elaboració d'aquesta omnicomptabilitat a nivell geopolític serien:

  1. Cada establiment comptable (Bancs i Caixes d'Estalvis), després d'haver transmès a la Justícia tota la informació continguda en les factures-xec signades pels seus clients, realitzarà les estadístiques i analítiques parcials sobre les dades despersonalitzades incloses en aquestes factures-xec.
  2. Els establiments comptables enviaran aquestes dades parcials a centres superiors d'àmbit local -municipis, comarques, ètnies...-, on es realitzarà la integració al nivell local corresponent.
  3. Finalment, pot realitzar-se la centralització a nivell de comunitat geopolítica.
2. Estructura de l'omnicomptabilitat.

La tasca d'organitzar l'estructura d'aquesta omnicomptabilitat, cal deixar-la als tècnics i als experts.

No obstant, donarem aquí unes bases generals, en funció de l'anàlisi del mercat en cicles i subcicles molt ben diferenciats.

Dintre d'aquests cicles i subcicles, poden establir-se els sectors i subsectors -segons productes, àmbits geogràfics...- que es vulgui i que interessi, en funció de les necessitats que es vagin manifestant.

3. Anàlisi del mercat en els seus cicles i subcicles.

El mercat consisteix en l'intercanvi de mercaderies, ja es tracti de mercaderies produïdes o de mercaderies productores.

Si analitzem el mercat des del punt de vista de les mercaderies productores -o agents de producció-, que són les que compren les empreses per tal que col·laborin en els processos de producció, a canvi d'un salari, només ens cal distingir entre els diferents tipus de mercaderies productores existents13:

  1. El treball, adquirit per l'empresa contra un salari pròpiament dit;
  2. El capital, adquirit per l'empresa contra uns interessos;
  3. L'esperit i equip d'empresa, adquirits per l'empresa contra uns beneficis;
  4. L'invent, adquirit per l'empresa contra unes regalies.
Aquesta distinció no dóna lloc a cap tipus d'anàlisi especialment interessant dintre del mercat.


 La situació canvia si considerem el mercat des del punt de vista dels intercanvis de mercaderies produïdes.

Entre les mercaderies produïdes, cal distingir dos tipus:

  1. En primer lloc, hi ha les mercaderies socialment no finites: són aquelles que encara no han acabat la seva vida mercantil, que encara han de romandre en el mercat, per algun dels motius següents:
    • perquè han estat comprades per una empresa que, un cop transformades, les tornarà a vendre encara a una altra empresa; es tracta llavors de mercaderies tecnològicament i socialment no finites o mercaderies de producció corrent;
    • perquè han estat comprades per una empresa que les utilitzarà instrumentalment en nous processos de producció: es tracta de mercaderies tecnològicament finites, però socialment no finites ni finibles, per raó de qualitat, o mercaderies inversives;
    • perquè han estat comprades per una empresa del tipus comerç o indústria al detall, que després les vendrà al consumidor: es tracta de mercaderies tecnològicament finites, i socialment no finites però finibles o mercaderies destinades al consum.
  2. En segon lloc, hi ha les mercaderies socialment finites, que són les que surten del mercat, el deixen per a no retornar-hi. En la pràctica, són aquelles mercaderies que els consumidors ja han comprat als comerços i indústries al detall. En el moment de ser adquirides per un consumidor, aquestes mercaderies han acabat la seva vida mercantil.
Basant-nos en aquestes distincions en el si de les mercaderies produïdes, podem fer una anàlisi paral·lela del mercat en dos cicles principals, el primer dels quals comprèn alhora tres subcicles:
  1. El cicle de la producció comprèn tots els intercanvis de mercaderies socialment no finites, -documentats per les respectives factures-xec-. Es descomposa en:
    • Subcicle de la producció corrent i comerços a l'engròs: comprèn tots els intercanvis de mercaderies de producció corrent;
    • Subcicle de la producció inversiva: comprèn tots els intercanvis de mercaderies inversives;
    • Subcicle dels comerços i indústries al detall: comprèn tots els intercanvis de mercaderies destinades al consum.
  2. El cicle del consum comprèn tots els intercanvis de mercaderies socialment finites -també documentats per les respectives factures-xec-, és a dir, els intercanvis efectuats entre comerços i indústries al detall i consumidors.
4. Diferenciació de factures-xec.

L'omnicomptabilitat que proposem ha de guiar-se per l'anàlisi bàsica que acabem de donar.

Ara bé, per tal de facilitar al màxim la tasca de l'omnicomptabilitat, és convenient que les factures-xec estiguin ja màximament i òptimament diferenciades en tipus i subtipus, corresponents als cicles i subcicles mercantils a què pertanyin. Aquesta diferenciació és molt fàcil de dur a la pràctica, a través de codis numèrics, de colors...

S'establirien així els següents tipus de factures-xec:

  1. Factures-xec de compra-venda de mercaderies produïdes:
    1. Factures-xec de compra-venda de mercaderies socialment no finites (cicle de la producció):
      • Factures-xec de compra-venda de mercaderies de producció corrent (subcicle de la producció corrent i comerços a l'engròs);
      • Factures-xec de compra-venda de mercaderies inversives (subcicle de la producció inversiva);
      • Factures-xec de compra-venda de mercaderies destinades al consum (subcicle dels comerços i indústries al detall).
    2. Factures-xec de compra-venda de mercaderies socialment finites (cicle del consum).
  2. Factures-xec de venda-compra de mercaderies productores: aquestes factures-xec no s'establiran mercaderia per mercaderia, sinó empresa per empresa: cada empresa la redactarà en forma de nòmina única, en la qual es consignarà la totalitat de les remuneracions que l'empresa ha de fer efectives, a les diferents forces de producció que col·laboren amb ella, en cada període de temps escollit (mes, trimestre...).

Nota:

13 No volem ara entrar en polèmica, i donem per fet que aquests són els quatre factors actius de producció realment actuants en l'empresa i remunerats per ella; més endavant, en el capítol 15, veurem el perquè d'aquesta consideració.

Capítol 7. Fiscalitat. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 9. Mercometria i mercologia. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte