1. La batalla per la informació.
2. Informació per a tothom.
3. La informació com a factor actiu de producció.

Aquesta mesura és l'única garantia eficaç que la informació monetària no sigui monopolitzada per grups de poder (fàctic o oficial) en llur propi benefici i en contra de la població.

1. La batalla per la informació.

La informació és un element decisiu i imprescindible a l'hora d'actuar amb eficàcia i intel·ligència.

Els banquers, per exemple, han exercit des de molt antic la seva professió, gràcies al fet que posseeixen una informació precisa sobre les necessitats del mercat en cada moment, i això els permet d'oferir bons negocis als seus clients, que confien en ells. Gràcies al bon negoci del client, el banquer fa ell un boníssim negoci, -ja que ell no ha posat sinó la seva intel·ligència, el seu «nas» i la seva informació, mentre que el client hi ha posat el seu diner-.

Però també es diu que «saber és poder»: i és que, qui té la informació, pot mirar d'obtenir el seu benefici aprofitant-se dels qui no la tenen. Gairebé sempre que una informació és mantinguda secreta, esotèrica, oculta, reservada a una minoria, aquest saber degenera en poder sobre i contra les persones. Recordem, per exemple, els falsos miracles dels sacerdots de les religions paganes: ells coneixien alguns invents, trucs, o lleis físiques, i se'n servien per a entabanar la població crèdula, i fer-la així més poruga i resignada.

Avui, els sistemes de poder a través de la informació són molt més sofisticats. En molts Estats tecnològicament capdavanters, s'estan posant a punt sistemes telemàtics d'identificació i control policial de la població. Referent a la informació monetària, que és la que ara ens interessa en particular, són els bancs que la monopolitzen, si bé, cadascun, només en allò que fa referència als seus propis clients. El pagament electrònic s'anirà estenent cada vegada més, i doncs, també la informació dels bancs sobre les activitats monetàries dels seus clients serà cada vegada més completa.

Davant d'aquesta situació, cal prendre una opció ben clara:

• o bé deixem que les coses continuïn tal com són, uns pocs acumulant informació i la majoria totalment desinformada;
• o bé renunciem a la moneda telemàtica, la qual cosa, a més de ser un impossible, és renunciar a un progrés evident;
• o bé radicalitzem la situació, donant-li un tomb revolucionari: un sistema monetari plenament informatiu, però que posi a disposició de tot el cos social la informació a través d'ell obtinguda. Aquesta és, evidentment, la nostra opció.

La factura-xec pro-telemàtica proporciona una informació exhaustiva sobre la totalitat dels actes monetaris elementals produïts en la comunitat geopolítica en cada període de temps considerat.

Ja hem dit en el capítol 6 de la Segona Part, que la Justícia ha de constituir-se en la custodiadora única de tot l'arxiu de factures-xec, i en la salvaguardadora de la intimitat i privacitat a què totes les persones tenen dret, així com del secret professional i industrial. No es podrà fer pública, doncs, cap informació monetària referent a persones concretes.

Però també hem dit en el capítol 8, que la centralització i integració de les factures-xec, -buidades de qualsevol referència a persones concretes- dóna lloc a una analítica-estadística sectorial i global de tot l'imperi. I és aquesta informació la que ha de ser posada a disposició, també, de tot l'imperi.

Per tal que aquesta disponibilitat es faci efectiva en la pràctica quotidiana, cal constitucionalitzar la imperialització de tota la xarxa telemàtica monetària, i de tota la informació analítica-estadística obtinguda a través d'ella, així com de tots els equips humans que hi col·laborin.

La imperialització o «socialització a nivell de tot l'imperi» implica, en el nostre projecte,

1. La lliure propietat i iniciativa privada en la producció de l'equipament tècnic, tant pel que respecta a màquines com pel que respecta a programes;
2. La compra de tot l'equipament necessari per a la instal·lació de la xarxa i al seu manteniment, així com els salaris de tots els integrants dels equips de tècnics en informàtica que s'hauran de constituir, íntegrament a càrrec del Tresor comunitari;
3. I el lliure accés gratuït, per a qualsevol membre (individual, col·lectiu o comunitari) de l'imperi, a qualsevol informació analítica-estadística, sectorial o global, produïda per la xarxa monetària telemàtica.

És obvi, de totes maneres, que això no es pot fer en un sol dia. Caldrà, doncs, que la llei prevegi un pla d'imperialització lenta i progressiva, que podria contemplar, per exemple:

• Respecte dels equipaments materials, inicialment, el lloguer de totes les instal·lacions ja existents, en els seus temps lliures, a preu de mercat lliure, i amb opció final de compra; i, a mesura que vagi sent possible, la compra d'equipaments nous;
• Respecte dels equips humans, encarregats d'elaborar i perfeccionar contínuament els programes d'anàlisi i estadística, la constitució progressiva d'equips cada vegada a nivell més centralitzat i especialitzat.

1. De tota la població, en general: ciutadans del carrer, i ciutadanies lliures, que se sentin desitjosos d'estar contínuament informats de l'evolució de les magnituds macroutilitàries de llur imperi, interètnia, ètnia, comarca, municipi, barri.
2. De tots els agents utilitaris, tant els productors com els consumidors, però molt especialment els primers, que podran així actuar en el mercat amb molt més coneixement de causa i, per tant, amb major eficàcia.
3. De tots els investigadors del mercat i la societat monetaris, que podran, aleshores, confirmar o infirmar experimentalment llurs models, fins ara exclusivament teòrics.
4. I de l'Estat, que, com a gerent de l'imperi, comptarà així amb l'instrument privilegiat de govern automàtic de les coses: el coneixement precís i exhaustiu del mercat li permetrà de trobar les millors fòrmules, les més rendibles i menys oneroses per a la comunitat, de formar la massa monetària comunitària a través de la qual es podran atendre totes les necessitats posades de manifest en la comunitat.

3. La informació com a factor actiu de producció.

Hem considerat que en el mercat actuen quatre mercaderies productores o agents de producció: el treball, el capital, l'empresa i l'invent. Aquests són agents privats, remunerats per l'empresa.

La seva eficàcia i importància en els processos de producció és creixent en el mateix ordre en què els hem enumerat: l'invent és l'element fonamental en tot progrés de producció; l'empresa i els capitals són necessaris per a muntar els processos productius implicats per cada nou invent; quant al treball, és avui dia el factor més insignificant, degut a la revolució tecnològica, que robotitza cadenes senceres de producció.

Però un nou factor actiu de producció s'està mostrant avui dia com a indispensable: la informació. La informació és com l'oli que permet que rodin els engranatges: potencia i perfecciona l'acció dels altres factors, reduint-los al mínim:

1. Accel·lera els processos mentals, afavorint la invenció;
2. Permet al capital unes inversions més ben orientades i, en conseqüència, de menys risc;
3. Afavoreix una gestió empresarial descentralitzada i responsable, més eficaç;
4. Allibera l'home del treball repetitiu i alienador, reservant-li les decisions de creativitat i responsabilitat.

A nivell imperial, la informació lliure i fluïda fa del tot innecessària qualsevol tipus de planificació productiva, perquè l'alimentació informativa dinàmica i contínua és suficient per a assegurar els necessaris reajustaments en l'acció de cada unitat de producció.

En resum: la informació lliure és un dels majors béns comunitaris que puguin existir, i resulta potenciat al màxim com més lliurement és distribuït.