Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


Sistema General: "Economia i Societat" (En seixanta punts)
Lluís Maria Xirinacs - Agustí Chalaux de Subirà
Model de Tercera Via de mercat clar i societat transparent

1. Mercat clar
2. Estat i mercat
3. Mercat lliure
4. Societat transparent
5. Autoritat
6. Estratègia de consecució

1. Mercat clar
1. Autoritat plena en una àrea unimonetària.
2. Socialització de la xarxa teleinformàtica (telemàtica).
3. Control justicial de la xarxa telemàtica: secret d'empresa, de contractació, de privacitat, només accés del jutge com a prova per a judici, transparència i accessibilitat de l'àrea pública.
4. Supressió de la moneda multicirculant a l'interior i a l'estranger.
5. Implantació de la moneda electrònica clara (científica per unicirculant): factura (responsable segons ètica) i xec (en un sol document telemàtic).
6. Desaparició de l'agiotatge o especulació negativa i de la fuga de capitals.
7. Equilibri de la balança interior (fórmula): ni inflació ni deflació per no moviment de diners en el buit.
8. Hisenda comunitària. Invenció i exvenció de diner comunitari.
9. Socialització de la invenció i exvenció de diner comunitari.
10. Equilibri de la balança exterior (fórmula): no imperialisme colonialista, no deute exterior; relació amb el Tercer Món.
11. Aranzels socialitzats.

2. Estat i mercat
12. L'Estat no acumula patrimoni, privatitza el bé comú. No sector públic utilitari.
13. Els excedents per falta de poder adquisitiu demanen invenció de diner comunitari concedible a clients de mercat interior o exterior:
a) a fons perdut, quant a diner comunitari de cosum;
b) a retornar, quant a diner comunitari d'inversió.
14. Repartiment estratègic del diner comunitari inventat:
a) crèdits inversius a retornar.
b) finances consumptives a fons perdut.
15. Crèdits inversius comunitaris ("versus" préstecs bancaris) a les empreses utilitàries, tot evitant la perdua de les inversions desitjades, per jocs deslleials.
16. Tot monopoli estatal -si és vist com a imprescindible- serà forçosament gratuït.
17. Municipalització progressiva de la terra.
18. Impost sobre la terra, a extingir, a favor del municipi per a la compra de terrenys.
19. Impost sobre cada canvi elemental, a extingir, per a solidaritat.

3. Mercat lliure
20. Ni empreses, ni treballadors paguen la Seguretat Social.
21. Mercat, empresa i iniciativa lliures, Comiat lliure. Salari d'atur a tot aturat a la recerca de treball.
22. Salaris mínims pactats entre patronal i sindicats.
23. Preus mínims fixats pels gremis (antidumping).
24. Publicitat per gremis, informativa, no obsessiva.
25. Vagues només per empresa.
26. Bancs, només per a la producció utilitària, no per fer consum ni per a societat humanista (dita també "societat liberal").

4. Societat transparent
27. Separació rigorosa entre societat utilitària i societat humanista. Separació rigorosa entre mercat de producció i de consum.
28. Repartiment de les finances (vegeu 13 b) a salaris socials en proporció pactada (punts) i solidària.
29. Salari vital i de seguretat social. Pacte de solidaritat antimisèria.
30. Salari d'atur, superior al salari vital.
31. Salaris comunitaris territorials a barris, municipis, comarques, regions, nacions...
32. Salaris socials humanistes: professionals, centres, societats, gremis, sindicats, partits, esglésies, associacions...
33. Salaris institucionals i dels seus components: Estat (legislatiu, executiu) i Justícia.
34. Les Caixes d'Estalvi: només diners humanistes i per al consum. Registres i assistència social.
35. No regals ni donacions. (Excepcions "sub judice") contra suborns, jocs d'atzar...
36. Les professions humanistes no poden fer vaga.
37. No diner privat per a eleccions. El professional utilitari abandonarà el seu estatut si vol fer política.
38. Un cap de compres únic i responsable en cada entitat humanística.
39. Els representants gremials i sindicals abandonaran provisionalment l'estatut utilitari i entraran en l'estatut humanista.

5. Autoritat
40. Responsabilitat i descentralització màxima possible a tots els nivells. Principi de subsidiarietat.
41. A tots els nivells hi ha, independents entre ells, el legislatiu, el govern executiu i la justícia.
42. Eleccions al legislatiu, segons principi de proporcionalitat. Pagades per la societat conjunta. Continència legislativa.
43. Justícia gratuïta, abundant, ràpida, especialitzada, generadora de dret costumer abundant. Pressupost propi. En judici, proves extretes de la telemàtica. Sentència objectiva i subjectiva. Tots els càrrecs públics a judici, després de llur exercici. Eleccions dins dels propis Col·legis.
44. Policia justicial diferent de la governativa.
45. Sistema penitenciari educatiu. Pocs casos, poc greus.
46. Elecció separada i directa de l'executiu (persones que no pertanyen a cap partit o l'han deixat) que governa només les coses i que dialoga amb les persones.
47. Entrenament (escola) de comandament executiu. Aquest consta de:
47.1. President: honor, representació "monàrquica", dialogant, dret a la dictadura constitucional per sis mesos sense possible repetició ni reelecció. Període normal: quatre anys. Responsabilitat estratègica.
47.2. Cap de govern i primer ministre: responsabilitat tàctica.
47.3. Afers exteriors.
47.4. Afers interiors.
47.5. Economia.
47.6. Secretari d'economia exterior (vegeu 10).
47.7. Secretari d'economia interior (vegeu 7).
La dimissió, la mort o l'extinció del mandat fa pujar els inferiors en l'escala. Els càrrecs vacants inferiors són sotmesos a elecció directa (vegeu 46).
48. Militars (no militarisme) sotmesos directament al President. Voluntariat. Alternativa penitenciària. Arma i uniforme només en territori castrense mínim i estratègic (no "força d'ocupació") només per a la defensa exterior. Pena de mort només al responsable de moviment de tropes no autoritzat.
49. Les matèries dels altres ministeris tradicionals totalment descentralitzades: competència de les comunitats territorials.
50. Eleccions convocades de baix a dalt: barri, municipi, comarca, regió, nació... Dret a no formar-ne part (no federació) o a secessió. Cada nivell territorial cal que sigui un pacte entre iguals.

6. Estratègia de consecució
51. Formació de revolucionaris professionals.
52. Formació de l'aspecte subjectiu (revolució): la persona individual, l'equip, l'amistat, el compromís, la xarxa.
53. Formació de l'aspecte objectiu (professionalitat): l'estudi, l'experimentació (tot i que sigui limitada). Un nou enciclopedisme. El que proposem no és utopia: històricament, ha estat experimentat a Sumer en els mil·lenaris V-IV-III fins als -2.500.
54. La consecució del comandament en vista a la destrucció del poder: força de la base com a font d'autoritat. El punt d'arrencada.
55. Fase i dimensió de cooperació transitòria amb el poder establert: diàleg arquia-anarquia. Participació en processos electorals. Possible traïció dels guanyadors...
56. Fase de no cooperació, no col·laboració. Vagues parcials i generals. Objecció de consciència.
57. Desobediència cívica (àdhuc a l'interior de l'exèrcit): faltar a les lleis o disposicions inacceptables i acceptar-ne les conseqüències punitives.
58. Creativitat de solucions pràctiques alternatives per la via directa al marge del sistema establert. Integració de les diferents alternatives existents.
59. Expandiment mitjançant les organitzacions territorials: barri, municipi...
60. Expandiment mitjançant penetració en els diferents sectors socials: cultura, oci, finances, producció, sacralitat, milícia, educació, comunicacions, etc. Fins a assolir l'autoritat plena en una àrea unimonetària (vegeu 1).

________________________________________
Nota: Aquestes idees tenen el seu origen en troballes i conjectures prehistòriques del Paleolític i del Neolític, intuïdes per Plató al llarg dels seus viatges, el qual feu també experiments pràctics a Siracusa, històricament bastant ben documentats, malgrat llegendes confusionàries i infundades. Tot plegat fou transmès fins a principis d'aquest segle, per una tradició oral, segurament d'origen platònic esotèric, recollida i segrestada pel banquer Horace Finaly, president de la Banca de París i dels Països Baixos i elaborada i modernitzada pacientment, al llarg de tota la seva vida, per Agustí Chalaux de Subirà. L'estratègia de consecució i el compendi són d'en Lluís Maria Xirinacs.


 

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte