Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Militars i no violents. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Sobre l'Estatut del 1714. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Diumenge, 1 d’octubre del 1978. Pàgina 9.

Senadors rurals contra senadors urbans.

Joaquin Satrústegui (1909-1992).Divendres a la tarda el senador per Madrid Joaquin Satrústegui defensà davant el Senat un vot particular per a millorar la representació en aquesta Cambra.

El text del dictamen diu que a cada comunitat autònoma correspondrà un senador per cada milió d’habitants. I Satrústegui proposava afegir «o fracció superior a cinc-cents mil». Era una esmena sensata i racional. En altres situacions semblants la llei així ho preveu. Per què aquí no?

Tanmateix, arribada l’hora de la votació, l’esmena fou refusada per majoria. Quaranta-dos vots a favor dels progressistes, els catalans, els bascs i els independents. Vuitanta-sis vots del bloc unànime d’Unió de Centre Democràtic i en contra quaranta-dues abstencions dels socialistes.

Pels passadissos es criticava l’absurda irracionalitat del consens.

En realitat, crec que es pot detectar una racionalitat amagada. Satrústegui, en la seva defensa, posà l’exemple de Barcelona i Madrid. Dues circumscripcions els habitants de les quals sortitien afavorits per la seva addició. Unió del Centre Democràtic no tragué un sol senador ni a Barcelona ni a Madrid. La immensa majoria dels seus senadors són de zones estrictament rurals. Així resultava un típic enfrontament entre senadors rurals i senadors urbans. I, conservadors per desgràcia i, entre senadors avançats. I no pensaren els senadors d'UCD que amb aquesta votació en contra també privaren d'un senador, per aquest concepte, la circumscripció de Múrcia, on dominen ells. Fa pena de veure com se supediten els interessos generals i permanents als conjunturals interessos d'un partit.

El PSOE s'abstingué per no trencar el consens.

L'oposició camp-ciutat també es pateix a Catalunya. Desgraciadament per al camp, els politics identifiquen camp amb conservadorisme i ciutat amb progressisme. I així ,per tal d'atacar el conservadorisme, es priva el camp d'una representació de la qual tan necessitat està i augmenta el seu endarreriment. Això ha sortit a relluir a l'hora de fixar si a Catalunya hi haurà una o dues Cambres parlamentàries.

Jo m'estimo més que només n'hi hagi una. Però haurà de ser mixta entre proporcional i territorial. Penso, tanmateix, que, si s'accepta la circumscripció comarcal com a unitat territorial, caldrà subdividir l'àrea metropolitana de Barcelona en municipis i el municipi de Barcelona en barris que funcionin com a circumscripcions electorals igual que a les comarques.

Només així veig possible un tractament just tant per al camp com per a la ciutat.

Lluís M. Xirinacs.

Militars i no violents. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Sobre l'Estatut del 1714. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte