Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Sobirania inconfessada. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Especulació dels terrenys. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dijous, 7 de setembre del 1978. Pàgina 5.

Tradició no centralista.

Isabel i Ferran. Els Reis Catòlics.Com que J. M. Sanmartí ja fa la crònica fonamental dels debats constitucionals a la Comissió del Senat, esmerço jo la meva columna a deixar constància d'algunes anècdotes significatives.

Pocs dies després d'haver fet la meva defensa d'una Confederació espanyola que respectés la sobirania de les nacions que la compondrien, se m'acostà el senador Arespacochaga, d'Aliança Popular i anterior batlle de Madrid, i em digué que començava a apreciar el bé que és la democràcia. Ell tenia de mi una idea tremendista i, malgrat mantenir tots dos posicions molt oposades, I'havia interessat molt la meva proposta d'un Estat plurinacional. Vam conversar llargament sobre el fet que el centralisme dóna una força aparent i momentània però que la força ferma i duradora la dóna la unió respectuosa i lliure de pobles diversos. El centralisme és un model importat de la França del racionalisme. La força màxima de la península Ibèrica en tota la història fou quan es produí la unió equilibrada –«Tanto monta, monta tanto Isabel como Fernando»– de pobles amb sobirania pròpia, amb un gran pes específic propi. Aleshores la unió fou la summa de la força de tots els pobles i no la resta, com és ara. Amb deficiències, sí, però molt millor que el que tenim ara. També la força dels catalans i els aragonesos fou deguda al model confederal adoptat i respectat des de l'inici de la unió.

Mentre parlàvem, Camilo José Cela escoltava. Quan se n'anà Arespacochaga, Cela em digué: «Si canvies el pensament d'Arespacochaga et faig dos monuments en vida, perquè siguis més que jo, que ja en tinc un. Vés triant el poble i el material. Te'ls faré del que vulguis. Si els vols d'or, també. Trigaré una mica més, però te'ls faré».

El fet és que la tradició d'estil confederal és més nostra que no la desastrosa tradició centralista.

Lluís M. Xirinacs.

Sobirania inconfessada. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Especulació dels terrenys. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte