Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Els camins de l'abolició. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Ha mort un català. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Diumenge, 27 d’agost del 1978. Pàgina 7.

Boomerang.

Llençant un boomerang.Dimecres dia 23, al matí, es debaté a la comissió constitucional del Senat l'article 10. És un article general que parla de la dignitat de la persona. La UCD s'entestà a afegir-hi un apartat nou amb l'adhesió del nostre Estat als pactes internacionals dels drets humans. Els socialistes atacaren a fons aquesta operació. UCD intentava preparar el camí per a esmenar el polèmic article 25 sobre l'ensenyament. En efecte, la Declaració Universal de Drets Humans, de l'ONU (del 10-12-1948) diu en l'article 26.3: «Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que s'haurà de donar als seus fills». La UCD tenia presentada una esmena a l'apartat 3 de l'article 25 de la Constitució que hi afegia «...el dret que assisteix els pares d'escollir el tipus d'educació dels seus fills». Gairebé idèntic. En la justificació deien: «Es tracta de fer efectives a Espanya les normes de drets humans que ja han estat ratificades pel nostre Estat i que és convenient afirmar en un punt tan vital com aquest».

El debat fou aferrissat. Guanyà la UCD amb setze vots a favor, sis en contra de socialistes i de Cirici i tres abstencions de Benet, Ollero i Monreal. Els pactes internacionals restaven constitucionalitzats. No serví per a l'esmena de la UCD a l'article 25, perquè abans la retirà i es recuperà de nou el consens.

Però tingué un efecte de boomerang impensat. Els socialistes a cau d'orella anaven dient a la gent: «Mireu què ha fet la UCD! Acaba de constitucionalitzar el dret a l'autodeterminació dels pobles del qual és radicalment enemiga».

En efecte, en el Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals i en el Pacte Internacional de Drets civils i polítics, aprovats a Nova York el 16-12-1966, per cent cinc i cent sis vots a favor, entre els quals hi havia l'Estat espanyol, i cap en contra, diu, repetit exactament en tots dos, i precisament en la part 1, article primer: «1. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d'aquest dret estableixen lliurement llur condició política i proveeixen així mateix a llur desenvolupament econòmic, social i cultural. 2. Per tant, tots els pobles poden disposar lliurement de llurs riqueses i recursos naturals sense perjudici de les obligacions que deriven de la cooperació... 3. Els Estats parts en el present Pacte, àdhuc aquells que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideicomís, promouran l'exercici del dret de lliure determinació i respectaran aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides».

Ves per on, tant demanar el dret d'autodeterminació i ara ens en fa present la UCD!

Lluís M. Xirinacs.

Els camins de l'abolició. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Ha mort un català. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte