Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Gruix polític. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Els camins de l'abolició. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 25 d’agost del 1978. Pàgina 5.

Prospectiva política.

Mirant amb binoculars.Ahir parlava que la política té unes servituds davant el futur i unes responsabilitats importants. El model polític electoral amaga uns perills greus. Un polític o un partit pot vendre's el futur del seu país per quatre rals si per damunt de tot vol guanyar unes eleccions. L'electoralisme vol resultats immediats, victòries polítiques ara. Després, que passi el que passi. El rei absolut francès deia: «Després de mi, el diluvi». I en canvi un polític responsable, tot preparant un futur millor per al seu poble, es juga la incomprensió del públic en el seu temps i pot acabar derrotat en les eleccions.

No vull dir que tot derrotat és home de futur. Pot ser un eixelebrat. Però l'encert de les accions polítiques de llarg abast no es veu fins després i resulta difícil jutjar-les, en bé o en mal, en el moment en què es plantegen.

Durant el primer mandat d'Adolfo Suàrez, el cap de govern preparà les eleccions del 15 de juny del 1977. El país anava pel pedregal en matèria d'economia. Les mesures restrictives i estabilitzadores de l'economia eren impopulars i haurien restat vots al partit de Suàrez. Deixà, doncs, que l'economia seguis el seu camí de davallada i es concentrà a guanyar les eleccions. Les guanyà, però molts sofriments del país, que podien ésser estalviats, no han fet més que augmentar. El polític oportunista defuig les mesures de govern necessàries, però impopulars. No suporta la derrota d'un projecte de llei, malgrat que allò prepari un futur millor. No sap estalviar per invertir. No sap morir per donar vida.

Cal cercar un equilibri just entre el present i el futur. Tothom té dret a la felicitat. No és just que els nostres fills pateixin les nostres disbauxes. Però tampoc no és just que per fer feliç la generació futura resti la present sense un bri de felicitat, a la qual també té dret. He fet moltes esmenes a la Constitució. N'hi ha de futur llunyà que seran inevitablement derrotades, però que, ja des d'ara comencen a fer la seva pressió política sobre les estructures de l'Estat i sobre el cor del poble. N'hi ha de futur proper, que seran derrotades amb poc marge. N'hi ha de present, que poden ser guanyades. Si n'he presentades més de les primeres i de les segones que no pas de les terceres és perquè, en el terreny de l'oportunisme, ja hi ha molts altres polítics que hi treballen amb desfici, amb trepitjades, cops de colze i empentes.

Recordo que Josep Santamaría, el germà del famós escriptor, em va donar una vegada un consell molt bo: «Lluís, tria sempre el darrer lloc. Es l'únic lloc on no hi ha empentes».

Lluís M. Xirinacs.

Gruix polític. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Els camins de l'abolició. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte