Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Procediment d'urgència. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Lliure empresa flamígera. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dijous, 13 de juliol del 1978. Pàgina 10.

Violència i no-violència.

Tropes índies acabades d'arribar en una desfilada al moll a Singapur, novembre de 1941. Palmer (Lt) Post-Treball: Usuari: W.wolny [Domini públic], via Wikimedia Commons. Aquesta és la fotografia FE 218 de les col·leccions dels museus imperials de guerra (col·lecció no. 4700-50).Amb bones maneres, que es fan agrair, Rosa Raspall em fa una pregunta en la «Bústia» de l'AVUI del 9-7-78. Troba una contradicció: en un article assenyalo la dificultat de diàleg entre poble i forces armades, que han estat instrument d'ocupacions imperialistes, i diu que, en un altre article, parlo amb elogi de l'exèrcit de l'URSS, protagonista d'invasions tan descarades com la de Poznam, Hongria i Praga.

Però anem a la qüestió de fons. Jo sóc no-violent. Crec sincerament que existeixen mètodes d'entesa social poc coneguts i poc experimentats que farien inútil la violència en el món. Però també crec que la no-violència és tan minoritària encara que ha de ser molt prudent en les seves manifestacions i actuacions. La immensa majoria dels equilibris socials són el resultat, no de la no-violència, sinó de la contraposició de dues violències, sovint formidables i gegantines, que es neutralitzen l'una a l'altra. I cal estudiar d'aquestes dues violències contraposades quina és l'ofensiva de veritat i quina la defensiva, quina l'opressora i quina l'alliberadora. Una violència pot semblar o ser ofensiva en un àmbit més reduït i, tanmateix, pot ser defensiva i alliberadora en un àmbit més ample.

Si ataquem o critiquem una violència defensiva perquè és violenta i no tenim una força no-violenta a punt per a substituir-la i prou gran per a contrarestar la violència de l'opressor, estem ajudant l'opressor objectivament, malgrat que la nostra propaganda no-violenta estigui carregada de bones intencions subjectives.

Això Gandhi ho sabia molt bé quan ajudà l'imperialista Anglaterra, que estava oprimint l'Índia en aquell moment, enviant-li un exèrcit (!) indi, quan Anglaterra es veié atacada pels nazis. En canvi, els no-violents d'occident, mancats de tradició i de profunditat, solen actuar i jutjar amb un dogmatisme ingenu i irresponsable tot acte de violència de forma indiscriminada i, sense pensar-s'ho, poden així provocar indirectament violències més grans. Caldria meditar a poc a poc aquests principis i posar exemples pràctics. Però aquesta columneta no dóna per a tant.

Lluís M. Xirinacs.

Procediment d'urgència. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Lliure empresa flamígera. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte