Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Altres pobles. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Una nova pedagogia de la pau. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimecres, 10 de maig del 1978. Pàgina 5.

Sucursalisme o no.

Osorio. S'ha donat una mica més de cadena als de dalt per a què no amoïnin.Quan comprendrem que el dret i l'obligació de defensar la nostra nació catalana afecta tots els ciutadans de Catalunya? No és una cosa privativa d’un partit o d’un altre. És evident que qualsevol partit té dret a considerar-se catalanista. Però els partits haurien de tenir les mans lliures per a defensar els seus interessos de classe, puix des de la revolució francesa, on tingueren llur naixença, existeixen per a aquesta finalitat.

Fa pena de veure com als partits que defensen la classe dominant els fa vergonya de publicar aquesta defensa d'interessos que resulten opressius per a la majoria del poble, cerquen una cobertura i sovint la troben en el nacionalisme. Per desgràcia, d’aquesta faisó, el nacionalisme acaba semblant un patrimoni exclusiu de la dreta. I tanmateix jo conec un gran nombre de nacionalistes autèntics en els partits d'esquerra, socialistes, comunistes, marxistes, que, de vegades, pateixen una mena de vergonya de dir-se públicament nacionalistes, com si amb aquesta afirmació fessin una traïció als interessos de la classe obrera. O bé, en afirmar-se nacionalistes i revolucionaris, esdevenen marginats i per consegüent, de moment, testimonials.

És lamentable que la unitat dels socialistes sigui dificultada pel problema de si sucursalisme o no sucursalisme. El proletari, com digué Marx, no té pàtria. Però l'individu humà no esgota el seu ésser amb la condició de proletari ni de bon tros, malgrat certs dogmatismes en circulació. A més de proletari l’home és persona amb uns drets personals que no són patrimoni de cap classe i és un ciutadà adscrit a una nació també amb els seus drets que es mantenen ferms per sota de la lluita de classes.

L'única sortida a aquest atzucac és dissociar estructuralment la lluita nacional de la lluita de classes. Conjunturalment els partits ajuden o combaten les nacions amb tota raó des de llur perspectiva que les classes socials són internacionals. Però estructuralment, la institució anomenada partit polític només defensa fonamentalment una classe social o una capa d’aquesta classe, i l’estructura adequada per a defensar fonamentalment una nació és un moviment de masses populars específicament dedicat a defensar-la. El partit més intel·ligent que vulgui deslliurar-se de tensions nacionalistes internes absurdes serà aquell que aboni la formació d'aquest moviment sense intentar-ne el monopoli i permetent als seus membres la doble militància. I això convé especialment als partits d'esquerra que no tenen necessitat d'encobrir una política de classe com la seva dedicada a una major justícia social.

Lluís M. Xirinacs.

Altres pobles. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Una nova pedagogia de la pau. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte