Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Un pessebre a Sarrià. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Sobre la lluita de classes. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimecres, 14 de desembre del 1977. Pàgina 5.

A Salvador Casanova.

Salvador Casanova i Grané (1918-1982).Estimat amic: m'has escrit una carta en la pàgina de diàleg de l'AVUI. No volia respondre-la perquè em penso que en aquesta columna la vaig responent a bastament. Però hi ha gent que insisteix que et respongui, i malgrat l'estretor d'una columna, et diré alguna cosa.

Primer que tot, agrair-te el to. Es veu que m'estimes. Salvador, tu ets un prodigi de noblesa. Tots ho hem vist en les teves múltiples intervencions al llarg de tants anys d'Assemblea de Catalunya.

Tanmateix, tu i jo discrepem en un punt fonamental: allò que podríem anomenar l'essència de la democràcia. Tu creus en unes regles, jo crec en les persones. Tant si ens agrada com si no, l'Assemblea de Catalunya ja no és una assemblea de Catalunya. Gairebé no té ningú. Tant si és per a bé com si és per a mal, les grans masses de població van amb els partits i grups guanyadors de les eleccions. Si la gent és allà, allà cal anar-los a buscar. No és amb un digne i noble enfrontament testimonial amb els grans partits com recuperarem el poble, sinó pagant un tribut de moderació, d'adaptació, de comprensió dels centres d'interès de les masses, que per desgràcia encara es mouen per terrenys força dretans. Discrepo de tu en el judici que fas de certs partits parlamentaris que es diuen populars. Tu els consideres traïdors a uns principis. Jo els considero assenyats i adaptats a la situació real de la majoria dels catalans, malgrat que una campanya electoral llampec pugui fer semblar el contrari. No els trec defectes, manipulacions de la gent, de la premsa. És cert que manipularen la meva sortida de l'Assemblea com manipularen llur pròpia sortida.

L'activista Salvador Casanova fent una pancarta de l'Assemblea Popular de Granollers, 1978. Autor i fons: Pere Comellas i Aligué. / Arxiu Municipal de Granollers.Però a tu t'enganya principalment allò que cabalment és la teva glòria: l'Assemblea de Granollers del Vallès Oriental. Aquesta assemblea, certament, és democràtica, és popular i té pocs defectes de manipulació. Però està molt soleta.

Els partits que encara resten a l'assemblea, els crec molt honrats, molt coherents, molt nets, però idealistes, separats de la gran massa del poble, en bona part a causa de llur servitud envers els principis i llur manca de realisme.

He intentat repetides vegades i de diverses formes de fer-vos-ho veure endebades. Me n'he anat per això, per fidelitat a un poble de carn i ossos, no d'idees i raons. Crec que l'assemblea de Granollers és viva, com n'hi ha d'altres. Crec que no tenim Assemblea de Catalunya i que cal refer-la. Si la refeu vosaltres, malgrat que jo ara ho vegi impossible, sense orgull tornaré. Si la refem entre tots, també espero retrobar-te.

Lluís M. Xirinacs.

Un pessebre a Sarrià. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Sobre la lluita de classes. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte