Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Poble. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Moviment popular o de masses. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 2 de setembre del 1977. Pàgina 6.

Espontaneïtat de base.

És famosa la revolta dels obrers teixidors de Silèsia davant l'extrema misèria en què vivien, el juny del 1844. Frederic-Guillem IV de Prússia exercí la repressió més despietada. A Ruge, vell col·laborador de Marx, escriví a «Vorwarts», 24 i 27 de juliol, un article criticant la vaga salvatge per manca d'organització i de direcció política, per manca d'un punt de vista general, d'una teoria que expliqués la causa profunda de la misèria.

Karl Marx (1818-1883).Marx combaté aquest article en els seus del 7 i 10 d'agost del mateix any. Ell diu que com més ens tanquem en el pla polític, menys podem comprendre els fenòmens socials, car no es toquen les causes profundes. Només es vol canviar una forma política determinada. La lluita política només és, doncs, l'envoltura necessària de la lluita social.

Com els fenòmens físics o químics, els fenòmens socials espontanis i salvatges descobreixen la natura íntima de les coses.

Els moviments salvatges són els símptomes de la salut o de les malalties socials. Cal observar-los amb gran respecte. Ens ensenyen les necessitats fonamentals de la societat. Té sentit voler dominar un cavall salvatge madur. Voler cavalcar un poltre de pota tendra, abans d'hora, per domesticar-lo, és absurd. Acaba esclafat.

Després de quaranta anys de dictadura, els partits polítics, famolencs de base, devoren els més petits moviments espontanis que neixen tímidament en un poble fins ara paralitzat per la força.

Els moviments de masses són trossejats enmig de la dura competència entre els partits; o són reduïts a simples corretges de transmissió dels partits. La vaga de la Roca del Baix Llobregat, les Comissions Obreres, els Moviments Català de la Dona, la lluita per l'amnistia i, en aquests darrers dies, la polèmica Comissió de l'Onze de Setembre, són exemples de politització excessiva. Tanta politització que s'arriba a perdre la finalitat principal del moviment popular que es vol servir i potenciar.

Sant Ignasi de Loiola diu que es pot mortificar el cos per sotmetre'l a disciplina, però no tant que es mati el subjecte. L'objectiu polític no justifica esclafar el subjecte social, la base, el poble espontani. Entraríem en el terreny de la política-ficció. Deixem bategar el cor del poble, que va molt bé sense els nostres controls.

Lluís M. Xirinacs.

Poble. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Moviment popular o de masses. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte