Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Fer-te soci | Enllaços | Activitats | Agenda | Contactes i e-mail | Col·laboracions | Conferències, cursos i seminaris | Blog
Publicació
Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner
Martí Olivella

Introducció al Sistema General
Magdalena Grau
Agustí Chalaux

Opinió
Estudiosos Catalans de la moneda
XAVIER GARCIA, Escriptor i periodista


Decret LLei - 14 Instauració d'un mercat clar radicalment i totalment lliure

Exposició de motius: els motius ara i aquí exposats són conseqüents a tots els decrets lleis anteriors i generals per a tot el "tren (paquet) (conjunt)" de decrets-lleis econòmics que seguiran:

1. Composició subconjunta-primera del mercat
El mercat d'una comunitat geo-política comprèn, per definició evident i intuïble a tothom:

1.1 un mercat interior

1.2 i un mercat (comerç) exterior

2. Operativa:

2.1 l'operativa auto-política, per post-tecnològica, és fonamentalment la mateixa pels dos sub-mercats anteriors (mercat interior i comerç exterior),
tant en els seus mètodes com en la seva crítica i la seva progressiva epistemològica (1), a través del concepte primer "d'equilibri auto-unitari i, doncs AUTO-ECONÒMIC i AUTO-ECUMÈNIC (2) de clar mercat lliure".

2.2 Ara bé, l'aplicació d'aquest principi és diferent, segons es tracti del mercat interior o del mercat (comerç) exterior, els quals seran tractats, en els dos casos i en cada cas, com a fenòmens conjunts-totals, sub-conjunts o elementals.

(1) aquesta última, en funció dels resultats reals i objectius obtinguts.

(2) auto-comunitari, des dels "habitats" més petits, fins a l'entera humanitat

3. Equilibri auto-unitari:

3.1. per auto-equilibri unitari, ara i aquí, s'entén la igualtat de dos qualssevol sub-conjunts mercantil sectorials o/i territorials, auto-oposats, auto-complementaris i monetàriament-estadísticament auto-comparables i auto-compensables en la centralitzada omni-comptabilitat "input-output" de l'entera comunitat geopolítica: (A i B, on A representa la Producció i B la Hisenda o Consum)

3.2. per AUTO-ECONOMIA i AUTO-ECUMENE, s'entén l'auto-compensació de (vmA = vmB ), que reparteix equitativament (NOMIA),-entre tots els membres, individuals i col.lectius, de l'entera comunitat geo-politica,- en funció dels excedents comunitaris (OIKOS, ECO- ECU-), positius o negatius, del mercat considerat; això ho fa per mitjà de la invenció creditícia-financera o exvenció creditícia de diner comunitari-solvent (els dits excedents, positius o negatius, del mercat considerat, corresponent, de tota

evidència-intuició comprensible a tothom, al bé o al mal comú, (OIKOS, ECO- ECU-) resultants del lliure joc MERCANTil o sigui MERCANT-monetari, és a dir: UTILlTARI-CANVIARI-monetari.

4. llei general

4.1 tan si s'utilitza el poder de compra privat-solvent o el poder de compra nacional-comunitari creditíciament inventat, com si s'utilitza una harmoniosa combinació dels dos, ES P0DEN INVERTIR NOMÉS LES MERCADERIES, D'ÍNDOLE SOCIALMENT NO FINIBLE I NO FINITA, PRÈVIAMENT I REALMENT PRODUÏDES.

4.2 igualment tan si s'utilitza el poder de compra privat-solvent o el poder de compra nacional-comunitari financerament inventat, com si s'utilitza una harmoniosa combinació dels dos, ES PODEN CONSUMIR NOMÉS LES MERCADERIES, D'ÍNDOLE SOCIALMENT FINIBLE I FINITA, PRÈVIAMENT I REALMENT PRODUÏDES

Art 1. Protecció dels factors forístics d'iniciativa privada i propietat particular

1. L'AUTO-ECONOMIA I AUTO-ECUMENE DEL MERCAT CLAR, -AUTOCOMPENSAT segons equilibri unitari de tipus financer i creditici en funció DELS EXCEDENTS PREVIS I REALS DEL CICLE DE LA PRODUCCIÓ,- perseguirà d'obtenir, DEL LLIURE JOC MERCANTIL DE TOTES LES PERSONES INTERESADES, INDIVIDUALS I COL·LECTIVES:

1.1 UNA PRODUCCIÓ MÀXIMA, DE QUALITAT ÒPTIMA, AL SERVEI DE TOT EL POBLE, AMB EL MÍNIM ESFORÇ I RISC PER PART DE TOTS ELS SEUS FACTORS PRODUCTIUS PRIVATS: EMPRESES, INVENTS, CAPITALS I TREBALL UTILITARIS.

1.2 UNA INVERSIÓ MÀXIMA I DE QUALITAT ÒPTIMA EN EL CICLE DE LA PRODUCCIÓ, TAMBÉ AMB UN RISC I ESFORÇ TECNOLÒGICAMENT MÍNIM

1.3 UN CONSUM MÀXIM I ÒPTIM PER PART DE TOTS ELS MEMBRES DE L'ENTERA COMUNITAT GEOPOLÍTICA

2. És per raó del què s'ha explicat en l'apartat 4.1 de l'exposició de motius i d'aquestes tres anteriors auto-complementàries exigències de L'AUTO-ECONOMIA I AUTO-ECUMENE DE CLAR MERCAT LLIURE que exigeixen LLEIS GENERALS I ESPECIALITZADES DE PROTECCIÓ EFICAÇ A LES MERCADERIES 0 FORCES PRODUCTORES D'ANCESTRAL, LEGÍTIMA I FECUNDA INICIATIVA PRIVADA I PROPIETAT PARTICULAR: EMPRESES, INVENTS, CAPITALS i TREBALL UTILITARIS, ja que són les què han donat fins ara, i tot fa preveure que continuaran donant, dinàmicament, en progressió accelerada, UNA PRODUCCIÓ MÀXIMA, DE QUALITAT ÒPTIMA, a canvi D'UNS RISCS I ESFORÇOS MÍNIMS.

Art 2. supressió immediata de tot entrebanc "estatista-burrocràtic" en el mercat interior.
La finalitat d'una producció cada dia MILLOR EN QUALITAT (Q) i cada dia més gran en quantitat (q) exigeix la supressió immediata de tot entrebanc al mercat interior.

Art 3. La condició mateixa d'aquesta total llibertat de mercat intern, com a conjunt i també en tots els seus subconjunts sectorials o/i territorials, intersectorials o/i interterritorials, és "L'AUTOECONOMIA, EL BON GOVERN AUTOMÀTIC O LA CIBERNÈTICA DE MERCAT I SOCIETAT", a través de la invenció creditícia (directa i indirecta) i financera (directa) de diner comunitari-solvent la qual permet "l'equilibri auto-unitari, entre ells segons omni-comptabilitat centralitzada "input-output" dels bens utilitaris produïts i dels mateixos bens utilitaris invertits/consumits

Art 4. La repartició equitativa dels bens socials-culturals (socials-utilitaris i socials- liberals) és farà:

4.1 segons equitat en funció de la eficàcia:

4.1.1 productiva dels professionals-utilitàris

4.1.2 cultural dels vocacionals-liberals

4.2 segons solidaritat omni-comunitària en funció de les necessitats nacionals-vitals de tots els habitants i, en particular, dels qui no són, per qualsevol raó, ni profesionals-utilitàris ni vocacionals-liberals.

Portada | Qui som? | Fer-te soci | Enllaços | Activitats | Agenda | Contacte | Col·aboracions | Conferències, cursos i seminaris