Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


OMNICOMPTABILITAT D'UNA COMUNITAT GEOPOLÍTICA
(Aquí explica l'Agustí què cal mirar perquè una comptabilitat sigui complerta)

L'omni-comptabilitat input-output d'una comunitat geopolítica ha de comprendre, com a mínim, els estudis analítics-estadístics següents:
1. Pel que fa a TOTES LES PERSONES (poder de compra):
1.1 SALARIS PRIVATS DE PRODUCCIÓ (diner privat-solvent)
1.1.1 ASSALARIATS DE tota classe i mena "utilitaris"
1.1.2 CAPITALISTES, COMANDITARIS, etc (cobren interessos o dividends)
1.2.3 EMPRESES (tenen beneficis)
1.2.4 INVENTORS (royaltys, regalies):
124.1 INDIVIDUALS, LLIURES O DINTRE UNA EMPRESA;
124.2 EN EQUIP, LLIURES O DINTRE UNA EMPRESA.

1.2 Sobre-salaris-socials-financers (diner comunitàriament solvent)
(ara es diria renda bàsica)
1.2.1 a persones sense professió
1.2.2 a dones dedicades a la llar familiar
1.2.3 a persones amb professió utilitària, però no exercida per qualsevol motiu especificat (vaga, locaut, atur forçós o persones que no volen treballar)
1.2.4 a vocacionals lliberals:
124.1 sssf individual-familiar
124.2 equipament
124.2.1 professional-individual
124.2.2 professional d'equip
124.3 despeses de representació.


1.3 ESTALVI-CAPITAL (E-K)

1.3.1 E-K DE PRODUCCIÓ,
1.3.2 E-K DE CONSUM (cc/cc)
132.1 D'ORIGEN P (producció)
132.2 D'ORIGEN (finances)


2. la de TOTES LES MERCADERIES VENDIBLES (poder de venta)

2.1 PRODUCCIÓ CORRENT
2.1.1 omnicomptabilitat inter-empresarial (sectorial, territorial, inter-sectorial, inter-territorial, sectorial-territorial, inter-sectorial- territorial)

2.1.2. omnicomptabilitat intra-empresarial (empresa per empresa)
212.1 preus de cost
212.2 rendiments
212.3 "stocks"
etc.

2.2. EMPRESES DE VENDA DIRECTA AL PÚBLIC (REALITATS i previsions);
2.2.1. CONCRETES MERCADERIES (REALS(1) i potencials(2))
221.1. SOCIALMENT NO-FINITES I NO-FINIBLES (INVERSIONS FORÍSTIQUES) (per a crèdit comunitari concedible a llurs clients de producció directa) Ex: grues, camions ...


(1) MERCADERIES REALS: LES QUE HAN ESTAT COMPRADES ARA I AQUI

(2) MERCADERIES potencials: les que es podran comprar en un espai-temps geopolític definit i previst.
221.2. SOCIALMENT NO FINITES, però FINIBLES (empreses majoristes), per crèdit, però diferent de l'anterior, i en tot el possible, substituït per préstecs bancaris DE CAPITALS REALS JA EXISTENTS (BANCS DE NEGOCIS)

221.3. SOCIALMENT FINIBLES A CURT TERME (comerços al detall, indústries de serveis personals, directes, etc): poder de venda immediatament disponible per al públic

221.3.1 MERCADERIES POC DURADORES I C0NSERVABLES (temps màxim x1)
221.3.2 MERCADERIES STOCKABLES (temps x2, x3, x4, ...)

221.4. INVERSIONS CONSUMPTIVES, de tipus individual-familiar, (cotxe, ...) individual-liberal o/i liberal-col·lectiu.
(tot això ha d'estar en l'omnicomptabilitat)

*****

On les previsions "input-output", han d'ésser tecnològicament màximes i òptimes és en el cas d'invent de diner, més encara en el cas de crèdit forístic que de finances consumptives; el diner inventat pot pecar per excés (inflació) o per defecte (deflació). el que convé és que la comparació "previsions input-output-realitat experimental-comptable" vagi reduint el seu marge d'error, a mesura que la xarxa telemàtica endo-estatal i inter-estatal es va perfeccionant i engrandint: aquesta és la gran revolució del govern telemàtic- automàtic de les coses. I com en tota evolució social-estratègica ràpida i repetida cal començar per nacionalitzar-ne l'instrument tècnic : el que no vol dir que, d'aquí x temps, hagi esdevingut tan perfecte que es pugui privatitzar, perquè aquesta nova privatització evolutiva creï un nou bé comú evolutiu.
(L'única cosa que nacionalitza l'Agustí és la terra i la telemàtica, diu que ha d' estar al servei de tothom.)

Karl Marx tenia raó, en el context científic del seu temps, de reclamar la nacionalització dels mitjans revolucionaris de producció, però actualment només interessa realment, la nacionalització:

1) del revolucionari mitjà formàtic (ex-formàtic i in-formàtic, científic i democratitzador)

2) del sòl per a poder:

2.1 urbanitzar-lo
2.2 fer produir agrícolament al màxim i òptim a través de contractes de lloguer exigint la producció ecològica de quantitat (q) màxima i QUALITAT (q) òptima
2.3 transformar la resta en boscos nets i adaptats a cada comarca i muntanya.
2.4 anar constituint parcs naturals
2.5 anar construint els mitjans dromològics (dromo= de viatge, carreteres...) necessaris, sense gaires plets.


En mercometria, al servei de la merco-estratego-metria, ens cal conèixer, ans que tot, amb indicació precisa dels límits d'espai i temps geopolític, els fluxos monetaris, tant REAListes com potencials, perquè són homologístics DELS FLUXOS MERCANTS o sigui DELS MOVIMENTS REALS i potencials DE LES MERCADERIES CONCRETES EN LA CONCRETA SOCIETAT GLOBAL.
(L'omnicomptabilitat, en xifres i fluxos dineraris, és com un mirall en el que es reflecteix el que succeeix amb les mercaderies i serveis d'una comunitat geopolítica)

Amb el control input-output dels fluxos monetaris, en comparació AMB ELS FLUXOS MERCANTS REALS I CONCRETS, passa el mateix que amb l'estratègia hidràulica: si jo tinc un torrent cabalós i salvatge que es torna gran riu de plana, el primer que haig de fer és poder dividir i emmagatzemar el màxim de FLUXOS REALS D'AIGUA D'INUNDACIÓ 0 SEQUEDAT POSSIBLES, de la manera tecnològicament òptima i màxima, per a poder evitar, amb càlculs corresponents, QUASI TOTES LES INUNDACIONS I SEQUEDATS FUTURES i anar reduint aquest marge de QUASI.
(Coneixent el que passa en el mercat real, es tendirà a ser cada vegada més precisos, havent-hi menys marge d'error i evitant les crisis. L'Agustí diu que si es fessin bé les coses, les crisis serien més menys greus i al final ja no n'hi haurien).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte